Cronologia de les institucions
de l’Escola Pia de Catalunya

 

Província

01/07/1683

Carles II dóna la llicència per a la fundació de Moià i recomana que també ho faci el bisbe de Vic

25/12/1686

Professió del primer escolapi català: Sebastià Badia

1731

El P. General erigeix amb totes les cases que hi ha a la Península la Província d’Espanya

1742

El P. General constitueix les cases de Catalunya en Viceprovíncia depenent d’ell

05/04/1751

El P. General Josep Agustí Delbecchi erigeix les cases catalanes en província independent

1796

El Capítol Provincial aprovà el Mètode Uniforme per a totes les escoles de la Província

1808-1814

Durant la Guerra del Francès alguns col·legis són tancats i pateixen les conseqüències de l’ocupació. El de Mataró fou saquejats i hi morí assassinat el P. Francesc Capdevila.

27/03/1819

El P. Provincial Jaume Vada decreta el trasllat de la seu provincial de Mataró a la casa de Sant Antoni de Barcelona

1820-1823

El Govern del Trienni Liberal admet l’existència dels escolapis però només com a comunitats de religiosos subjectes als bisbes respectius. Per a coordinar els aspectes acadèmics el mateix Govern nomenà el P. Antoni Ros com a Prefecte d’Estudis.

1835

Les lleis desamortitzadores no afectaren els escolapis en l’aspecte de pèrdua de béns, però sí en la possibilitat de secularització dels religiosos i perquè quedaren reduïts a sacerdots sense cap vincle que els lligués a la institució. En no poder admetre novicis, es tancaren cinc de les cases.

01/03/1845

Les Corts espanyoles aprovaren per unanimitat la restauració de l’Escola Pia a Espanya tal com era abans de 1835, però subjecta a l’Estat en tot el referent a ensenyament

1857

Els PP. Bernat Collasso i Agustí Botey són enviats a fundar l’Escola Pia a Cuba per la reial cèdula d’Isabel II de 26/11/1852: una Escola Normal Elemental a Guanabacoa i un col·legi a Camagüey

6-9/09/1883

Celebració del segon centenari de la fundació del col·legi de Moià

1911

Primeres Conferències d’Estudi organitzades per la Província a Sarrià amb la mateixa finalitat que les escoles d’estiu

1906

El Capítol Provincial erigeix les tres cases de Cuba en Visitaduria depenent de Catalunya

Juliol 1909

El col·legi de Sant Antoni de Barcelona va ser incendiat durant els fets de la Setmana Tràgica. L’edifici quedà destruït i es va perdre l’arxiu de la província. El Provincial fixà temporalment la residència a la casa de Sarrià.

1913

El P. Joan Figueres és enviat a Mèxic per a fundar un col·legi a Puebla

1917

Festes a la Seu d’Urgell per a recordar el tercer centenari de la vestició religiosa de Josep de Calassanç, cerimònia amb la qual es fundà com institució religiosa l’Escola Pia a Roma (anomenada aleshores Congregació Paulina)

1936-1939

Durant la guerra civil queden clausurats i desnonats tots els col·legis; les comunitats disperses, els religiosos són perseguits. Setanta un religiosos foren assassinats, altres patiren presó o s’exiliaren

Febrer 1939

El P. Provincial fixà com a residència provincial la casa de Nostra Senyora de Barcelona (carrer de la Diputació).

1948-1949

Celebració del tercer centenari de la mort de sant Josep de Calassanç i segon de la seva beatificació. Les relíquies del cor i de la llengua del sant es passejaren per totes les cases de la Província i per altres llocs com la Seu d’Urgell, Tremp, Montserrat i Ripoll

1949

Després de diverses experiències, es constitueix la primera comunitat escolàpia a Los Àngeles (Califòrnia EUA)

1953

El P. Provincial Francesc Llenas aprovà la constitució de Centre Escolapi de Muntanya (CEM) com a organització escolta

1962

Primera missió de la Província al Senegal (Àfrica)

1964

La Província comprà una casa a la vall de Pineta i hi comencen les Colònies Jordi Turull

1964

El P. Provincial Joan Trenchs creà el Centre Escolapi de Pastoral (CEP)

1964-1982

El P. Provincial Joan Trenchs creà l’Associació Mútua de Professors Escolapis Seglars (AMPES)

Juliol 1970

El P. Provincial elegit per primer com de manera directa en el Capítol Provincial decidí que la residència Provincial seria novament la casa de Sant Antoni de Barcelona.

Estiu 1973

La part de documentació que hi havia al Museu Escolapi de Moià des de 1967, es traslladà a Barcelona i es crea l’Arxiu Provincial.

1983-1984

Celebració del tercer centenari de la fundació del col·legi de Moià amb la qual s’inicià la presència de l’Escola Pia a Espanya

09/06/1983

Decret de la Generalitat de Catalunya concedeix la Creu de Sant Jordi a l’Escola Pia

1988

En el Capítol Provincial s’aprovà la creació del Secretariat de les Institucions Escolars de l’Escola Pia de Catalunya

1989

El Secretariat organitza les primeres Jornades Pedagògiques

23/05/1990

Decret del P. General que erigeix les cases de Mèxic en Província independent de Catalunya, tal com s’havia demanat en el Capítol Provincial de Catalunya l’any 1988

1991

Fundació d’una casa a Yaoundé (Camerun) depenent del Vicariat de l’Escola Pia del Senegal (el 2000 passà al Vicariat del Camerun de la Província d’Aragó)

02/10/1995

El Papa Joan Pau II beatificà (entre altres) quatre escolapis de la nostra Província màrtirs durant la guerra civil de 1936-1939: Enric Canadell, Francesc Carceller, Maties Cardona i Ignasi Casanovas.

16/05/1998

Col·locació de la imatge de sant Josep de Calassanç a la Sagrada Família, obra de Manuel Cusachs

24/07/1998

Naixement jurídic a Sarrià de la Fundació Educació Solidària amb participació de tots els religiosos de la Província com a socis fundadors

Bibliografia:

— Bonaventura Pedemonte i Feu: Tres-cents anys d’Escola Pia a Catalunya. Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1984; Col·lecció “El gra de blat”, núm. 48.
— Joan Florensa i Parés: L’Escola Pia de Catalunya, al servei del poble (1683-2000), Tarragona, Edicions El Mèdol, 2002

Viceprovincials:

01/07/1742 – Josep Caballol
29/07/1748 – Miquel Picanyol

Provincials:

15/06/1751 – Baltasar Toneu
24/02/1752 – Joan Balcells
10/06/1753 – Jordi Caputi
13/05/1754 – Jordi Caputi
31/05/1757 – Josep Caballol
14/06/1760 – Francesc Plana
02/10/1763 – Mateu Mestre
05/06/1766 – Mateu Mestre
16/08/1769 – Leandre Baura
01/07/1772 – Leandre Baura
25/05/1775 – Ildefons Ferrer
27/06/1778 – Rafael Passarell
22/05/1781 – Rafael Passarell
23/06/1784 – Sebastià Casas
15/05/1787 - Francesc Prats
18/09/1790 – Ildefons Ferrer
26/05/1794 – Ildefons Ferrer
15/06/1796 – Tomàs Castellà
13/04/1801 – Miquel Busqué
04/07/1804 – Agustí Espina
23/07/1807 - Josep Pont
24/08/1814 – Pelegrí Martí
20/10/1817 – Jaume Vada
20/07/1820 – Jaume Vada
03/06/1822 – Antoni Ros, Prefecte d’Estudis
00/08/1823 – Jaume Arbós, Vicari provincial
00/06/1824 – Joaquim Tomàs
10/12/1826 – Joan Crisòstom Reixach
28/06/1827 – Francesc Solà
18/05/1830 – Pere Ferrer
25/05/1833 – Joan Crisòstom Reixach
24/11/1845 – Jacint Feliu
25/04/1846 – Pere Freixa, Vicari provincial
01/02/1847 - Vicenç Tió, Vicari provincial
16/08/1847 - Vicenç Tió
18/02/1852 – Narcís Tarter
01/05/1863 – Gaietà Renom, Vicari provincial
16/07/1865 – Gaietà Renom
24/08/1869 – Bernat Collasso
07/08/1872 – Bernat Collasso
20/07/1875 – Josep Draper
15/06/1878 – Josep Jofre
14/07/1881 – Josep Jofre
10/10/1881 – Ramon Riera, Vicari Provincial
24/07/1884 – Ramon Riera
30/05/1887 – Ramon Riera
30/05/1890 – Ramon Riera
10/04/1892 – Francesc Llonch, Vicari provincial
30/05/1893 – Francesc Llonch
18/06/1896 – Francesc Llonch
04/07/1899 – Antoni Mirats
13/05/1902 – Antoni Mirats
23/08/1906 – Antoni Mirats
05/08/1909 – Salvador Marcó
06/09/1912 – Lluís Fàbregas
14/07/1915 – Lluís Fàbregas
28/08/1919 – Lluís Fàbregas
11/07/1920 – Jaume Orriols, Vicari provincial
01/08/1922 – Jaume Orriols
10/08/1925 – Ramon Castellví
04/08/1928 – Pantaleón Galdeano
25/12/1928 – Joan M. Vives, Vicari provincial
09/07/1931 – Joan M. Vives
11/07/1934 – Joan M. Vives
11/12/1934 – Prudenci Soler, Vicari provincial
21/11/1936 – Manuel Bordàs, Vicari Provincial
22/07/1940 – Manuel Bordàs
18/08/1943 – Joan M. Vives
31/07/1946 – Joan M. Vives
18/07/1949 – Julià Centelles
22/07/1952 – Julià Centelles
07/08/1955 – Francesc Llenas
15/07/1958 – Francesc Llenas
25/07/1961 – Joan Trenchs
21/07/1964 – Francesc Llenas
25/08/1967 – Salvador Salitjes
14/07/1970 – Josep Almirall
09/06/1973 – Josep Almirall
11/04/1976 – Jaume Bayó
29/12/1978 – Josep M. Balcells
07/04/1982 – Josep M. Balcells
02/04/1985 – Josep M. Balcells
16/09/1985 – Josep Liñan
28/03/1988 – Josep Liñan
25/03/1991 – Andreu Trilla
10/04/1995 – Andreu Trilla
29/03/1999 – Andreu Trilla
14/04/2003 – Jaume Pallarolas


Secretaris generals de les Institucions Escolars:

1988 – Carles Mascaró
1997 – Ramon Francolí

Alella

15/07/1916

Concòrdia entre el P. Provincial de l’Escola Pia i els marmessors del Sr. Antoni Borrell (Evaristo Ruiz de Larramendi, General Guitart i Raimon Duran i Ventosa); la Torre del Governador esdevé Institut Borrell de l’Escola Pia sota l’advocació de la Mare de Déu de la Mercè

27/07/1916

Es constitueix la comunitat amb els juniors procedents de Moià

24/09/1916

Comencen les classes per als alumnes del poble amb 30 nois

09/09/1919

S’inicien les obres per a aixecar dos pisos de l’edifici

15/09/1925

Inauguració de l’internat

10/09/1928

Arriben els primers calassancis procedents de l’Eucaria

25/09/1929

Els juniors que quedaven marxen a Albelda d’Iregua a acabar els estudis

00/10/1933

Fundació de la Delegació de la Mútua Eduard Llanas

18/07/1936

La comunitat ha d’abandonar la casa

17/09/1939

S’obren novament les classes als alumnes del poble

Estiu 1940

Colònia escolar del col·legi de Sant Antoni de Barcelona

01/10/1941

Obertura novament del Calassanciat

03/12/1948

Arriben a la població les relíquies de sant Josep de Calassanç

09/12/1951

L’edifici Unión Alellense passa a ser propietat de l’Associació Catòlica d’Antics Alumnes

12/01/1960

Comença a publicar-se el Butlletí, portaveu de l’Associació d’Antics Alumnes

1962

S’estableix a Alella el noviciat i juniorat de germans operaris

1964

El Butlletí d’Antics Alumnes es converteix en la revista Alella

1968

Deixa d’existir a Alella el Calassanciat i el noviciat i juniorat de germans

01/07/1972

Erecció del noviciat per a clergues

00/06/1977

Es deixen d’impartir classes als nois del poble

05/10/1977

El noviciat de clergues es traslladat a Moià-Barcelona

01/11/1980

Inauguració de la primera fase de les pistes del poliesportiu

00/09/2000

Es deixa la casa

00/02/2001

L’Ajuntament concedeix la medalla de plata de la població a l’Escola Pia

Rectors:


1916 – Josep Ricart
1919 – Josep Gual
1922 – Joaquim Flaquer

1928 – Joan Batllori

1934 - Pius Sarri

1943 – Joan Batllori

1946 – Enric Centelles

1947 – Laureà Perecaula

1955 – Josep Baburés

1967 – Ramon Melé

1973 – Josep Pelegrí

1976 – Joan Farràs

1979 – Manuel Bagunyà

1982 – Lluís Boronat

1991 - Lluís Guixà

1997 – Antoni Sabater

2000 – la casa queda tancada


Mestres de calassancis:


1928 - Jaume Casanovas

1952 – Ernest Bellés

1958 - Enric Serraïma

1970 – Josep Almirall


Arenys de Mar (col·legi CASSÁ, carrer Sant Pere 43)

1904

Es fundà el col·legi de primària dirigit pel germans de la Salle

1923

El germans de la Salle deixen el col·legi i els substitueixen el gabrielistes

1969

Els gabrielistes deixen el col·legi

1969

Queda sota la tutela de la parròquia i l’Acció Catòlica

1969

Els responsables del col·legi acorden amb l’Escola Pia que un religiós tindrà cura del centre com a director pedagògic; l’Escola Pia no en té cap més responsabilitat

1981

L’Escola Pia deixa la direcció pedagògica del centre

Directors pedagògics:

1969 – Ricard Manich

1974 – Salvador Freixas

1976 – Joan Herrero

Balaguer

10/11/1699

Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per a la fundació

05/06/1700

El bisbe d’Urgell Julián Cano signà el permís per a la fundació de comunitat escolàpia a Balaguer

12/06/1700

Els escolapis prenen possessió  del Castell Formós o Casa dels Estudis que ha de ser el nou col·legi

1700

La comunitat s’instal·la en una casa al costat de l’església de Sant Joan i allí comencen les classes, ja que el Castell Formós exigia moltes obres d’acomodació

10/08/1701

L’Ajuntament cedeix al P. Rector Fèlix Audet unes cases de la plaça de Sant Salvador a on es trasllada el col·legi i comunitat

1703

Els escolapis es traslladen al Castell Formós

11/02/1706

L’Ajuntament ordena desallotjar als escolapis que desallotgin el Castell Formós que s’ha de convertir en caserna davant la proximitat de les tropes filipistes

20/02/1711

Les tropes francocastellanes entren definitivament a Balaguer. Amb el col·legi completament destruït, el P. Jacint Tord es veié obligat a tornar a començar

02/01/1740

Compra del solar al costat de la muralla al carrer Miracle, on s’edificarà el col·legi

29/08/1743

Inauguració del col·legi al carrer Miracle

1872-1878

A més del col·legi, a la casa de Balaguer hi ha el juniorat de la Província per disposició de l’últim Capítol Provincial

23-24/5/1774

Primers exàmens públics impresos

29/04/1975

Primera pedra de la nova construcció del col·legi que havia de permetre aixecar-hi pisos

04/04/1810

Entraren els francesos a la ciutat i els escolapis es veieren obligats a abandonar el col·legi

1814

Tornen a obrir-se les escoles en locals provisionals

04/11/1824

S’acabà la restauració de l’edifici sota la mirada i orientació de l’arquitecte Antoni Cellés.

1825

Inauguració de l’església. Hi havia un altar obra de l’escultor lleidatà Ramon Corcelles

16/07/1841

Després dels anys de supressió de religiosos, la comunitat s’ha de dissoldre per manca de personal i perquè l’Ajuntament busca altres metres ja que els escolapis no tenen personal per atendre les classes. Només quedà a Balaguer el P. Genís Guardiola que atendrà l’església

00/04/1945

La comunitat torna a la vida amb nous membres després de la restauració del primer de març per les Corts espanyoles

23/07/1846

La Direcció General d’Instrucció Pública reconeix el col·legi per a l’ensenyament del batxillerat

06/12/1861

Un incendi destrueix bona part de l’edifici

12/09/1862

L’Ajuntament acordà la creació d’una aula de pàrvuls al col·legi de l’Escola Pia

00/04/1867

Alguns alumnes paguen una quota per a quedar-se unes hores més al col·legi: són els recomanats

1870

La comunitat decideix destinar una part de l’edifici a internat

04/01/1901

Un decret episcopal del bisbe d’Urgell Salvador Casañas aprovà la fundació de la Confraria de la Guàrdia d’Honor del Sagrat Cor de Jesús

12/10/1907

El Segre es desborda i inunda part de la ciutat

02/05/1909

Fundació de la Congregació Menor de la Mare de Déu de l’Escola Pia i de Sant Josep de Calassanç per als alumnes més grans del col·legi

16/07/1920

Inauguració de l’Exposició Agrícola (amb material portat de l’Escola Pia d’Olot)

1932

En el pati del col·legi es creà el grup local de la Federació de Joves Cristians de Catalunya; els escolapis crearen un grup propi amb el nom de Verge del Miracle

29/03/1933

Els pares de família aprovaren en assemblea la fundació de la Mútua Maragall que agrupés les escoles religioses de Balaguer, Camarasa i Linyola per a defensar els seus interessos i conservar el col·legi escolapi

21/07/1936

Els religiosos es veuen obligats a abandonar el col·legi davant de la revolta

18/03/1939

Després d’un anys d’estar ocupat per l’exèrcit, l’autoritat militar cedí el col·legi als escolapis que l’ocuparen immediatament

12/12/1948

Arribaren a la ciutat les relíquies de sant Josep de Calassanç

1952-1953

Es tornà a donar el batxillerat

01/05/1955

Homenatge de la ciutat al P. Joan Profitós i Fontà que havia mort feia uns mesos; se li dedicà una avinguda

12/06/1958

Inauguració de la piscina i camp d’esports

30/04/1965

El Ministeri d’Educació declara el col·legi autoritzat elemental

06/04/1968

Una ordre del Ministeri d’Educació declara el col·legi reconegut elemental

18/09/1973

Ordre Ministerial homologa l‘EGB (BOE 18/09/1973)

24/08/1974

Ordre Ministerial homologa el parvulari (BOE 14/10/1974)

1977-1978

Entren nenes a l’escola de manera regular

18/10/1978

Es comprà el solar de la família Gramunt per a edificar-hi un nou col·legi

12/10/1981

El bisbe d’Urgell Mons Joan Martí i Alanis beneí la primera pedra del nou edifici

05/04/1983

Inauguració del nou edifici de col·legi i trasllat de l’alumnat

05/11/1999

L’Ajuntament concedí la Medalla d’Or de la Ciutat a l’Escola Pia en un dels actes del tercer centenari de la fundació del col·legi

Bibliografia:

— Joan Florensa i Pares: Tres-cents anys de l’Escola Pia a Balaguer, Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1999.

Rectors:


1700 – Fèlix Audet

1707 – Joaquim Bernardelli

1716 – Jacint Tord

1719 – Bartomeu Mir

1739 – Josep Caballol

1742 – Felip Masses

1745 – Jacint Cruells

1746 – Joan Antoni Soler

1748 – Tomàs Casas

1752 – Joan Josep Ferrer

1754 – Josep Caballol

1757 – Joan Josep Ferrer

1760 – Antoni Costa

1763 – Josep Caballol

1766 – Josep Pujol

1778 – Antoni Costa

1781 – Calassanç Bages

1784 – Tomàs Castellà

1787 – Leandre Baura

1790 – Sebastià Casas

1794 – Jaume Alsina

1795 – Maurici Bohigas

1799 – Agustí Macià

1803 – Pelegrí Martí

1814 – Pere Ferrer

1817 – Joan Crisòstom Junoy

1820 – Pere Freixa

1827 – Jeroni Reixach

1833 – Francesc Solà

1834 – Genís Guardiola

1846 – Jeroni Reixach

1848 – Joan Cura

1858 – Ignasi Turet

1865 – Esteve Grilló

1865 – Sebastià Busquets

1866 – Agustí Costa

1866 – Gabriel Cardona

1872 - Joan Arús

1877 – Gaspar Comas

1879 – Francesc Godó

1885 – Narcís Costa

1886 – Josep Arís

1894 – Josep Pujadas

1900 – Francesc Rovira

1912 – Josep Dalmau

1917 – Josep Guàrdia

1919 – Joan Vallverdú

1922 – Joan Batllori

1925 – Enric Canadell

1928 – Pompili Pagès

1931 – Joan badia

1940 – Josep Campanyà

1943 – Antoni Serramià

1946 – Pere Bassaganya

1952 – Josep Sabater

1958 – Joan Bosch

1964 – Josep M. Oller

1967 – Joan Zanuy

1973 – Joan Herrero

1976 – Josep M. Martí

1976 – Jaume Pallarolas

1983 – Joaquim Querol

1987 – Marian Baqués

1991 – filial de Tàrrega

2004 – sense comunitat


Directors:

1987 – Marian Baqués

1991 – Josep M. Morros

2000 – Jaume Ars

Barcelona Balmes

 

Mn. Francesc Galí fundà el col·legi Balmes en una casa situada als Jardinets del Passeig de Gràcia. Impartia batxillerat a fills de classe mitja

1899

Els escolapis es fan càrrec del col·legi

 

Trasllat a una casa del carrer Còrsega núm. 325

1926

Compra del solar del xamfrà Travessera de Gràcia / carrer Balmes i comença la construcció de l’edifici

27/11/1928

Inauguració del nou edifici del carrer Balmes 208

1933

Fundació de la Mútua Escolar de Pares

19/07/1936

Els religiosos es veuen obligats a abandonar la casa

1939

L’edifici no es pot recuperar i les classes s’imparteixen en una casa del carrer Comte de Salvatierra, xamfrà Via Augusta

03/09/1939

Els escolapis recuperen el seu edifici

1939-1940

Les classes tornen a impartir-se a l’edifici de la Travessera

1942

Fundació de l’Escolania de la Mare de Déu de Montserrat

1943

S’aixequen dos pisos sobre l’anterior construcció

1948

El col·legi es fa responsable de l’escola parroquial de Santa Teresa de l’Infant Jesús, que es converteix en sucursal de l’escola

1950

Es compra el solar adjunt del carrer Balmes

1952-1957

Es construeix en el nou solar ampliació del col·legi. Antoni Tàpias, antic alumne, hi col·loca esgrafiats a la façana

1953

Fundació de l’Agrupament escolta Sant Josep de Calassanç, origen del Centre Escolapi de Muntanya (CEM)

19/04/1975

Ordre Ministerial homologa el centre d’EGB (BOE 04/06/1975)

Rectors:


1899 – Salvador Marcó

1902 – Jaume Orriols

1912 – Enric Rodamilans

1916 – Lluís Vilar

1919 – Salvador Riba

1920 – Josep Oliver

1922 – Ramon Castellví

1925 – Josep Soler i Garde

1931 – Josep Guañabens

1940 – Francesc Munné

1943 – Manuel Bordàs

1946 – Lluís Ferreiro

1952 – Jaume Messeguer

1955 – Antoni Porredon

1958 – Jaume Messeguer

1964 – Oriol Sala

1965 – Joan Trenchs

1967 – Jaume Romans

1970 – Josep Pelegrí

1971 – Sebastià Calzada

1973 – Lluís Tort

1976 – Valeri Soldevila

1982 – Josep M. Oller

1988 – Carles Pérez

1989 – sense comunitat


Directors:


1980 – Pere Rius

1982 – Ramon Tarròs

1987 – Josep M. Soler

1996 – Enric Masllorens

2003 – Josep M. Lluch


Barcelona Calassanci

01/10/1893

Obre les portes el col·legi com a sucursal del de Sant Antoni, impartint pàrvuls, primària i comerç

Juliol 1936

Els religiosos es veuen obligats a abandonar el col·legi. Es va fer públic que en la comunitat hi havia militars perquè un religiós que prestava el servei militar tenia l’uniforme a l’habitació i aquells dies estava amb permís a casa seva

01/04/1939

S’obriren novament les classes per als alumnes

1950-1952

Un religiós de la comunitat es fa càrrec de la direcció pedagògica de l’escola parroquial del Santa Maria del Taulat, del Poble Nou

Estiu 1956

Reducció de la comunitat a dos religiosos

1959-1960

Es comença a impartir batxillerat

1977

Declarat el col·legi filial de núm. 1 de l’Institut de Batxillerat Milà i Fontanals

1972-1973

Comença a ser centre subvencionat

28/08/1974

Ordre Ministerial homologa el parvulari (BOE 10/10/1974)

04/09/1974

Ordre Ministerial homologa el centre d’EGB (BOE 28/09/1974)

Rectors:


1893 – Salvador Riba

1919 – Salvador Bové

1925 – Salvador Marcó

1928 – Josep Gironès

1931 – Rafael Marimon

1934 – Miquel Simon

1946 – Pompili M. Codinach

1952 – Sebastià Fonts

1955 – Joan Camp

1956 – Pere Boronat

1964 – Joan Clapers

1973 – Antoni Piña


Directors:


1980 - Salvador Riera

1985 – Rosa Bertranpetit

1987 – Pere Vilaseca

1989 – Enric Sàrries

1992 – Miquel Garcia

1996 – Josep M. Soler

1997 – Manuel Nicolàs

2003 – Josep Alemany


COU – Jaume Bofill

1971-1972

Sobre el centre a l’edifici de l’Escola Pia de Sarrià, però com a COU per a tots els col·legis d’escolapis i escolàpies de Barcelona; com a titular figura l’Escola Pia de Nostra Senyora

 

Es transforma en centre independent de COU

 

Tornà a dependre del titular de Nostra Senyora per motius legals

1982

Es trasllada físicament al col·legi de Nostra Senyora per a tenir un batxillerat previ amb el qual anirà formant un sol centre

Bibliografia:

Revista de Ciencias de la Educación (Madrid abril-setembre 1973), pp. 297-398.

Directors:

1971 – Pau López Castellote

1993 - Juan José Albericio

Barcelona Mina Pequín

1939

Alguns alumnes de batxillerat del col·legi de Nostra Senyora comencen a col·laborar en el catecisme parroquial del barri de Mina Pequín. Ho impulsen successivament els PP. Ramon Segalés, Salvador Salitjes i Vicenç Ortí

1940

El membres del Centre intern d’Acció Catòlica del col·legi de Nostra Senyora es responsabilitzen de la catequesi del suburbi Mina Pequin

00/02/1955

Fra Maties Solà, bisbe de Colofon, beneí les Escoles gratuïtes Pius xii

1957

Comença a funcionar el Taller de Natzaret

00/08/1963

En una barraca del barri s’estableix una comunitat de religiosos escolapis

14/11/1966

Ministeri d’Educació reconeix el col·legi de primària Escuelas Pías de Pequín (expedient núm. 8866)

1971-1974

Es produeix el desallotjament i enderroc de les barraques de la Mina i els escolapis passen a viure als blocs de Sant Adrià

Responsables del catecisme (no residents a Mina Pequin):


1939 – Vicenç Ortí

1947 – Josep Liñan

1958 – Jaume Sistac

1960 – Ramon Tarròs


Rectors:


1963 – Josep M. Segura

1964 – Antoni M. Maduell

1967 – Francesc de P. Botey

1973 – Antoni M. Maduell

1973 – Francesc Garcia de Haro

1976 – Josep M. Monferrer

1979-1995 – filial de L’Hospitalet

1995 – Francesc Capdevila

2003 – Josep M. Monferrer


Barcelona Nostra Senyora

00/07/1909

Per a atendre els alumnes després de l’incendi de Sant Antoni durant la Setmana Tràgica, es llogà una casa al Passeig de Gràcia número 7

1910

S’independitzà del Col·legi de Sant Antoni

1911

Es comprà una casa al carrer de la Diputació número 277

01/07/1912

La comunitat es trasllada a la nova casa per a començar-hi les classes

 

Inauguració de la capella

00/04/1933

Fundació de la Mútua Escolar Bernat Metge

20/07/1936

Els religiosos es veuen obligats a abandonar el col·legi

00/04/1939

Es tornaven a donar classes al col·legi

1939

Es converteix en la Seu provincial, en substitució de Sant Antoni

22/09/1939

El col·legi és reconegut oficialment per a impartir batxillerat

1940

Es compra la casa del costat per ampliar el col·legi

 

A la planta baixa d’aquesta casa s’hi construeix la nova capella amb pintures de Miquel Farré i Albanés i una imatge de la Mare de Déu de l’Escola Pia de l’escultor Rius

1939

Un grup d’alumnes comença a col·laborar al suburbi de la Mina Pequin

1952

Fundació de l’Agrupament Mare de Déu de Núria, principi del Centre Escolapi de Muntanya (CEM) amb l’agrupament de Balmes

1960

Reforma total de l’interior dels dos immobles. L’escultor Val talla la imatge de la porteria

02/06/1975

Ordre Ministerial homologa l’EGB (BOE 05/07/1975)

03/07/1975

Ordre Ministerial homologa el centre de Batxillerat Unificat Polivalent (BUP) (BOE 07/08/1975)

1982-1983

El Cou Jaume Bofill es trasllada de Sarrià al col·legi de Nostra Senyora i s’inicia el tancament de l’Educació general bàsica per a convertir-lo només en centre de BUP i COU

Bibliografia:

— Claudi Vilà i Palà: Real Colegio de Nuestra Señora de las Escuelas Pías. Barcelona 1944.

Rectors:


1910 – Ramon Piera i Mauri

1918 – Josep Bové i Obradors

1919 – Martí Fabregà i Catà

1922 – Josep M. Jaume i Jorba

1925 - Joan M. Vives i Boter

1928 – Manuel Bordàs i Celma

1931 – Josep M. Sirés i Ibern

1934 – Ramon Pollina i Batalla

1939 – Joan M. Vives i Boter

1939 – Carles Riera i Fruns

1940 – Joan M. Vives i Boter

1943 – Carles Riera i Fruns

1946 – Julià Centelles i Ortí

1949 – Joaquim Tous i Farell

1950 – Joan M. Vives i Boter

1952 – Àngel Casamitjana i Xutglà

1955 – Ramon Mestre i Mestre

1959 – Lluís Boronat i Aragonès

1967 – Ricard Pons i Ballarin

1970 – Jordi Maymó i Casabayó

1971 – Francesc Martínez-Sòria i Ramos

1976 – Josep M. Oller i Sardañons

1982 – Ramon Marimon i Carol

1985 – sense comunitat


Directors:


1980 – Sebastià Calzada

1982 – Pau López Castellote

1993 – Juan José Albericio


Barcelona Parròquia del Carme

1988

L’Escola Pia es fa càrrec de la parròquia del Carme

Rectors de la parròquia:


1988 – Jame Bayó

1989 – Josep M. Oller

1995 - Salvador Riera

1997 - Josep M. Rierola


Barcelona Parròquia de Sant Josep de Calassanç

09/10/1945

El bisbe de Barcelona, Dr. Gregorio Modrego Casaus, aprovà un mapa de parròquies a la ciutat de Barcelona; una de les de nova creació va dedicar-la a sant Josep de Calassanç

02/10/1951

El mateix bisbe encarregà aquesta parròquia a l’Escola Pia

09/08/1953

El P. Pompili M. Cudinach, nomenat rector de la parròquia s’estableix al barri i comença l’activitat pastoral

26/05/1967

Les religioses escolàpies cedeixen la seva església del col·legi de Sant Martí per que serveixi com a temple parroquial; hi ha unes pintures de Josep Obiols i Palau (1964)

1968

En aquest any comença a editar-se setmanalment el Full Parroquial

1973

Es reforma el presbiteri del temple segons les normes litúrgiques

01/01/1979

S’inaugura el Casal Calassanç al carrer Sant Quintí amb auditori, sala d’actes, biblioteca, capella i sales per a activitats diverses. En el vestíbul hi un mural en terra cota dissenyat per Francesc Barrachina i executat per Mª Dolors Ballvè i Montserrat Carulla

26/05/1980

En una de les plantes de l’immoble del carrer Sant Quintí, núm. 5 hi comença a viure la comunitat escolàpia que té cura de la parròquia

00/06/1982

Estrena dels gegants del barri En Quintí i Na Peguera, obra del Sr. Domingo Umbert

00/09/1985

Comença el seu camí la coral L’Arpa.

1987

El grup de Teatre Amateur Casal Calassanç dóna les primeres mostres de les actuacions que seguiran els anys següents

1990

Comencen els Certàmens Literaris de Poesia i de Prosa

29/03/1991

Surt el primer número del fulls Anem a fons

Rectors de la parròquia:


1953 – Pompili M. Cudinach

1957 – Joan Sala

1961 - Ricard Manich

1965 – Jaume Bayó

1976 – Genís Samper

1979 – Josep M. Rierola

1997 - Manuel Bagunyà

1999 - Carles Mascaró

2003 - Sadurní Tudela


Barcelona Sant Antoni

17/12/1802

P. Provincial demana al Rei poder fundar una residència a Barcelona

20/08/1805

Ajuntament canvia la petició afegint que sigui escola

11/05/1806

D. Mariano de Ara i l’Escola Pia pacten la cessió del convent dels antonians

03/07/1815

Ferran vii dóna el vist-i-plau als acords anteriors de 1806

13/07/1815

El bisbe de Barcelona autoritza la constitució de la comunitat religiosa

21/07/1815

El P. Antoni Ros pren possessió de l’antic convent antonià

27/08/1815

La nova comunitat celebra per primera vegada la festa de sant Josep de Calassanç a l’església de Sant Antoni

22/11/1815

Comencen les classes per als alumnes

1818

Es compren camps de la part posterior de l’antic convent i església

27/03/1819

El P. Provincial Jaume Vada decreta el trasllat de la seu provincial de Mataró a la casa de Sant Antoni de Barcelona

04/12/1827

Ferran vii entra a Barcelona pel portal de sant Antoni i els escolapis el saluden amb cartells de benvinguda; després el monarca visità l’escola

10/05/1846

Primera pedra del Seminari segons plànols de l’arquitecte Miquel Garriga i Roca

26//05/1847

Els interns es traslladen al nou edifici

02/11/1847

El P. Provincial Vicenç Tió beneeix la capella del Seminari

29/11/1850

Antoni M. Claret, nomenat bisbe de Santiago de Cuba, visita el col·legi

1852

S’ensenya el Sistema Mètric Decimal, segons la llei del 19/7/1849

1862

S’enderroquen les muralles al costat del col·legi (ara Ronda Sant Pau)

00/09/1862

Isabel ii cedeix a l’Escola Pia l’espai de les muralles al costat del col·legi

1875

Als extrems de l’edifici del Seminari s’hi afegiren dos cossos fins a la Ronda

1875-1884

Construcció de l’edifici del xamfrà Ronda sant Pau – carrer Sant Antoni

1881

Restauració del pòrtic de l’església, les finestres són harmonitzades i s’hi afegeixen els escuts dels antonians i de l’Escola Pia

1884-1885

Comencen els alumnes recomanats

17/01/1888

Un grip d’antics alumnes a Sant Antoni inicien l’Acadèmia Calassància, dirigits pel P. Eduard Llanas

07/03/1888

Acte inaugural de l’Acadèmia Calassància

1899

Es publica la primera revista del col·legi que és redactada pels alumnes: La Joventut Catalanista

25/03/1902

El P. Jaume Català fundà la Congregació Menor de la Mare de Déu de l’Escola Pia i de Sant Josep de Calassanç

1902-1903

S’implanta un nou Pla d’Ensenyaments Comercials amb la simulació d’empreses i la moneda escolar

1902-1903

S’introdueix la bata escolàpia per a tots els alumnes

1903

Fundació de la Congregació de l’Àngel Custodi

1903-1904

S’introdueixen al parvulari cançons amb moviments rítmics

06/05/1906

Fundació de la Congregació Major de la Mare de Déu de l’Escola Pia i de Sant Josep de Calassanç

14/02/1905: aprovació del Govern Civil

18/12/1905: aprovació del Vicari General del bisbat de Barcelona

1906

Es convoca entre els alumnes un concurs de fotografies originals

1906

Creació del Centre Obrer Calassanci

01/12/1906

Surt el número 1 de la revista Ave Maria

27/07/1909

Incendi del col·legi en la Setmana Tràgica; l’edifici del Seminari s’ensorrà; es perderen les pintures de Jaume Huguet, la biblioteca els museus, etc.

05/04/1910

S’obren novament les aules

1915

Creació de l’Associació d’Antics Alumnes

00/11/1921

Al col·legi hi havia un grup de Pomells de Joventut

1922-1923

S’inicia la pràctica del bàsquet, portat de Cuba pel P. Eusebi Millán

00/06/1927

Comiat de l’arbre que donava ombra al pati i s’havia de tallar per a aixecar-hi el nou edifici.

1928-1929

Comença a ocupar-se el nou edifici, que dóna a la Ronda de Sant Pau

1933

Creació de la Mútua Escolar P. Eduard Llanas

19//07/1936

Els religiosos es veuen obligats a abandonar el col·legi que es saquejat i, en part, incendiat

00/02/1939

El Provincial trasllada la residència de Sant Antoni a Nostra Senyora

14/04/1939

El P. Provincial recupera l’edifici que es troba en males condicions; la volta de l’església s’havia ensorrat; s’acabà d’enderrocar

04/07/1939

P. Joaquim Tous, rector, torna de França i retorna al seu col·legi

01/10/1939

Tornen a obrir-se les aules als alumnes

estiu 1940

Colònies escolars a Alella; al segon any, foren prohibides pel governador civil

17/05/1951

Benedicció de l’església

1952

S’obre una sala de cinema per als alumnes i gent del barri

1957

Creació d’un agrupament escolta dintre del CEM (Centre Escolapi de Muntanya)

02/10/1970

Decret del P. Provincial Josep Almirall pel qual la seu provincial torna a ser la casa de Sant Antoni (edifici del xamfrà)

27/08/1975

Ordre Ministerial homologa BUP (BOE 24/09/1975)

15/10/1975

Ordre Ministerial homologa filial Pere Claver (BOE 26/11/1975)

16/01/1976

Ordre Ministerial homologa parvulari (BOE 16/03/1976)

08/09/1976

Ordre Ministerial homologa l’EGB (BOE 02/12/1976)

1978-1979

S’introdueix la coeducació al batxillerat

1983-1984

Comencen a admetre’s nenes al parvulari

1984

Les dues filials d’instituts (la del Calassanci i la de Sant Pere Claver) que ja estaven ubicades al col·legi es fusionen amb aquest i formen un sol centre de BUP

1987-1988

El col·legi accepta convertir-se en centre experimental de la reforma educativa

Bibliografia:

— Joan Florensa i Parés: Breu història de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona (1815-1990). Barcelona 1990.

Rectors:


1815 – Antoni Ros

1820 – Francesc Solà

1827 – Antoni Ros

1829 – Pere Freixa

1845 – Pere Ferrer

1845 – Vicenç Tió

1848 – Narcís Tarter

1852 – Gaietà Renom

1858 – Joaquim Comas

1866 – Joan Martra

1875 – Antoni Anglada

1885 – Josep Gispert

1894 – Antoni Anglada

1897 - Joan Miracle

1900 – Ramon Comaplà

1902 – Ramon Piera

1912 – Eusebi Boronat

1917 – Antoni Sumalla

1919 – Jaume Orriols

1920 – Lluís Serra

1920 – Salvador Riba

1925 – Ramon Pollina

1828 – Joan M. Vives

1929 – Josep Guañabens

1931 – Carles Riera

1934 – Constantí Noguera

1935 – Joaquim Tous

1949 – Jaume Roca

1952 – Romuald Duch

1952 – Lluís Ferreiro

1958 – Jaume Bayó

1961 – Enric Serraíma

1962 – Joan Feliu

1970 – Josep Liñan

1972 – Segimon Balagué

1973 – Ramon Tarròs

1976 – Sebastià Calzada

1979 – Josep Liñan

1985 – Jaume Romans

1991 – Calassanç Balagué

1995 – Adolf Garcia-Duran

2003 – Jordi Nogués


Directors:


1979 – Baltasar Hernández

1982 – Ramon Novell

1986 – Miquel Garcia

1996 – Josep M. Soler

1997 – Josep Alemany


Barcelona Sarrià

21/08/1890

Se signa l’escriptura de compra-venda de la primera parcel·la del solar on s’edificarà el col·legi, davant del notari Rafael Vilaclara

00/10/1892

Comencen les obres de moviment de terres

24/01/1893

L’Ajuntament de Sarrià aprovà el projecte del nou edifici segons el plànols de l’arquitecte Francesc Mariné i Martorell

19/05/1894

L’Ajuntament de Sarrià acordà donar el nom de carrer de les Escoles Pies al que dóna a la porta del col·legi

00/07/1894

S’instal·la a la torre el rellotge, obra del rellotger Maurici Anfruns

13/09/1894

Benedicció del nou edifici i dos dies després comencen a habitar-lo els religiosos

1894-1895

Comença el primer curs al col·legi el qual només admet alumnes interns ja és el trasllat de l’internat que hi havia al col·legi de Sant Antoni de Barcelona

00/09/1895

En la sala d’actes s’hi col·locat un baix relleu que representa l’aparició de la mare de Déu a sant Josep de Calassanç, obra de l’escultor Josep Sanabra

1902-1903

Comença a aplicar-se el nou Pla d’estudis comercials conjuntament amb els col·legis de Sant Antoni i de Terrassa

1904

Comença el Museu Comercial, de caire pedagògic o didàctic; la inauguració oficial serà el 1906

01/01/1906

Amb aquesta data s’edita la moneda escolar per a la simulació d’empreses o escriptori escolar dintre del Pla d’estudis comercials

26/05/1907

Primer festival d’educació física

1906-1907

Es publiquen per primera vegada les memòries del col·legi

1923-1924

És el primer curs en que s’admeten alumnes mig pensionistes al costat dels interns

1927-1928

S’admeten juntament  amb els alumnes interns i mig pensionistes, els externs

03/02/1931

El Govern Civil de Barcelona aprovà els estatuts de l’Associació d’Antics Alumnes de l’Escola Pia de Sarrià

21/08/1933

Es registren en el Govern civil de la província els estatuts de la Mútua Escolar J. Gispert

1933-1934

Durant aquest curs s’estrena el Gabinet Paidomètric

19/07/1936

Els religiosos comencen a abandonar la comunitat davant dels esdeveniments que tenen lloc a Barcelona

0/02/1939

A primer de febrer tres escolapis es possessionen de l’edifici del col·legi que des del 27 de gener estava ocupat per tropes de Franco

21/02/1939

Noves tropes de l’exèrcit de Franco arribades a Barcelona per a la desfilada de la victòria prenen sense avís el col·legi i s’hi instal·len uns dos mil soldats: després de la desfilada, s’hi queda una divisió de sanitat militar fins el 23 d’agost. Durant aquest fou quan es destruí més el col·legi

01/01/1930

Comencen a arribar novament els interns per a comença el dia següent el curs

estiu 1961

Es recuperen la meitat de les pintures de Josep Segrelles (actualment a la sala de congregacions de la Cúria provincial, a la Ronda de Sant Pau 80)

1964

Se signà un acord amb la Sra. Berta Jiménez de Trayter per el seu parvulari tingués els alumnes que ho sol·licitaven a l’Escola Pia

1967-1968

Durant aquest es posà en marxa la Televisió Juvenil (TVJ), cadena interna de televisió que organitzà el festival de la cançó del col·legi, teatre, informació, etc.

20/06/1968

Benedicció de l’altar, obra de Salvador Aulèstia. Un any després es col·locà la imatge de la Mare de Déu (talla de fusta) en el retaule dissenyat pel mateix artista així com el conjunt del presbiteri

29/12/1970

L’alcalde Barcelona Josep M. de Porcioles inaugurà el pavelló esportiu amb piscina, gimnàs, servei sanitari, secretaria, sala de jocs. La construcció anà a càrrec de l’empresa AGME

1970

En començar a funcionar el pavelló esportiu, es creà el Club Escolapis Sarrià (CES); l’emblema sortí d’un concurs entre els alumnes que guanyà Antoni Robledo Blàzquez

04/10/1971

S’inauguraren les classes del COU Jaume Bofill en les aules del col·legi, encara que aquest centre depenia directament de la Província i per a tots els col·legis d’escolapis i d’escolàpies

1972-1973

La disminució d’interns obliga a reestructurar el centre i desapareixen les seccions; queda una sola secció d’interns, els quals s’integraven des d’ara amb el mig pensionistes i externs en unes mateixes aules.

08/07/1975

El Ministeri d’Educació homologà el col·legi com a centre de Batxillerat Unificat i Polivalent (BUP), BOE 07/08/1975

1977-1978

S’integren al centre les primeres noies al 3r de BUP. El crus següent s’estengué la coeducació a la resta de nivells d’EGB i de BUP

1977-1978

S’introdueix el català com assignatura en l’ensenyament

1977-1978

És l’últim curs en que hi ha interns al col·legi

00/11/1977

El Ministeri d’Educació aprovà l’Educació General Bàsica (EGB)

23/03/1982

El Departament d’Ensenyament de la Generalitat dóna el permís per a la creació del Centre Calassanç de Formació Professional, que funcionaria independentment del col·legi; en fou director el Sr. Josep Maixenchs

1992-1993

Comença a aplicar-se la “reforma” en l’ensenyament

1994-1995

S’ubica al col·legi l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), centre universitari constituït en fundació privada de la qual l’Escola Pia en forma part

15/11/1994

Acte central de la celebració del centenari de la fundació del col·legi amb l’assistència del President de la Generalitat, Molt Honorable Jordi Pujol

06/05/1995

Bateig del gegant En Vilana amb l’antic uniforme dels interns, construït pel Sr. Ramon Aumedes del taller Sarandaca de Granollers

Bibliografia:

Miquel Puig i Reixach: L’Escola Pia de Sarrià (1894-1995). Barcelona, Escolapis de Sarrià, 1998.

Rectors:


1885 – Josep Gispert

1894 – Antoni Anglada

1897 – Joan Miracle

1899 – Ramon Comaplà

1899 – Josep Llauradó

1912 – Jaume Orriols

1919 – Lluís Vilar

1922 - Ramon Pollina

1925 – Pantaleón Galdeano

1928 – Albert Bartomeu

1928 – Adolf Roger

1934 – Albert Bartomeu

1939 – Joan Tomàs

1939 – Antoni Font

1943 – Joaquim Seguí

1946 – Calassanç Ubasart

1952 – Jaume Massaguer

1958 – Lluís Ferreiro

1960 – Josep Moya

1961 – Modest Galofré

1964 – Jaume Massaguer

1967 – Joan Padrós

1970 – Joan Feliu

1973 – Salvador Dalmau

1979 – Adolf Garcia-Duran

1985 – Elies Ferreres

1988 – Francesc Martínez-Sòria

1990 – Jordi Maymó

1993 – Ramon Melé

1999 – Lluís Tort

2000 – sense comunitat


Directors:


1976 – Jordi Maymó

1982 – Lluís Tort

1983 – Jordi Maymó

1987 – Antoni Tort

1991 – Joan Francesc Soler

1996 – Miquel Garcia


Barcelona Escola Professional de la Mare de Déu de l’Esperança

o de Wad-Ras

1949-1950

L’Escola Pia es fa càrrec de la direcció pedagògica del centre de protecció preventiva segons conveni amb el Tribunal de Menors

08/08/1949

Erecció canònica de la comunitat

00/11/1951

S’abandonà la casa per desavinences en qüestions econòmiques

Rector:

1949 – Calassanç Balañà

Caldes de Montbui

04/03/1909

El P. General Manuel Sánchez dóna el permís per a la fundació

18/10/1909

Comencen les classes a «la Sibèria», baixos d’una antiga fràbrica del l’actual carrer de l’Escola Pia

19/11/1909

S’inscriu el col·legi a l’Institut General Tècnic de Barcelona amb el número 230

20/11/1909

El P. Provincial Salvador Marcó inaugura oficialment el col·legi

15/06/1910

Escriptura d’entrega de béns que conté les bases de fundació

26/08/1914

Benedicció de la nova capella ala casa Marquès

01/10/1914

Inauguració de les aules annexes a la casa Marquès; es deixa la Sibèria

00/01/1916

L’Ajuntament decideix obrir el carrer de Font i Boet, amb la qual decisió es parteix la finca i una part queda inservible i s’ha de vendre

24/12/1922

Morí el P. Joan Bautista Ambròs primer rector i fundador del col·legi; extraordinària manifestació de dol a la població. Presidí els funerals el P. Antoni Mirats, Vicari general d’Espanya i que com a Provincial havia obert el col·legi de Caldes

1933

Davant les lleis que prohibien l’ensenyament als ordes religiosos, el col·legi de Caldes passa a ser una filial de la Mútua Bernat Metge establerta al col·legi escolapi de Nostra Senyora de Barcelona

20/07/1936

Els religiosos es veuen obligats a abandonar la seva casa

06/02/1939

El P. Eduard Martí, com a rector, va prendre possessió novament del col·legi que no havia patit gaires desperfectes, excepte la capella de la qual foren cremats tots els altars i imatges (serví uns mesos de parròquia)

1944

Benedicció de la capella restaurada amb una pintura coma retaule de Santiago Padrós i una imatge de la Dolorosa de Sebastià Badia; s’obrí novament al culte públic

1947

Creació de l’Associació d’Antics Alumnes; la secció de bàsquet va ser l’activitat més remarcable de l’Associació i fins i tot l’ha sobreviscut

1948

Arriben les relíquies de sant Josep de Calassanç a la població

1954

Arrebossat de totes les façanes (excepte la de l’hort o de ponent)

1956

L’Ajuntament dedica un el carrer on hi havia la Sibèria a l’Escola Pia

1956

S’admeten nens de pàrvuls perquè les Religioses Vedrunes deixen de tenir nens petits

1959

Adequació de les golfes i tercera planta per a aules de comerç

00/01/1962

Comença el mini-bàsquet

estiu 1966

Colònies amb alumnes a Sant Sebastià; després a Montjoia

1966-1967

Es donen classes de català a batxillerat

02/03/1967

Declarat Col·legi Lliure Adoptat (CLA)

00/02/1969

Primeres gestions per a traslladar l’edifici del col·legi en un nou solar

1969

Adquisició del solar per a edificar el nou col·legi

1973-1974

El col·legi deixa d’impartir el batxillerat que passa al Centre Manolo Hugué, de l’Ajuntament, però dirigit temporalment pels escolapis

11/06/1974

Ordre Ministerial homologa l’EGB (BOE 25/07/1974)

22/06/1974

Ordre Ministerial homologa el parvulari

1975-1976

S’implanta la llengua catalana a l’escola des del parvulari

17/09/1978

Inauguració del col·legi nou al carrer P. Poch; les classes comencen l’endemà

14/10/1978

El President de la Generalitat, Josep Tarradellas, inaugura oficialment el col·legi

00/01/1979

Inauguració de les aules del parvulari nou

30/11/1980

Homenatge de l’Ajuntament al P. Josep Poch i Gallart, dedicant-li un carrer al costat del nou col·legi

27/11/1994

Inauguració oficial de l’ampliació de l’edifici

Bibliografia:

— Joan Florensa i Parés: Col·legi Font de les Escoles Pies, Caldes de Montbui, 1909-1984, Barcelona, Escola Pia de Catalunya, 1984.

Rectors:


01/10/1909 – Joan Bta. Ambròs i Vilà

31/08/1919 – Josep Vila i Matarrodona

13/08/1925 – Calassanç Girbau i Soler

21/07/1931 – Eduard Martí i Nualart

21/08/1940 – Jaume Casanovas i Perramon

05/09/1940 – Marcel·lí Canals i Homs

23/08/1943 – Josep Guañabens i Maspons

24/08/1946 – Ricard Manich i Franch

10/08/1952 – Pere Ferrer i Roca

17/08/1961 – Josep Baburés i Carrera

03/09/1967 – Joaquim Fàbregas i Mas

23/01/1969 – Joan Florensa i Parés

26/06/1976 – Miquel Comas i Vilà

29/06/1977 – Josep M. Morros i Castelltort

23/08/1982 – Antoni Baltà i Talló


Directors:

1993 -  Antoni Piña

2004 – Gregori Martínez

Calella

15/01/1816

Certificació de l’Ajuntament sobre la dotació assignada als mestres existents

19/01/1816

Vicari General commuta dos beneficis a favor de l’Escola Pia

25/01/1816

Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per a la fundació

02/06/1819

Llicència del Rei per a la fundació del col·legi de l’Escola Pia

02/08/1819

Llicència del bisbe de Girona per a la fundació de la comunitat

05/09/1819

Domènec de Caralt cedeix a l’Escola Pia la seva casa Marcó i la finca adjacent

13/11/1819

Comencen les classes per als alumnes

13/10/1859

Col·locació de la primera pedra del nou col·legi

1891

S’han acabat les obres del nou edifici per a escoles

1902

El bisbe Tomàs Sivilla trasllada al col·legi el Venerable Orde Tercer de Sant Francesc, la qual radicava abans al convent del PP. caputxins

00/04/1903

Fundació de la Congregació Mariana

1903

Fundació de la Associació Calassància de Calella

12/03/1914

El Governador civil de la província aprova els estatuts de la Societat Cultural Benèfica de la Joventut Obrera de Calella

1922

S’acaba l’església

05/07/1933

Fundació de la Mútua arquebisbe Costa i Fornaguera

22/07/1936

Els religiosos es veuen obligats a abandonar el col·legi

01/03/1939

Els escolapis poden tornar al seu col·legi, del que s’havien apoderat les tropes franquistes

18/04/1939

S’obren novament les aules del col·legi

26/09/1949

Fundació de l’Associació d’Antics Alumnes

04/12/1948

Les relíquies de sant Josep de Calassanç arriben a la població

05/12/1965

Inauguració del nou pavelló escolar, cantonada carrers Sant Isidre i Jubara amb un relleu a l’exterior de Francesc Barrachina

28/08/1974

Ordre Ministerial homologa el parvulari (BOE 10/10/1974)

03/09/1974

Ordre Ministerial homologa l’EGB (BOE 15/10/1974

13/02/1997

El President de la Generalitat, Molt Honorable Jordi Pujol, inaugura el nou edifici

Bibliografia:

— Claudi Vilà i Palà: Calella: Colegio Escolapio de los Santos Reyes. Salamanca 1973

Rectors:


1819- Joan Crisòstom Junoy

1822 – Pere Ferrer

1823 – Joan Crisòstom Junoy

1824 – Vicenç Fornaguera

1850 – Felip B. Cardellach

1854 – Pere Amat

1858 – Agustí Dordal

1865 – Joaquim Comas

1872 – Ignasi Turet

1879 – Fèlix Sors

1885 – Joan Casanovas

1888 – Narcís Costa

1894 – Sebastià Serra

1900 – Agustí Gual

1917 – Manuel Forcada

1919 – Josep Ricart

1921 – Joan Aumallé

1925 – Ramon Canadell

1928 – Antoni Camp

1934 – Joan Batllori

1940 – Josep M. Sirés

1941 – Pere Bassagaña

1946 – Jaume Carceller

1952 – Nicolau Busquets

1955 – Lluís Boronat

1958 – Joan Clapers

1964 – Pere Ferrer

1967 – Joan Cunillera

1970 – Josep M. Claramunt

1973 – Adolf García-Durán

1979 – Joan Clapers

1982 – Ernest Bellés

1985 - Manuel Bagunyà

1987 - Carles Pérez

1988 – sense comunitat


Directors:


1980 – Agustí Herrero

1985 – Josep M. Canet

1987 – Carles Pérez

1988 – Josep Basart

1993 – Esteve Federico

2003 – Lluís Jornet


Castellar del Vallès

09/09/1896

L’Escola Pia i la Sra. Emília Carles i Tolrà pactaren la fundació d’un col·legi per a ensenyament nocturn, davant el notari de Barcelona Miguel Martí i Beya

04/10/1896

S’obren les classes per obrers en horari de matí o de nit (segons torn laboral)

12/05/1936

L’inspector ordena tancar el col·legi aplicant la llei de Congregacions religioses

20/07/1936

Els religiosos es veuen obligats a abandonar el col·legi i refugiar-se

15/02/1936

P. Pere Bassagaña arriba a Castellar i es possessiona del col·legi

20/04/1939

Comencen les classes per als alumnes recomanats i externs

01/06/1939

Comencen les classes nocturnes per a obrers

20/09/1939

El P. Provincial ordena tancar el col·legi i retirar-se els religiosos

23/09/1939

El P. Pere Bassagaña, com a rector, és l’últim a marxar de Castellar

Bibliografia:

— Joan Florensa i Parés: Els escolapis a Castellar del Vallès (1896-1939). Comunicació presentada al 2n Congrés d’Història local, 30 d’abril 2005.

Rectors:


15/06/1897 - Casimir Donadeu i Gusi

10/06/1900 - Sebastià Serra i Picanyol

12/11/1909 - Joan Vilà i Puig

31/08/1912 - Jaume Mirosa i Graset

23/08/1919 - Llorenç Guàrdia i Torné

05/08/1922 - Lluís Rodés i Pou

27/12/1923 - Josep Gironès i Clapers

estiu 1925 - Josep Vila i Matarrodona

11/07/1931 - Josep Campanyà i Falqués

14/07/1933 -: Pere Bassagaña i Casadevall



Castellbò

11/02/1709

Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per a la fundació

27/10/1718

Es comunica al bisbe d’Urgell que s’ha tancat el col·legi

Rectors:


1710 – Jaume Pujol

1711 – Miquel Picanyol

1713 – Leandre Mulat

1717 – Maurici Rossinés


Eucaria

08/06/1925

Se signà l’escriptura de compra-venda de la finca entre la família Vilà i l’Escola Pia

1926-1927

Aquest curs s’hi inaugura l’Escola Calassància

1928

L’Escola Calassància es trasllada a Alella i ocupa l’espai que han deixat buit els juniors que han passat al juniorat d’Albelda d’Iregua

00/01/2001

L’Escola Pia signà la venda de la finca

President:

1925-1928 - Pau Llambés

Director dels calassancis:

1926-1928 – Jaume Casanovas

Granollers

 

Era un col·legi governat per la Junta del Patronat Parroquial de Sant Esteve de la ciutat que funcionava des de començaments de segle. El juliol de 1933 entraren en converses amb els escolapis a fi que aquest se’n fessin càrrec

20/09/1933

El P. Julià Centelles va prendre possessió de la casa i immediatament els religiosos es feren responsables de les escoles mentre el Patronat seguia essent-ne el titular. Pel fet de tractar-se d’un col·legi parroquial no entrava en els prohibits per la llei de Congregacions

13/12/1933

La comunitat és erigida canònicament i el P. Centelles n’és nomenat rector

28/05/1934

El P. Julià Centelles va ser nomenat professor de literatura de l’Institut de segons Ensenyament 

06/10/1934

Els Fets del 6 d’Octubre posaren en perill la casa i comunitat dels escolapis ja que la caserna es trobava propera al col·legi i els revoltats intentaren assaltar-lo

26/12/1934

L’espai era insuficient per a tenir un col·legi com calia. En aquesta data se signà l’escriptura de compra d’una finca del Sr. Josep Serrat i Bonastre davant el notari Felip Font

19/07/1936

La comunitat ha d’abandonar el col·legi

21/07/1936

El col·legi juntament amb l’església parroquial i altres edificis de la parròquia foren incendiats i destruïts

16/04/1939

Tornà a Granollers el P. Centelles i aconseguí amb el Patronat i el Sr. Serrat obrir el col·legi a la casa del carrer Condestable núm. 1 (ara, 36)

01/05/1939

Comencen les classes en el nou edifici

07/08/1939

Se signà l’escriptura definitiva de compra amb el Sr. Serrat i Bonastre

09/06/1940

Benedicció de la primera pedra d ela nova església

00/06/1945

Inauguració de les noves dependències: església amb aules i internat a sobre

20/12/1948

Arriben a la ciutat les relíquies de sant Josep de Calassanç

12/04/1959

Acte principal de la celebració dels 25 anys de la fundació del col·legi

1959-1960

Últim curs amb internat

26/05/1963

Cloenda dels II Jocs Esportius Escolapis de Catalunya que organitzà el col·legi

23/03/1964

El Patronat traspassà la propietat de la finca de manera total a l’Escola Pia

29/04/1964

El Ministeri d’Educació declara el col·legi reconegut elemental de batxillerat

19/06/1970

Inauguració oficial (ja funcionava des de començament d’any) del bloc d’aules i dependències del col·legi a l’avinguda Sant Esteve

1970-1971

Els alumnes disposen d’una pista poliesportiva asfaltada, en la qual poden practicar el handbol; aquest esport havia donat i continuà donant molts jugadors d’elit a l’equip de la ciutat

03/07/1975

Ordre Ministerial homologa el BUP (BOE 07/08/1975)

13/10/1976

Ordre Ministerial homologa l’EGB (BOE 13/12/1976)

20/10/1976

Ordre Ministerial homologa el parvulari (BOE 14/12/1976)

1982-1983

Comença a impartir-se el COU en el col·legi

Rectors:


1933 – Julià Centelles

1940 – Josep Sirés

1940 – Joan Vila

1942 – Pere Boronat

1943 – Jaume Roca

1949 – Jaume Castelltort

1955 – Jaume Carceller

1958 – Sebastià Fonts

1961 – Jordi Maymó

1962 – Miquel Ferrer

1965 – Rossend Casallarch

1967 – Jordi Nogués

1968 – Marian Federico

1973 – Joan Zanuy

1976 – Carles Arrufat

1977 – Ángel Cuevas

1982 – Pere Biel

1988 – Rodolf Puigdollers

1994 – No hi ha comunitat


Directors:


1982 – Marian Federico

1991 – Antoni Tort

1992 – Josep Alemany

1997 – Jaume Font

2002 – Esteve Federico

2003 – Joan Vila


Guissona

23/04/1638

El bisbe d’Urgell, Pau Duran, signà el decret pel qual dóna llicència per a la fundació de l’Escola Pia a Guissona

28/04/1638

L’Ajuntament i el P. Alacchi signaren els acords per a l’establiment d’un col·legi davant el notari de Guissona Dr. Jaume Jacint Torres

02/05/1638

Primera pedra de l’edifici que havia de ser col·legi, segons acta del notari Dr. Jaume Jacint Torres. Totes les despeses anaven a compte del bisbe Pau Duran

15/05/1638

Comencen les obres de l’edifici

04/01/1641

Són confiscats tots els béns del bisbe d’Urgell Pau Duran

25/08/1641

El P. Alacchi es troba a Barcelona, malalt i a punt per a embarcar cap a Roma; la casa de Guissona queda abandonada

04/07/1642

Morí a Palerm el P. Melcior Alacchi, el que primer havia intentat una fundació de l’Escola Pia a Catalunya

18/02/1651

A Arenys de Noguera morí el bisbe d’Urgell Pau Duran

Bibliografia:

— Eduard Camps i Cava; Joan Santaeulàlia i Pujol: Guissona. Barcelona, Joan Santaeulàlia, 1982; pp. 489-546.

Rector:

Melcior Alacchi

Igualada

16/05/1732

Permís reial, de Felip v, per a la fundació de l’Escola Pia a Igualada

21/07/1732

La Congregació dels Dolors cedeix la seva església als escolapis

04/09/1732

Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per a la fundació

04/09/1732

Mn. Joan Padró fa donació de béns a favor del col·legi escolapi

09/09/1732

Comencen les classes per als alumnes

25/10/1735

Primera comunió solemne dels alumnes

29-30/7/1785

Primers exàmens públics impresos

01/01/1808

Les tropes franceses obliguen els religiosos a abandonar la casa i la ciutat

27/08/1835

L’Ajuntament recomana als escolapis que no tornin de moment al col·legi. La casa queda abandonada davant les lleis desamortitzadores i el perill d’ésser assaltats

09/06/1849

Una Reial Ordre recorda que l’administració del convent de sant Agusti comporta vetllar pel culte a la Mare de Déu de la Pietat

08/02/1858

Nova concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia

03/10/1858

L’Ajuntament inaugura el col·legi escolapi situat ara en l’exconvent dels agustins

01/11/1858

El bisbe de la diòcesi beneeix el nou col·legi

1861

La campana La Calassància és col·locada al campanar; fosa per Isidre Vallès de Barcelona

14/02/1864

Primer acte de culte en honor de la Mare de Déu de la Pietat

23/11/1881

Acaba el plet entre els escolapis i el bisbat per l’ús de la capella de la Mare de Déu de la Pietat

1908

Inauguració de la façana modernista afegida segons projecte de l’arquitecte Domènech.

Instal·lació de la torre del rellotge

00/09/1934

Creació de la Mútua Escolar Igualadina a fi de poder mantenir l’ensenyament religiós

20/07/1936

Els religiosos es veuen obligats a abandonar el col·legi

22/01/1939

Els militars franquistes converteixen el col·legi en camp de concentració

09/03/1939

Els escolapis tornen a impartir classes de primària en unes cases llogades

23/12/1939

La imatge de la Mare de Déu de la Pietat es tornà a col·locar en el seu cambril

1940

Construcció del templet de la Mare de Déu de la Pietat segons projecte de l’arquitecte Cèsar Martinell

22/01/1940

L’Ajuntament per primera vegada ofrena el ciri votiu a la Mare de Déu de la Pietat

1941-1942

S’obre l’internat després de la restauració i condicionament d eles seves dependències

Estiu 1946

S’organitzen a la mateixa escola colònies d’estiu

13/12/1948

Pas per Igualada de les relíquies de sant Josep de Calassanç

15/10/1953

Surt el primer número del Butlletí de l’Associació d’Antics Alumnes

29/05/1955

Inauguració de la primera pista poliesportiva

11/10/1959

Coronació canònica de la Mare de Déu de la Pietat

16/05/1963

Declarat com a centre «reconegut elemental de batxillerat»

1970-1975

Construcció de l’edifici annex amb cuina i menjadors a la planta baixa

26/08/1975

Ordre Ministerial homologa l’EGB

28/08/1975

Ordre Ministerial homologa el parvulari (BOE 02/10/1975)

24/09/1975

Ordre Ministerial homologa el BUP (BOE 14/11/1975)

1975

S’obren les portes del Col·legi Abat Oliba, centre de batxillerat de totes les escoles religioses d’Igualada

1981

Uns grup d’antics alumnes publiquen Les aventures d’En Peret Baldufa Trencapinyes de Florenci Morera

1985

Inauguració del nou pavelló esportiu cobert

00/12/1993

Es crea entre totes les congregacions religioses d’Igualada dedicades a l’ensenyament l’Escola Religiosa d’Igualada (ERI)

2003

S’acaba la restauració del claustre

Rectors:


1732 – Miquel Picanyol

1736 – Salvador Llenas

1737 – Joan B. Vidal

1742 – Jordi Caputi

1748 – Joan Josep Ferrer

1749 – Joan Balcells

1751 – Jordi Caputi

1753 – Pere Roure

1754 – Nicolau Lamarge

1757 – Jordi Caputi

1763 – Jacint Cruells

1766 – Ildefons Ferrer

1766 – Leandre Baura

1769 – Jacint Ricart

1772 – Jordi Caputi

1775 – Pere Roure

1778 – Gaietà Marí

1781 – Sebastià Casas

1784 – Marià Busqué

1787 – Josep Ponsa

1790 – Maurici Bohigas

1794 – Josep Picas

1796 – Josep Pont

1799 – Tomàs Miret

1801 – Josep Pont

1801 – Maurici Bohigas

1804 – Antoni Ros

1814 – Francesc Solà

1824 – Francesc Raventós

1833 – Jeroni Reixach

1858 – Joan Renom

1865 – Ramon Busquets

1869 – Ramon Riera

1872 – Gabriel Cardona

1875 – Ramon Antiga

1879 – Ramon Riera

1881 – Domènec Valls

1885 – Narcís Catà

1895 – Miquel Cercós

1897 – Josep Arís

1900 – Pere Villar

1915 – Joan Vallverdú

1919 – Ramon Pollina

1922 – Pere Mestres

1925 – Agustí Casas

1928 – Joan Carné

1931 – Josep Gironès

1934 – Antoni Camp

1940 – Ramon Segalés

1946 – Romuald Duch

1949 – Josep Poch

1952 – Josep Baburés

1955 – Ramon Segalés

1961 – Jaume Romans

1967 – Rossend Casallarch

1970 – Jordi Gaza

1973 – Ramon Novell

1976 – Joaquim Querol

1982 – Antoni Marcet

1985 - Bonaventura Pedemonte

1990 - Àngel Cuevas

1997 – deixa de ser comunitat


Directors:


1984 – Bonaventura Pedemonte

1985 – Antoni Marcet

1987 – Bonaventura Pedemonte

1990 – Àngel Cuevas

1997 – Rosa M. Sánchez


Lovaina (Bèlgica)

1908

S’obre una residència per a estudiants hispanoamericans

1914

La invasió alemanya, en començar la primera guerra europea, obliga a abandonar la fundació

1933

Segon intent de fundació de la residència

1935

S’abandona definitivament la casa

Rectors:

1908-1914 – Jaume Català i Comas

1933-1935 – Joan Carné i Puig

L’Hospitalet (parròquia del barri de Can Serra)

1968

Acord entre l’Escola Pia i l’arquebisbat de Barcelona per atendre les classes de religió dels Instituts de Batxillerat de l’Hospitalet, Cornellà i Gavà.

18/10/1969

P. Provincial erigeix la comunitat de l’Hospitalet filial de la de Nostra Senyora

18/12/1971

Nomenament del primer rector de la parròquia de Can Serra

26/12/1971

Presentació del centre d’esplai o Club Infantil

19/06/1972

Erecció canònica de la casa

02/04/1973

L’arquebisbat cedeix la parròquia de Sant Bernat a l’Escola Pia

21/07/1974

Primera pedra de la casa de la Reconciliació

08/12/1974

Inauguració de la casa de la Reconciliació

1995

Es deixà la parròquia i es tancà la comunitat

Rectors de la comunitat:


1972 – Ramon Marimon

1973 – Jaume Botey

1979 – Andreu Trilla

1988 – Manuel Bagunyà

1991 – Josep Liñan

1992 – Manuel Bagunyà

1995 – no hi ha comunitat


Rectors de la parròquia:


1972 – Ramon Marimon

1973 – Jaume Botey

1979 – Andreu Trilla

1989 – Manuel Bagunyà

1995 – es deixa la parròquia


Mataró

24/04/1737

Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per a la fundació

01/05/1737

Concòrdia entre la Parròquia de Santa Maria i l’Escola Pia

13/11/1737

Llicència del rei Ferran vi per a la fundació

26/12/1737

Inauguració de la residència dels escolapis situada en la Fonda del Pardal

02/01/1738

Els escolapis comencen a impartir les classes

30/06/1739

Els escolapis compren la «la Sínia d’En Ramis», part de l’espai que esdevindrà l’actual col·legi

06/12/1739

El bisbe de Barcelona, Francisco del Castillo y Vintimilla, beneí i col·locà la primera pedra del nou edifici de l’Escola Pia

00/05/1743

En aquesta data ja existia el Seminari de Nobles

24/06/1754

La comunitat es trasllada de la Fonda del Pardal a la nova residència i col·legi

1767-1768

Es dóna ensenyament de Nàutica

00/05/1768

Primers exàmens públics impresos amb motiu de la canonització de sant Josep de Calassanç

10/09/1772

El seminaristes comencen a habitar la part de la baixada de Santa Anna, de nova construcció

27/01/1781

El capità de corsaris Jaume Bru amb la seva tripulació col·locà una imatge de sant Josep de Calassanç a la cantonada de la plaça amb la baixada; tallada en pedra de la pedrera de Sant Bartomeu de Vic per Antoni Real

00/10/1783

Capítol Provincial celebrat per primera vegada a Mataró

31/05/1789

Inauguració de la nova església de Santa Anna

16/07/1808

Les tropes franceses saquegen el col·legi i assassinen el P. Francesc Capdevila a la biblioteca

03/01/1814

S’inicien les classes de filosofia o facultat de filosofia

1864

Construcció de la galeria que donava al pati

27-28/7/1865

Exposició Agrícol a l’entrada del col·legi organitzada per la Comissió Municipal del Patronat de Pobres

29/04/1868

Isabel ii accepta que el col·legi Catalunya o Valldemia passi als escolapis; cosa que no es produí

1881

S’inicia l’Observatori Meteorològic i el 1887 es publiquen les primeres dades en la Revista Calasancia

17/03/1881

Apareix el primer número de la revista El Colegial, manuscrita per l’alumne Sulsona, primera revista d’aquesta escola

26/05/1881

Primera vegada que consta la celebració de la primera comunió amb solemnitat

15/08/1881

Erecció de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat per iniciativa de Joaquim Fontrodona

1890

S’estrenà un dosser en l’altar del Sagrament, obra de Josep Puig i Cadafalch

00/04/1913

Carta d’antics alumnes convocant a la creació d’una Associació

17/12/1913

S’implanten els Torns Eucarístics segons iniciativa del P. General Tomàs Viñas a fi de fomentar la comunió freqüent i fins i tot diària

18/06/1916

Inauguració del Museu Comercial

1922

L’Escola Pia de Santa Anna acollia grups de Pomells de Joventut

24/11/1929

Presentació del primer equip de bàsquet del col·legi amb el nom de University Santa Ana (USA); va competir amb el Premilitar A

01/07/1934

Assemblea constituent de la Mútua Calassanç Vives, creada pels pares de família, la qual es fa càrrec del col·legi

24/07/1936

Els religiosos es veuen obligats a abandonar el col·legi

11/02/1929

Alguns religiosos poden tornar al col·legi i comprovar-ne l’estat

01/05/1939

S’obren novament les classes

16/01/1944

Homenatge al germà «Francisco» Roca i Roma

04/12/1948

Arribada de les relíquies de sant Josep de Calassanç a Mataró

1954

Es restaura el grup infantil Armats de Santa Anna, iniciat abans pel germà Joaquim Brucart amb text del P. Josep Concabella

18/11/1956

Creació de l’Associació de Pares de Família

13/10/1958

S’inicia l’agrupament escolta pel P. Francesc Capdevila

04/07/1961

L’Ajuntament concedeix al Col·legi Santa Anna de l’Escola Pia la Medalla d’Or de la Ciutat

08/04/1962

Celebració a Mataró dels Primers Jocs Esportius Escolapis de Catalunya

26/04/1965

Primera concelebració a l’església de Santa Anna, la qual església es reformà segons les noves línies litúrgiques i amb la col·laboració artística de Manuel Cusachs que elaborà la imatge de Santa Anna, l’altar, els canelobres, l’atril

29/09/1968

Inauguració del nou edifici de la plaça de Santa Anna

08/04/1975

Ordre Ministerial homologa l’EGB (BOE 10/06/1975)

10/04/1975

Ordre Ministerial homologa el parvulari (BOE 22/06/1975)

09/07/1975

Ordre Ministerial homologa el BUP (BOE 07/08/1975)

octubre 1989

Inauguració del retaule del presbiteri, obra de l’artista Manuel Cusachs

03/09/2002

Inauguració oficial de l’edifici de Santa Anna Mar pel president de la Generalitat Molt Honorable Jordi Pujol. Es deixa l’edifici de Recoder

Bibliografia:

— Josep Poch i Gallart: Las Escuelas Pías de Mataró. La Iglesia de Santa Ana y el Hno. José Guardia de S. Juan Bautista. Mataró 1963, Premi Iluro 1962.

— Claudi Vilà i Palà: Escuelas Pías de Mataró. Su historial pedagógico. Salamanca 1972.

El retaule de Santa Anna de Manuel Cusachs. Mataró 1989.

Rectors:


1737 – Salvador Llenas

1740 – Miquel Picanyol

1742 – Francesc Plana

1745 – Jacint Cruells

1748 – Josep Caballol

1751 – Joan Balcells

1752 – Tomás Casas

1757 – Rafael Passarell

1760 – Francesc Plana

1766 – Ildefons Ferrer

1769 – Mateu Mestre

1772 – Ildefons Ferrer

1775 – Oleguer Jané

1778 – Ildefons Ferrer

1781 – Jaume Andreu

1784 – Rafael Passarell

1787 – Ildefons Ferrer

1790 – Josep Calassanç Bages

1794 – Josep Pont

1796 – Josep Picas

1804 – Miquel Busqué

1807 – Jaume Vada

1814 – Joaquim Tomàs

1824 – Maurici Bohigas

1827 – Adjutori Blanch

1833 – Ramon Ribera

1847 – Josep Rius

1858 – Gaietà Renom

1863 – Calassanç Casanovas

1865 – Josep Draper

1875 – Miquel Cercós

1882 – Francesc Sallarès

1893 – Josep Llauradó

1899 – Francesc Llonch

1906 – Fèlix Sors

1909 – Josep Soler i Garde

1919 – Pere Vilar

1920 – Joan Comellas

1924 – Joan M. Vives

1925 – Lluís Feixas

1928 – Ramon Castellví

1929 – Constantí Noguera

1934 – Lluís Feixas

1940 – Calassanç Balañà

1943 - Calassanç Ubasart

1946 – Miquel Simon

1949 – Joaquim Seguí

1952 – Salvador Salitjes

1955 – Llorenç Bonet

1958 – Josep Liñan

1961 – Salvador Salitjes

1964 – Salvador Dalmau

1973 – Jordi Gaza

1976 – Ricard Manich

1982 – Joan Herrero

1988 – Ramon Novell

1995 – Josep M. Oller

2003 – Josep M. Comadran


Directors:


1973 – Josep A. Ripollés

1982 – Eugeni Romeu

1991 – Marian Federico

1996 – Carles Cereceda


Moià

01/06/1682

Concòrdia entre l’Ajuntament de Moià i l’Escola Pia

31/05/1683

Mn. Jaume Boixó dóna tots els seus béns a l’Escola Pia per la fundació

01/07/1683

Llicència de Carles II per a la fundació

13/09/1683

El bisbe de Vic Jaume de Mas dóna llicència per a fundació per a cinc anys

15/09/1683

El P. Domingo Prado com a delegat de l’Escola Pia pren possessió de la casa del carrer de les Joia, la qual esdevindrà la primera de l’Orde a Espanya

1689

Comencen les obres del col·legi actual

1703

Comença a ser habitat el nou edifici per a col·legi i comunitat

1727

S’inicien les obres de l’església

1750

La nova església es dedica al culte

21/01/1750

Segona concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia

22-23/7/1782

Primers exàmens públics impresos

8-10/10/1839

Els carlins entren a Moià i incendien el col·legi

05/03/1852

Carta de Jaume Torrents a P. Provincial Narcís Tarter oferint-se per a finançar la reconstrucció del col·legi

07/08/1853

Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per a la reobertura del col·legi

10/01/1854

Reobertura de l’escola

29/06/1873

Militars ocupen el col·legi i hi causen desperfectes

6-9/09/1883

Celebració del segon centenari de la fundació del col·legi

09/09/1883

Col·locació de la primera pedra de les noves aules

14/09/1903

Comencen les classes en les noves aules

1915

Sr. Coma deixa en testament la finca de «Can Cristo» a l’Escola Pia

24/05/1935

Venda de «Can Cristo» a l’Ajuntament davant notari Trias de Bes

22/07/1936

Escolapis es veuen obligats a abandonar el col·legi i amagar-se

05/02/1939

El P. Josep Sarri celebrà novament la missa a l’església de nou habilitada

10/05/1969

Es concedeix un Col·legi Lliure Adoptat (CLA) de batxillerat

1970-1971

Els alumnes de batxillerat comencen el curs en el nou edifici de l’Ajuntament; deixa de dependre de l’Escola Pia

13/09/1970

Benedicció del nou edifici per a escoles darrera de l’antic

08/01/1975

Ordre Ministerial homologa el parvulari (BOE 27/02/1975)

08/01/1975

Ordre Minsterial homologa l’EGB (BOE 22/02/1975)

1977-1978

Les aules de l’edifici vell i la comunitat queden instal·lats després de remodelar-se l’edifici

1983-1984

Celebració del tercer centenari de la fundació del col·legi

1983-1984

S’eliminen les vidrieres del claustre i es cobreix l’interior; s’enderrocà el monument al Sagrat Cor de Jesús

Bibliografia:

— Rossend Casallarch i Montràs: Història de l’Escola Pia de Moià (1683-1994). 1994.

Rectors:


1683 – Domènec Prado

1684 – Tomàs Passante

1687 – Marino Spina

1692 – Martí Spensatello

1694 – Felip Matteix

1695 – Marino Spina

1696 – Pere Codda

1697 – Marino Spina

1701 – Gaspar de las Peñas

1702 – Fèlix Audet

1707 – Tomàs Mir

1711 – Joaquim Bernardelli

1711 – Maurici Rossinés

1712 – Miquel Picanyol

1724 – Baltasar Toneu

1727 – Salvador Llenas

1735 – Joan Balcells

1738 – Baltasar Toneu

1739 – Jacint Cruells

1745 – Joan Balcells

1748 . Francesc Plana

1751 – Francesc Ferrer

1752 – Salvador Cerdà

1757 – Jacint Cruells

1760 – Pere Roure

1764 – Josep Pujol

1766 – Joan Josep Ferrer

1768 – Pasqual Pascual

1769 – Jacint Cruells

1775 – Oleguer Jané

1781 – Tomàs Castellà

1784 – Oleguer Jané

1787 – Jordi Passant

1790 – Jaume Andreu

1791 – Joan Fins

1794 – Jordi Gurri

1801 – Agustí Espina

1804 – Jordi Gurri

1807 – Francesc Solà

1814 – Joan Ferrer

1817 – Pere Ferrer

1821 – Miquel Vila

1823 – Pere Ferrer

1827 – Narcís Tarter

1830 – Genís Guardiola

1833 – Josep Rius

1854 – Joan Font

1858 - Joan Cura

1858 – Ramon Busquets

1865 – Ignasi Turet

1872 – Joan Casanovas

1885 – Domènec Valls

1900 – Gliceri Nonell

1909 – Rafael Otero

1912 – Josep Pujadas

1913 – Antoni Tasi

1915 – Josep Gual

1915 - Llorenç Molins

1919 – Joaquim Flaquer

1922 – Calassanç Balanyà

1925 – Joan Batllori

1928 – Joaquim Flaquer

1934 – Josep Navarro

1943 – Pius Sarri

1946 – Eduard Martí

1952 – Jaume Casanovas

1955 – Pius Sarri

1955 – Valeri Soldevila

1961 – Lluís Campanyà

1964 – Ernest Bellès

1970 – Rossend Casallarch

1976 – Salvador Vallès

1977 – Ernest Bellès

1979 – Marian Baqués

1987 – Antoni Marcet

1991 – Marian Baqués

1999 – Manuel Bagunyà

2003 – Antoni Piña

2005 – Manuel Bagunyà


Directors:

1991 – Pilar Espuña

2003 – Maria Rosa Padrós

Morella

16/11/1885

Els escolapis es possessionen de l’edifici. Era un col·legi únicament per a l’ensenyament del llatí als aspirants a entrar al seminari

1888

S’hi introdueix també la primària

1891

S’imparteix a més el batxillerat

1913

El P. Provincial decideix establir-hi l’Escola Calassància, és a dir, un aspirantat per als nois que pensaven entrar després a l’Escola Pia

1929

Es traslladà l’Escola Calassància a Alella com a Calassanciat juntament amb que hi havia a l’Eucaria

1936-1938

Durant la guerra civil el col·legi va haver de ser abandonat pels religiosos

04/04/1938

L’exèrcit anomenat nacional entra a la ciutat i converteix el col·legi en hospital de sang; els escolapis tarden uns mesos a recuperar el seu col·legi

1954

La Província obre un Calassanciat-I per als nois que al seu poble no poden cursar el batxillerat; després de segon curs passaven a Alella

1966

El Ministeri d’Educació declara el centre col·legi lliure adoptat (CLA)

1972

La Llei d’Educació de 1970 no va fer viable la continuïtat del col·legi

Rectors:


1885 – Joan Miracle

1889 – Calassanç Anglada

1891 – Gaspar Gibergues

1894 – Pius Galtés

1897 – Eusebi Plana

1906 – Domènec Ramon

1913 – Enric Centelles

1919 – Calassanç Balanyà

1922 – Ramon Colomé

1925 – Ferran Folch

1928 – Joan Ziegler

1931 – Nicolau Busquets

1940 – Enric Centelles

1943 – Josep Navarro

1949 – Antoni Dou

1958 – Ernest Bellès

1961 – Climent Ferreres

1964 – Ramon Martí

1970 – Pere Parareda

1971 – Miquel Pardo


Oliana

6/10/1686

Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per a la fundació del segon col·legi escolapi a Catalunya

10/7/1690

Edicte del bisbe de la Seu d’Urgell Oleguer de Montserrat autoritzant la fundació

1690

Els religiosos s’instal·len en l’edifici annex a l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels patrona de la localitat

1783

La casa es converteix en juniorat de teologia

13/06/1793

Primers exàmens públics impresos

1808-1814

Durant la Guerra del Francès la població patí atac de cap bàndol, la qual cosa fou atribuïda a la intercessió de la patrona, la Mare de Déu del Àngels. El 15 d’agost de 1815, diada patronal, es festejà la solemnitat de manera especial.

1835

Les escomeses fratricides entre carlins i cristins aconsellaren el trasllat dels religiosos de la imatge de la Mare de Déu dels Àngels a l’interior de la població. La imatge es guardà a la capella dels Dolors.

02/08/1843

Es restituí la imatge de la Mare de Déu dels Àngels a la seva ermita dels escolapis.

1844

Només quedava a la comunitat el P. Sebastià Busquets, que amb mala salut es veié obligat a traslladar-se a Balaguer. La comunitat quedà tancada.

Bibliografia:

— Miquel Puig i Reixach: «Oliana, 1690. L’Escola Pia d’un poble urgel·lità», en Catalaunia (Barcelona, gener 1991), núm. 334, pp. 8-19.

Olot

26/08/1857

Llicència de la Reina per a la fundació de l’Escola Pia

30/11/1857

Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per a la fundació

1858-1859

S’obren les portes de l’escola als alumnes

22/09/1871

Ajuntament acorda substituir els escolapis per professors seglars i ordena als religiosos que desallotgin les dependències de l’Hospici que ocupaven

06/10/1871

Els religiosos abandonen l’edifici i s’instal·len en una casa particular

05/04/1877

Primera pedra de l’edifici actual

1879

S’inicia l’Observatori Meteorològic (P. Josep Tapiola)

27/09/1879

La comunitat s’instal·la al nou edifici

07/03/1896

Inauguració de l’església

1901

S’acaba de construir l’edifici

1912-1914

El P. Joan Roig organitza el kindengarden

1920

El P. Manuel Montané organitzà una Exposició Agrícola, fruit de cinc anys de treball durant els quals aproximà els alumnes al camp de la Garrotxa

1926

Primera colònia d’estiu al col·legi

09/11/1939

Els escolapis poden recupera de bell nou el seu edifici

07/12/1948

Arribaren les relíquies de sant Josep de Calassanç a la ciutat

25/04/1959

El col·legi es declarat reconegut elemental pel Ministeri d’Educació

05/11/1972

Inauguració de la pista de bàsquet

26/02/1974

Ordre Ministerial homologa l’EGB (BOE 02/04/1974)

12/03/1974

Ordre Ministerial homologa el parvulari (BOE 22/04/1974)

23/06/1975

Ordre Ministerial homologa el centre de formació professional (BOE 21/08/1975)

1977

Es tanca l’internat

1978-1979

S’admeten nenes a l’escola

Bibliografia:

— Claudi Vilà i Palà: Escuelas Pías de Olot. Salamanca 1974.

— Lluís Marañón i Marañón: Escola Pia d’Olot. 125è aniversari. Olot 1984.

Rectors:


1858 – Pere Amat

1861 – Agustí Casanovas

1866 – Joan Renom

1872 – Miquel Sabadell

1882 – Josep Arís

1885 – Francesc Godó

1891 – Fèlix Sors

1900 – Casimir Donadeu

1906 – Manuel Roca

1917 – Manuel Serra

1919 – Ferran Folch

1922 – Josep Gasulla

1923 – Carles Riera

1928 – Bonaventura Belart

1931 – Jaume Subirana

1940 – Eduard Martí

1943 – Joan Bta. Cardona

1946 – Timoteu Almirall

1949 – Sebastià Fonts

1952 – Climent Ferreres

1955 – Laureà Perecaula

1964 – Joan Bosch

1964 – Ramon Melé

1967 – Josep M. Palau

1969 – Joaquim Fàbregas

1970 – Josep M. Domingo

1971 – Lluís Guixà

1976 – Calassanç Balagué

1979 – Lluís Marañón

1988 – Joaquim Querol

1991 – Lluís Boronat

1992 – Joaquim Querol

1995 – Oriol Sala

1999 – filial de Moià

2001 – sense comunitat


Directors:

1990 – Lluís Matabosch

2003 – Miquel Àngel Zarza

Palma de Mallorca

1893

Començà a impartir-se l’ensenyament de pàrvuls, primària i comerç en una casa del carrer Calders “Can Mir”

??/11/1893

Reial Ordre cedeix edifici de l’exconvent i de l’església de Sant Francesc a l’Escola Pia per a col·legi

08/01/1894

Els escolapis ja han pres possessió de l’exconvent de Sant Francesc

27/08/1894

Per primera vegada els escolapis celebren la festa de sant Josep de Calassanç a l’església de Sant Francesc. Dos dies abans es beneí una imatge del sant

27/08/1894

Els escolapis han restaurat el rellotge que novament torna a funcionar des d’aquest dia

10/09/1894

Comencen les classes de primera i segon ensenyament

00/09/1895

El bisbe de Mallorca vol convertir l’església de Sant Francesc en parròquia, privant-ne l’ús als escolapis

27/09/1904

P. rector Josep Pujol entrega la casa de Sant Francesc i els altres béns rebuts a l’Ajuntament i el notari de Palma José Alcover i Maspons n’aixeca acta

Rectors:


[1893]: Agustí Gual i Marré, president

13/05/1894: Agustí Gual i Marré

18/06/1897: Agustí Gual i Marré

10/06/1900: Francesc Xavier Riera i Gironella

04/06/1901: Josep Pujol i Rius

15/05/1902: Josep Pujol i Rius


Colònies Jordi Turull

09/07/1963

El P. Jordi Turull morí a conseqüència d’un allau al peu del Montperdut

31/03/1964

L’Escola Pia de Catalunya signa l’escriptura de compra de l’edifici que la Mútua l’Aliança tenia a la vall de Pineta.

Colònies Jordi Turull anirà formant-se com una entitat educativa  més dintre de la Província i la seva casa principal d’activitats serà la casa de la vall de Pineta

1964

Comencen a l’estiu els torns de colònies per a nois amb una línia pedagògica basada sobretot en l’escoltisme

1967

Com a Monitors comencen a anar-hi els juniors d’Iratxe. L’últim estiu que hi participen és el de 1970

1971

Afiliació al Servei de Colònies de Vacances de Barcelona amb el número 20

1974

A partir d’aquest moment s’organitzen cursos per a la formació i capacitació de monitors

1974

Comença a publicar-se Timbaler, periòdic per als dies de colònies

1975

Un equip de monitors i monitores de la Comunitat Cristiana de Santa Anna de Mataró se’n responsabilitzen

00/09/1975

A Santa Maria de l’Estany s’aprovà el primer estatut del monitor de Pineta

00/11/1975

Un equip format per Manel Bagunyà, Jaume Pascual, Julià Pastor i José de Jaime es responsabilitza de les colònies

03/05/1976

Primer curs de monitors

1977

Es diversifiquen les activitats: es fan torns de colònies per a nens de Mina Pequín a Alfar (Maresme). Les tandes són mixtes

1978

Primer Congrés de Monitors a Vilanova i la Geltrú

1980

Primera convocatòria dels Premis Jordi Turull

1980

Curs de Monitors a Alella

1981

Primera gran festa de Pares dels nois i noies de les colònies.

Presentació d’En Tano, el gegant de Pineta, obra del Sr. Domingo Humbert

Presentació de la geganta l’Estiveta, obra del mateix autor

1985

Comença la publicació de material per al lleure en Daus i Espiell

1986

Primer campament

1988

Actuació de la Caravana Teatral a l’Eucaria

00/01/1997

Comencen les obres de restauració i reforma de la casa de Pineta

1999

Les oficines es traslladen al carrer Sant Antoni, núm. 54

2003

La casa de Claverol s’incorpora a Colònies Jordi Turull

2002

Acaben les obres de restauració de l’edifici

Bibliografia:

- Carles Riera i Fonts: Impressions d’un món de somni. Barcelona, Colònies Jordi Turull, 1978.

- Marian Baqués i Trenchs: Diari d’un monitor: reflexions sobre l’educació a propòsit de l’esplai. Barcelona 1980.

- Manel Bagunyà i Valls: Històries de les Colònies de Pineta. Tarragona, El Mèdol, 2004.

Directors o responsables:


1964 – Lluís Martín

1965 – Hilari Alcaraz

1966 – Joan Farràs

1975 – Manel Bagunyà

1986 – Salvador Riera

1988 – Pau Tarruell

1990 – Eduard Pini

1991 – Jordi Gonzàlez

1997 – Toni Barranco

2002 - Carles Gil


Puigcerdà

23/11/1728

Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per a la fundació

13/12/1728

Obertura del col·legi

1730

Trasllat a una nova residència “la casa del pa o paller reial”

23/06/1771

Primers exàmens públics impresos

1793-1795

Ocupat pels francesos

1812-1814

Abandonat per la Guerra del Francès

1892

Observatori Meteorològic: primeres dades publicades a Revista Calasancia

1933

Creació del Pedagogium Ceretà com a Mútua Escolar de Pares

26/07/1936

Abandonat per la Guerra Civil

00/01/1940

Ajuntament dóna a un carrer el nom de ”Escola Pia”

1947

Creació de l’Associació d’Antics Alumnes

 

Col·legi d’Alta Muntanya o internat

 

Inauguració del nou edifici

26/04/1961

Reconegut per al batxillerat elemental

1962

Reconegut per al batxillerat superior

22/01/1971

L’Escola Pia ofereix el col·legi a l’Ajuntament

27/09/1971

L’Escola Pia ofereix el col·legi al Ministeri d’Educació

24/10/1971

L’Escola Pia fixa les condicions a l’Associació de Pares per si es volen fer càrrec de l’administració econòmica del col·legi

1972

L’Escola Pia accepta l’oferta de compra del Ministeri d’Educació

Estiu 1972

La comunitat abandona el col·legi

Rectors:


1728 – Miquel Picanyol

1733 – Bartomeu Mir

1736 – Francesc Plana

1742 – Joan Antoni Soler

1746 – Miquel Picanyol

1748 – Lluís Humer

1748 – Baltasar Toneu

1751 – Rafael Passarell

1754 – Mateu Mestre

1757 – Francesc Prats

1760 - Salvador Cerdà

1766 – Sebastià Casas

1769 – Rafael Passarell

1772 – Sebastià Casas

1775 – Francesc Prats

1778 – Josep Antoni Maresma

1781 – Marià Busqué

1784 – Gaietà Marís

1787 – Josep Calassanç Bages

1790 – Josep Pont

1794 – Jaume Arbós

1796 – Agustí Espina

1799 – Jaume Arbós

1800 – Jaume Alsina

1804 – Francesc Solà

1815 – Joan Crisòstom Junoy

1817 – Joan Ferrer

1818 – Sebastià Bargués

1819 – Felip Darder

1820 – Lluís Blanch

1824 – Jeroni Reixach

1827 – Joan Pau Sadurní

1833 – Joan Torrents

1835 – Joan Cura

1845 – Esteve Guilló

1865 – Ramon Riera

1869 – Marià Cau

1871 – Narcís Catà

1878 – Casimir Donadéu

1879 – Josep Arís

1882 – Gilbert Roura

1882 – Jaume Trullàs

1884 – Joan Cortès

1885 – Marià Tubau

1894 – Josep Prat

1902 – Rafael Otero

1909 – Manuel Forcada

1915 – Joan Batllori

1922 – Ramon Canadell

1925 – Josep Gironès

1928 – Pompili M. Codinach

1946 – Pere Mampel

1955 – Joan Padrós

1961 – Josep Pelegrí

1964 – Joaquim Fàbregas

1967 – Josep Pelegrí

1970 – Lluís M. Ferrer



Reus

01/03/1858

L’Ajuntament i l’Escola Pia signen la concòrdia de fundació de col·legi de primera i segona ensenyança a a la ciutat

25/09/1858

L’Ajuntament aprova la cessió del convent de Sant Francesc als escolapis a fi que hi obrin el col·legi

1860

El col·legi es transforma en institut de segon ensenyament

1870

La Junta revolucionària sorgida de la Gloriosa que governa la ciutat, vol un centre no dirigit per religiosos i insta els escolapis a abandonar l’edifici i col·legi

Rectors:


1857 – Bartomeu Sallarès

1866 – Narcís Catà

Sabadell

10/12/1814

Memorial de l’Ajuntament demanant al Rei Ferran vii una fundació de l’Escola Pia

20/03/1815

Se signa la concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia amb les bases per a la fundació

00/7/1815

Informe del bisbe de Barcelona, favorable a la fundació de l’Escola Pia

12/12/1815

Informe favorable de la Reial Audiència de Catalunya per a la fundació, però adverteix que els escolapis catalans parlen malament el castellà i caldria que per a la fundació vinguessin religiosos de Castella, extrem que no es complí pas

26/02/1816

El marquès de Ciutadilla, Antoni Cortès d’Andrada, Meca, de Cardona, Cassador, Rocabertí i de Guimerà dóna la seva casa «Meca» de Sabadell a l’Escola Pia. Una pintura conservada a l’Arxiu Provincial ho recorda

05/03/1818

Reial cèdula de Ferran vii autoritzant la fundació de l’Escola Pia

11/05/1818

Triomfal rebuda de la ciutat als escolapis i pressa de possessió de la casa

9-10/04/1828

Ferran vii i esposa visiten Sabadell i el col·legi de l’Escola Pia

05/01/1829

El Reial Patrimoni concedeix subvenció per a la nova església de Sant Agustí (actualment coneguda com la «del Padres»). Un medalló de la façana recorda aquesta donació

07/03/1831

P. Tomàs Miret beneeix la primera pedra de la nova església; arquitecte Antoni Cellés. Els plànols recorden l’església de San Francisco de Madrid

09/09/1832

Inauguració de la nova església, decorada amb pintures sobre tela de Salvador Mayol, conservades a l’actual església de l’Escola Pia

04/04/1845

S’inaugura el noviciat de la Província

25/02/1867

El govern reconeix el col·legi com a centre autoritzat de segon ensenyament

08/06/1868

Declarat institut lliure de segon ensenyament

1871-1873

Construcció de l’edifici per a Seminari a la plaça de Sant Roc, avui és l’Ajuntament (amb algunes modificacions)

12/7/1873

Els escolapis són expulsats del col·legi per la força

18/1/1874

Els escolapis tornen a viure al col·legi, a poder usar l’església i a donar classes

03/08/1882

Primera pedra del nou edifici (l’actual) per a col·legi segons plànols de l’arquitecte Miquel Pascual

23/04/1885

P. Provincial beneí el nou edifici

25/04/1885

Comencen les classes al nou edifici

02/05/1886

Acte inaugural de l’Acadèmia Calassància, institució cultural creada per a fomentar l’interès cultural del alumnes. El primer director va ser el P. Jaume Capdevila

0/05/1918

Festes per a commemorar el centenari de la fundació del col·legi a la casa Meca; en recordança, es col·locà una làpida a la porteria que encara s’hi conserva

1897

Comença a funcionar l’Observatori Meteorològic (P. Jaume Serradell)

01/01/1897: inauguració solemne (P. Joaquim Badia)

26/01/1901: director P. Josep Baburés

1912: es construeix el pavelló al terrat

25/05/1924

Benedicció de la primera pedra de l’església modernista actual, segons plànols de l’arquitecte Bernardí Martorell

01/05/1932

Inauguració de l’església modernista

23/08/1932

Constitució pels pares d’alumnes de la Mútua Fèlix Amat

20/07/1936

Els religiosos han d’abandonar el col·legi

1936-1939

Durant el període de la guerra civil l’edifici serví, entre altres usos, com a Grup escolar la Renaixença

15/03/1939

P. rector Agustí Pagès aconsegueix que els militars li restitueixin el col·legi. L’església, que no havia estat cremada, serví de parròquia

03/04/1939

S’obren novament les classes de primària i comerç

23/11/1941

P. abat coadjutor de Montserrat, Aureli M. Escarré, consagrà l’altar major

15-17/12/1948

Presència de les relíquies de sant Josep de Calassanç a la ciutat

1948-1949

Es cobreix l’església amb teules que encara hi mancaven

18/05/1958

Ajuntament concedeix al col·legi la Medalla d’Or de la ciutat

1959-1960

Funcionen grups escolars a de les barriades; les dirigeix el P. Domingo Colet

1967-1968

Últim any amb internat

0/11/1968

Es crea l’Escolania de Sant Agustí o Pueri Cantores

07/01/1973

Una Ordre Ministerial homologa l’Educació General Bàsica o EGB (BOE 21/02/1975)

08/01/1875

Una Ordre Ministerial homologa el parvulari (BOE 21/02/1975)

03/07/1875

Una Ordre Ministerial homologa provisionalment el BUP

1975

Creació del Centre d’Estudis Vidal i Barraquer per al BUP que pretén aplegar tots els alumnes d’aquest nivell de la ciutat que vulguin cursar-lo

23/04/1976

Primera actuació pública de la Cobla Jovenívola, sorgida dels Pueri Cantores

Bibliografia:

— Antoni Piña i Batllevell: L’Escola Pia de Sabadell. La seva història, els seus mestres, els seus alumnes. Sabadell 1985.

Rectors:


1818 – Magí Deuseran

1819 – Faust Abril

1825 – Tomàs Miret i Farrera

1827 – Pere Freixa

1830 – Narcís Tarter

1847 – Jeroni Reixach

1865 – Agustí Casanovas i Manent

1872 – Ramon Riera i Oró

1875 – Francesc Sallarès i salt

1879 – Joaquim Corominas i Pla

1906 – Francesc Llonch i Salvans

1912 – Joan Aumallé i Prat

1915 – Eloi Vidal i Tugas

1919 – Blai Badia i Forna

1922 – Eloi Vidal i Tugas

1927 – Joan Aumallé i Prat

1928 – Lluís Feixas i Turon

1929 – Xavier Santaeugènia i Civit

1931 – Ramon Hostench i Noguera

1935 – Agustí Pagès i Bartrina

1940 – Modest Galofré i Jané

1941 – Joan Profitós i Fontà

1943 – Enric Centelles i Mora

1946 – Joan Profitós i Fontà

1952 – Lluís Boronat i Aragonès

1955 – Pere Mampel i Martí

1956 – Salvador Dalmau i Castel

1961 – Ricard Pons i Ballarín

1964 – Sebastià Calzada i Badia

1967 – Josep M. Balcells i Xuriach

1970 – Joan Trenchs i Boada

1976 – Antoni Piña i Batllevell

1982 – Joan Zanuy i Marimon

1990 – Jordi Nogués i Carulla

1999 – Eduard Pini i Barreiros

2002 – Ferran Mateos i Planas


Directors:


1982 – Antoni Piña

1985 – Antoni Tort

1987 – Josep M. Canet1

1989 – Joan Vila

2003 – José Antonio Martín


Sabadell Ca N’Oriac

01/09/1977

L’Escola Pia i el bisbat de Barcelona signen el conveni pel qual la primera tindrà cura de la parròquia del Sagrat Cor de Sabadell del barri de Ca N’Oriac

1999

Deixa de ser comunitat, però alguns religiosos continuen residint-hi

estiu 2000

L’Escola Pia rescindeix el contracte amb el bisbat

Rectors de la comunitat


1977 . Josep M. Rierola

1978 – Jordi Nogués

1982 – Francesc Carreró

1991 – Josep M. Martí

2000 – els religiosos abandonen la casa


Rectors de la parròquia:

1980 – Francesc Carreró

1991 – Josep M. Martí

2000 – Es rescindeix el contracte amb el bisbat

Sitges

00/00/1932

Fundació de l’Associació Cultural de Sitges

00/09/1933

Bases d’acord entre l’Escola Pia i la Cultural

1933-1934

El P. Antoni Serramià es desplaça a Sitges com a director del col·legi del Sagrat Cor

Estiu 1934

Es forma una comunitat de religiosos encarregat del col·legi

00/06/1935

Trasllat del col·legi a can Montaner a la carretera

21/07/1936

El col·legi és saquejat

03/05/1939

S’obren novament les classes

Estiu 1941

Els escolapis deixen el col·legi per falta de personal

11/11/1947

El P. Pere Ferrer es fa càrrec de la direcció del col·legi

22/11/1947

Acord entre l’Escola Pia i l’Associació Cultural per tornar a Sitges

12/09/1948

Benedicció de l’església del col·legi

00/09/1948

Es constitueix novament comunitat escolàpia

22/09/1964

L’Acadèmia Sitges s’uneix al col·legi

30/04/1965

Celebració dels IV Jocs Esportius Escolapis amb Vilanova i la Geltrú

14/08/1965

Un decret del govern declara el centre Col·legi Lliure Adoptat (CLA)

08/07/1969

Comencen les obres per al nou edifici

13/10/1970

Comencen les classes en el nou edifici encara no acabat del tot

07/06/1972

El col·legi de les Religioses Mercedàries s’uneix al de la Cutural / Escola Pia

10/12/1974

Transformació i classificació del col·legi per a pàrvuls

10/12/1974

Transformació i classificació del col·legi per a educació general bàsica (EGB)

21/12/1978

El BUP del col·legi és homologat

Bibliografia:

Cinquanta anys d’activitat de l’Associació Cultural i de l’Escola Pia a Sitges 1933-1983, Sitges 1984.

Rectors:


1933 – Antoni Serramià i Ventura

1934 – Jaume Bisbal i Castelltort

1939 – Antoni Serramià i Ventura

1940 – Josep Guañabens i Maspons

1941 – Manuel Castro Fernández

1947 – Pere Ferrer i Roca

1952 – Joaquim Renom i Costa

1958 – Climent Ferreras i Antolí

1961 – Àngel Oliveras i Cuspinera

1961 – Ramon Pujol-Galceran i Montaña

1964 – Laureà Peracaula i Diumenge

1967 – Josep M. Domingo i Serret

1970 – Ramon Tarròs i Esplugas

1973 – Ignasi M. Muntaner i Pascual

1976 – Andreu Clapés i Flaquer

1982 – Àngel Cuevas i Villamañán

1986 – Josep M. Martí i López

1987 – Àngel Cuevas i Villamañán


Directors:


1980 – Andreu Clapés

1986 – Àngel Cuevas

1990 – Josep A. Ripollès

1993 – Antoni Baltà

1996 – Josep Julià

1999 – Jordi Cadevall


Solsona

26/10/1744

Ajuntament acorda demanar que els escolapis fundin col·legi a la ciutat 

15/07/1747

El Duc de Medinacelli, Antonio Fernández, dóna el seu consentiment

08/10/1747

El bisbe, Fra Josep de Mezquia, concedeix la llicència per a la fundació

13/05/1756

El rei Ferran vi autoritza la fundació com a hospici

11/03/1757

Se signen els acord de fundació entre l’Ajuntament i l’Escola Pia

12/03/1757

Els escolapis comencen les classes a la «casa de l‘ensenyança» al carrer St. Llorenç

18/04/1770

El bisbe beneeix la capella de la nova casa adquirida al carrer St. Llorenç

16/01/1774

Ajuntament autoritza construir col·legi a la Camorra

09/04/1774

El bisbe Fra Rafael Lassala beneeix la primera pedra del nou edifici

31/03/1790

Els escolapis comencen a habitar en el nou edifici, construït segons plànols de l’arquitecte Francesc Pons i sota la direcció del germà operari Esteve Ribera

29/09/1791

Primers exàmens públics impresos

09/07/1796

Permís del rei per edificar església pública al costat del col·legi (no s’edificà)

28/04/1823

Cent mil Fills de Sant Lluís incendien convents dels caputxins i dels dominics, però respecten els escolapis

20/04/1837

Els carlins entren a Solsona després arrasar part de la ciutat; el col·legi no es va veure afectat

15/05/1837

Carles, el pretendent carlí, arriba a Solsona després de la fracassada «expedició reial»; els escolapis són foragitats del seu col·legi que es converteix en hospital del nombrosos ferits. Els escolapis abandonen la ciutat.

 

L’edifici del col·legi és enderrocat tot i la campanya promoguda amb el lema «Salvem els escolapis». A la planta baixa es conservaven les tres aules amb estructura del segle xviii.

Rectors:


1758 – Mateu Mestre

1769 – Oleguer Janer

1778 – Leandre Baura

1787 – Miquel Busqué

1797 – Agustí Barnés

1804 – Jaume Vada

1807 – Jaume Arbós

1814 – Jaume Vada

1817 . Jaume Arbós

1824 – Antoni Ros

1827 – Melcior Trullàs

1833 – Vicenç Tió


Tàrrega

09/11/1883

Ajuntament aprova les bases de fundació de col·legi escolapi

17/03/1884

Ajuntament i Escola Pia signen escriptura d’acord per a fundació de col·legi en l’exconvent que havia estat cedit per la Junta Suprema de Vendes de Béens Nacionals el 31/10/1842 i el bisbat cedí l’església de la Mercè amb l’autorització de Roma el 15/09/1884

05/09/1885

Arriben els primers religiosos escolapis i formen la comunitat

15/09/1884

S’obriren les portes de les aules per als alumnes

02/12/1885

Reial Decret incorpora el col·legi a l’Institut de Lleida

1905

Comencen a impartir-se classes nocturnes per a obrers

1917-1922

El P. Bernat Noguera funda el Museu Local amb peses antigues trobades a les rodalies de la ciutat

1918-1923

El P. Josep Franquesa inicia un Cor gregorià a la parròquia i funda la revista Àmfora, primera del col·legi

06/10/1922

Morí el P. Carles Perelló en desplomar-se la bastida en que s’havia enfilat per pintar un mural a l’escala

1927-1929

P. Eusebi Millán inicia el bàsquet a Tàrrega

1926-1932

P. Pere Rimbles crea l’herbari amb plantes medicinals de la contrada, molt consultat el anys següents

1933

El batxillerat s’imparteix en El Modern Liceu, al carrer Agoders

11/06/1936

L’Alcalde de la ciutat comunica que ha advertit al P. rector de l’Escola Pia que han de deixar el col·legi que l’Ajuntament els havia cedit a més tardar el 15/07/1936

15/07/1936

El dia assenyalat l’Ajuntament expulsà els escolapis del col·legi; surten per la porta principal, però entren per l’església a la part de comunitat sobre el temple, sobre el qual no tenia facultats l’Ajuntament

22/0/1936

Els religiosos han d’abandonar la comunitat davant els esdeveniments

21/02/1939

El P. Lluís Martínez es fa càrrec del col·legi tot i que el P. Joan Profitós ja n’havia pres possessió anteriorment

15/09/1939

Comencen les classes de primària; el dia 9/10/1939, les de batxillerat lliure

11/12/1948

Arribada de les relíquies de sant Josep de Calassanç a la ciutat

1964

Ordre Ministerial declara el batxillerat com reconegut elemental

12/07/1973

Ordre Ministerial homologa l’EGB (BOE 10/09/1973)

11/02/1974

Ordre Ministerial homologa parvulari (BOE 13/03/1974 )

31/05/1995

L’Ajuntament lliura la Medalla d’Or de la Ciutat al col·legi de l’Escola Pia de Tàrrega

23/12/1995

Repiquen per primera vegada les campanes del campanar construït com a record del primer centenari de la fundació del col·legi

Bibliografia:

— Josep Baburés i Carrera: Cent anys d’Escola Pia a Tàrrega. Tàrrega 1986

Rectors:


1884 – Joan Miracle

1884 – Francesc Llonch

1892 – Sebastià Serra

1894 – Gaspar Gibergues

1902 – Blai Badia

1919 – Enric Centelles

1920 – Pau Roca

1922 - Jaume Novell

1925 – Eduard Martí

1931 – Josep Navarro

1934 – Lluís Martínez

1942 – Ferran Martínez

1947 – Francesc Munné

1948 – Ferran Martínez

1949 – Francesc Llenas

1952 – Adrià Moya

1958 – Miquel Franco

1959 – Antoni Dou

1961 – Valentí Barbat

1964 – Josep Antoni Soler

1966 – Joan Bosch

1967 – Ramon Mestre

1970 – Calassanç Balagué

1976 – Lluís Guixà

1988 – Àngel Casas

1989 – Josep M. Comadran

1994 – Pere Biel

1996 – Antoni Baltà


Directors:


1987 – Josep M. Comadran

1994 – Pere Biel

1996 – Antoni Baltà


Terrassa

2/08/1864

Acords entre l’Ajuntament i l’Escola Pia, pel qual primer cedeix l’exconvent de Sant Francesc (actualment hospital de Sant Llàtzer) per a col·legi de primària i de batxillerat

08/09/1864

Comencen les classes per als alumnes

17/10/1868

Els religiosos es retiren de Terrassa

30/08/1901

Els escolapis signen l’escriptura de compra del Real Colegio Tarrasense

15/09/1901

Els escolapis comencen les classes en el nou edifici

1902-1903

Començà a aplicar-se el Pla d’estudis comercials conjuntament amb els col·legis de Sant Antoni i de Sarrià

18/04/1904

El rei Alfons xiii visita el col·legi per a saludar al P. Godos, antic mestre seu

1907

S’estableix i organitza pròpiament el Pupil·latge

24/10/1908

Es funda entre els alumnes l’Ateneu Calassanci

1910

S’inicia al col·legi la pràctica de l’hoquei herba

1910-1911

Comencen a funcionar les aules de la Sucursal al carrer de la Pau (després García Humet)

1927-1928

El P. Miquel Altisent comença a la seva classe Els Amiguets de la Litúrgia

03/08/1933

La Mútua Escolar Dr. Cadevall queda inscrita al registre d’Associacions del Govern Civil de la Província

20/07/1936

Els religiosos es veuen obligats a abandonar el seu col·legi

29/01/1939

El P. Antoni Porredon pren possessió del col·legi amb autorització del poder militar

10/04/1939

S’obren novament les portes de les classes de pàrvuls, primària i comerç

27/01/1940

Ordre Ministerial reconeix el col·legi de batxillerat

25/01/1945

Primera pedra de la nova església El Templo de los Niños

07/06/1952

Inauguració del Templo de los Niños

1956

S’habiliten els dos pisos que hi havia sobre el Templo de los Niños i s’hi trasllada la comunitat i el Pupil·latge

11/11/1957

Inauguració de la imatge de sant Josep de Calassanç del pati central, obra de l’escultor Francesc Juventeny

1960

Se suprimeixen els dos torreons que hi havia arran del carrer Col·legi perquè dificultaven l’entrada de vehicles

25/09/1962

La ciutat pateix unes greus inundacions; el col·legi acull i atén damnificats

06/06/1962

L’Ajuntament declara el col·legi Entitat Cultural Benèfica de la Ciutat

25/10/1978

Fundació de Calassanç. Societat Cooperativa

1981-1982

Es matriculen nenes al parvulari per primera vegada

14/07/1982

Ministeri d’Educació autoritza la creació de la formació professional

27/11/1983

Bateig del Trapella, primer gegant del col·legi; la se va companya, la Diana, va ser batejada el 21/04/1991

04/04/1984

L’Ajuntament lliura a l’Escola Pia la Medalla d’Or de la Ciutat

00/06/1985

Autorització per a experimentar la reforma educativa (DOG 13/09/1985)

1990

Primera convocatòria dels Premis Calassanç de la Ciutat de Terrassa

1991-1992

Els escolapis adquireixen el col·legi local de les Missioneres de la Immaculada Concepció, que passa a dependre de l’Escola Pia

08/11/1995

En assemblea extraordinària s’autodissol la Calassanç. Societat Cooperativa

Bibliografia:

— Joan Florensa i Parés, Jordi Oliva i Llorens i Mariona Vigués i Julià. Una escola implicada amb la ciutat. Escola Pia de Terrassa 1864 – 2002. Terrassa, Escola Pia de Terrassa, 2002.

— Joan Florensa i Parés: «El Juniorato escolapio de Terrassa», en Analecta Calasantiana (gener-juny 1985), núm. 53, pp. 185-212.

Rectors:


1864 – Gaspar Comas

...........

1901 – Pau Gené

1909 – Ramon Comaplà

1912 – Salvador Coch

1919 – Salvador Marcó

1925 – Prudenci Soler

1928 - Adolf Roger

1928 – Josep Sirés

1931 – Joan Carné

1933 – Josep Bové

1934 – Ignasi Lorente

1939 – Josep Riba

1940 – Antoni Porredon

1943 – Josep M. Jaume

1944 – Antoni Font

1946 – Ramon Segalés

1947 – Jaume Massaguer

1952 – Ramon Mestre

1955 – Joan Feliu

1958 – Joan Trenchs

1961 – Magí Valls

1964 – Ramon Mestre

1967 – Josep Almirall

1970 – Josep M. Oller

1973 – Carles Mascaró

1976 – Joan Clapers

1979 – sense comunitat


Directors:


1976 – Carles Mascaró

1981 – Joan Francesc Soler

1991 – Ramon Francolí

1997 – Antoni Burgaya


Terrassa Les Arenes

1962

Amb motiu de la riuada i inundació del 24 de setembre, el P. Alexandre García-Durán comença a treballar al barri que havia estat fortament afectat

1966

Dos religiosos viuen a partir d’aquest any al barri i s’erigeix en casa canònica

1967-1968

Alguns religiosos comencen a col·laborar a l’escola Joan xxiii

 

Construcció del col·legi d’EGB, propietat del bisbat en un principi, i dirigit pels escolapis

1977

Es tanca canònicament la casa, però queden religiosos vivint-hi i treballant al barri i en col·legis de la ciutat

00/01/1991

Els religiosos deixen de viure al barri

Bibliografia:

— Ferran Sans i Pascual: «L’Escola Pia abandona les Arenes», en Catalaunia (Barcelona febrer 1991), núm. 335, pp. 8-10.

Rectors:

1982 – Jordi Nogués

1990 – deixa de ser comunitat

Valls

1893

L’Ajuntament i l’Escola Pia signaren la concòrdia de fundació d’un col·legi de primer i segon ensenyament a la ciutat, en l’antic convent dels carmelites

1901

El P. Eduard Llanas, Vicari general d’Espanya, intentà traslladar-hi el juniorat de San Pedro de Cardeña però les indecisions de l’Ajuntament ho impediren

10/08/1905

El P. Provincial Antoni Mirats ordenà el tancament del col·legi i que la comunitat abandoni la ciutat

Rectors:


1893 – Marian Tubau

1897 – Pius Galtés

1900 – Fèlix Sors

1901 – Blai Badia

1902 – Salvador Marcó


Vilanova i la Geltrú

06/03/1863

Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia

24/03/1866

Testament de D. Salvador Samà

31/07/1876

Autorització del govern per a la fundació

18/08/1876

Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia després del llegat Samà

11/09/1876

Permís del bisbe D. Joaquim Lluch per a la fundació

25/09/1876

Permís del P. Vicari General d’Espanya per a la fundació

13/08/1877

Arriben els primers escolapis a la ciutat, que s’instal·len a les Escoles Ventosa

23/08/1877

Primera pedra de col·legi Samà

18/09/1877

Primer curs d’ensenyament (només s’imparteix el batxillerat)

23/09/1877

Benedicció de la capella

23/09/1879

Inauguració del nou edifici

1880

Construcció del gimnàs

1881

Funciona un Observatori Meteorològic provisional

23/11/1883

Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per impartir ensenyament primari

1884

Construcció del nou Observatori Meteorològic (P. Antoni Mirats)

1884-1885

S’obriren les aules de primer ensenyament

15/10/1885

Col·legi assimilat de segon ensenyament

1887

Observatori Meteorològic: primeres dades publicades a Revista Calasancia

10/03/1890

Inauguració de la capella

15/03/1908

Fundació de l’Associació Calassància

08/08/1933

Es crea la Mútua Escolar Manuel de Cabanyes

00/09/1933

El batxillerat s’imparteix a l’Acadèmia del carrer Francesc de Sales Vidal

13/11/1933

Els escolapis són expulsats del col·legi Samà

22/07/1936

Els religiosos es veuen obligats a dispersar-se per la persecució

20/02/1939

Es torna l’edifici Samà als escolapis

15/09/1939

Es reemprenen les classes després de la guerra civil

04/01/1949

Les relíquies de sant Josep de Calassanç a la població

29/08/1961

Es decideix suprimir l’internat

03/04/1965

IV Jocs Esportius Escolapis a Vilanova i la Geltrú i Sitges

25/08/1965

Col·legi reconegut elemental de batxillerat

31/05/1966

Col·legi reconegut superior de batxillerat

00/06/1976

Es deixa d’impartir batxillerat al col·legi

19/09/1977

Fundació de la Cooperativa Escolar E. C. Ricart per als cursos de batxillerat; s’instal·la al col·legi Samà

01/12/1977

Celebració del centenari de la fundació del col·legi

27/11/1978

L’Ajuntament concedeix la Medalla d’Or de la Ciutat a l’Escola Pia

1984

Es crea la Coral Moixaina formada per pares i mares de l’escola afeccionats al cant; l’Àlex Urpí n’és el director. Paral·lelament neix la Coral Infantil la Moreneta

28/11/2002

Solemne acte institucional en que s’inaugurà la celebració dels cent vint-i-cinc anys de la fundació

27/11/2003

Com a cloenda de les celebracions dels cent vint-i-cinc anys de la fundació, l’Ajuntament concedeix a l’Escola Pia la Medalla d’Or de la Ciutat i edita un fulletó amb la biografia del P. Eduard Llanas, fundador del col·legi

Bibliografia:

— Joan Florensa i Parés: «El Col·legi Samà de Vilanova i la Geltrú: primer decenni de vida acadèmica (1877-1887)», en IV Jornades d’Història de l’Educació als Països Catalans. Comunicacions. Tarragona 1980.

— Mª Providència Garcia i Segarra: L’educació a Vilanova i la Geltrú durant la segona meitat del segle xix. Tesis doctoral. Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1992.

— Albert Virella i Bloda: Evolució històrica de l’ensenyament a Vilanova i la Geltrú i la fundació de l’Escola Pia. Vilanova i la Geltrú 2001.

Rectors:


1877 – Eduard Llanas

1886 – Ramon Comaplà

1899 – Joan Bta. Ambròs

1902 – Joan Colomer

1906 – Lluís Fàbregas

1909 – Leandre Cuixart

1917 – Pere Vilar

1919 – Josep Soler i Garde

1922 – Josep M. Oliver

1925 – Manuel Bordàs

1928 – Enric Mur

1928 – Carles Riera

1931 – Ferran Folch

1934 – Pompili Pagès

1940 – Joan Noguer

1943 – Jaume Subirana

1946 – Salvador Llenas

1949 – Valeri Soldevila

1955 – Josep M. Domingo

1961 – Josep M. Bosch

1964 – Ricard Pons

1967 – Sebastià Calzada

1971 – Jaume Sistach

1876 – Antoni Marcet

1982 – Josep M. Morros

1983 – Carles Pérez

1987 – Antoni Piña

1993 – Adolf García-Duran

1995 – Ramon Novell

2002 – Pere Biel

2004 – Lluís Marañon


Directors:


1983 – Miquel Garcia

1985 – Antoni Piña

1993 – Josep Julià

1999 – Jordi Cadevall

2003 – Mª Concepció Pérez


Cooperativa Escolar E.C. Ricart:

1977 – Salvador Vallès

1978 –

- Josep M. Valls

1981 – Frederic Monmany

1983 – Josep Ramon Molina

1987 – Miquel A. Martínez