| Cronologia de les institucions
de l’Escola Pia de Catalunya |
|
01/07/1683 |
Carles II dóna la llicència per a la fundació de Moià i recomana que també ho faci el bisbe de Vic |
|
25/12/1686 |
Professió del primer escolapi català: Sebastià Badia |
|
1731 |
El P. General erigeix amb totes les cases que hi ha a la Península la Província d’Espanya |
|
1742 |
El P. General constitueix les cases de Catalunya en Viceprovíncia depenent d’ell |
|
05/04/1751 |
El P. General Josep Agustí Delbecchi erigeix les cases catalanes en província independent |
|
1796 |
El Capítol Provincial aprovà el Mètode Uniforme per a totes les escoles de la Província |
|
1808-1814 |
Durant la Guerra del Francès alguns col·legis són tancats i pateixen les conseqüències de l’ocupació. El de Mataró fou saquejats i hi morí assassinat el P. Francesc Capdevila. |
|
27/03/1819 |
El P. Provincial Jaume Vada decreta el trasllat de la seu provincial de Mataró a la casa de Sant Antoni de Barcelona |
|
1820-1823 |
El Govern del Trienni Liberal admet l’existència dels escolapis però només com a comunitats de religiosos subjectes als bisbes respectius. Per a coordinar els aspectes acadèmics el mateix Govern nomenà el P. Antoni Ros com a Prefecte d’Estudis. |
|
1835 |
Les lleis desamortitzadores no afectaren els escolapis en l’aspecte de pèrdua de béns, però sí en la possibilitat de secularització dels religiosos i perquè quedaren reduïts a sacerdots sense cap vincle que els lligués a la institució. En no poder admetre novicis, es tancaren cinc de les cases. |
|
01/03/1845 |
Les Corts espanyoles aprovaren per unanimitat la restauració de l’Escola Pia a Espanya tal com era abans de 1835, però subjecta a l’Estat en tot el referent a ensenyament |
|
1857 |
Els PP. Bernat Collasso i Agustí Botey són enviats a fundar l’Escola Pia a Cuba per la reial cèdula d’Isabel II de 26/11/1852: una Escola Normal Elemental a Guanabacoa i un col·legi a Camagüey |
|
6-9/09/1883 |
Celebració del segon centenari de la fundació del col·legi de Moià |
|
1911 |
Primeres Conferències d’Estudi organitzades per la Província a Sarrià amb la mateixa finalitat que les escoles d’estiu |
|
1906 |
El Capítol Provincial erigeix les tres cases de Cuba en Visitaduria depenent de Catalunya |
|
Juliol 1909 |
El col·legi de Sant Antoni de Barcelona va ser incendiat durant els fets de la Setmana Tràgica. L’edifici quedà destruït i es va perdre l’arxiu de la província. El Provincial fixà temporalment la residència a la casa de Sarrià. |
|
1913 |
El P. Joan Figueres és enviat a Mèxic per a fundar un col·legi a Puebla |
|
1917 |
Festes a la Seu d’Urgell per a recordar el tercer centenari de la vestició religiosa de Josep de Calassanç, cerimònia amb la qual es fundà com institució religiosa l’Escola Pia a Roma (anomenada aleshores Congregació Paulina) |
|
1936-1939 |
Durant la guerra civil queden clausurats i desnonats tots els col·legis; les comunitats disperses, els religiosos són perseguits. Setanta un religiosos foren assassinats, altres patiren presó o s’exiliaren |
|
Febrer 1939 |
El P. Provincial fixà com a residència provincial la casa de Nostra Senyora de Barcelona (carrer de la Diputació). |
|
1948-1949 |
Celebració del tercer centenari de la mort de sant Josep de Calassanç i segon de la seva beatificació. Les relíquies del cor i de la llengua del sant es passejaren per totes les cases de la Província i per altres llocs com la Seu d’Urgell, Tremp, Montserrat i Ripoll |
|
1949 |
Després de diverses experiències, es constitueix la primera comunitat escolàpia a Los Àngeles (Califòrnia EUA) |
|
1953 |
El P. Provincial Francesc Llenas aprovà la constitució de Centre Escolapi de Muntanya (CEM) com a organització escolta |
|
1962 |
Primera missió de la Província al Senegal (Àfrica) |
|
1964 |
La Província comprà una casa a la vall de Pineta i hi comencen les Colònies Jordi Turull |
|
1964 |
El P. Provincial Joan Trenchs creà el Centre Escolapi de Pastoral (CEP) |
|
1964-1982 |
El P. Provincial Joan Trenchs creà l’Associació Mútua de Professors Escolapis Seglars (AMPES) |
|
Juliol 1970 |
El P. Provincial elegit per primer com de manera directa en el Capítol Provincial decidí que la residència Provincial seria novament la casa de Sant Antoni de Barcelona. |
|
Estiu 1973 |
La part de documentació que hi havia al Museu Escolapi de Moià des de 1967, es traslladà a Barcelona i es crea l’Arxiu Provincial. |
|
1983-1984 |
Celebració del tercer centenari de la fundació del col·legi de Moià amb la qual s’inicià la presència de l’Escola Pia a Espanya |
|
09/06/1983 |
Decret de la Generalitat de Catalunya concedeix la Creu de Sant Jordi a l’Escola Pia |
|
1988 |
En el Capítol Provincial s’aprovà la creació del Secretariat de les Institucions Escolars de l’Escola Pia de Catalunya |
|
1989 |
El Secretariat organitza les primeres Jornades Pedagògiques |
|
23/05/1990 |
Decret del P. General que erigeix les cases de Mèxic en Província independent de Catalunya, tal com s’havia demanat en el Capítol Provincial de Catalunya l’any 1988 |
|
1991 |
Fundació d’una casa a Yaoundé (Camerun) depenent del Vicariat de l’Escola Pia del Senegal (el 2000 passà al Vicariat del Camerun de la Província d’Aragó) |
|
02/10/1995 |
El Papa Joan Pau II beatificà (entre altres) quatre escolapis de la nostra Província màrtirs durant la guerra civil de 1936-1939: Enric Canadell, Francesc Carceller, Maties Cardona i Ignasi Casanovas. |
|
16/05/1998 |
Col·locació de la imatge de sant Josep de Calassanç a la Sagrada Família, obra de Manuel Cusachs |
|
24/07/1998 |
Naixement jurídic a Sarrià de la Fundació Educació Solidària amb participació de tots els religiosos de la Província com a socis fundadors |
Bibliografia:
— Bonaventura Pedemonte
i Feu: Tres-cents anys d’Escola Pia a Catalunya. Publicacions
de l’Abadia de Montserrat 1984; Col·lecció “El gra de blat”, núm. 48.
— Joan Florensa
i Parés: L’Escola Pia de Catalunya, al servei del poble (1683-2000),
Tarragona, Edicions El Mèdol, 2002
Viceprovincials:
01/07/1742 – Josep Caballol
29/07/1748 – Miquel Picanyol
Provincials:
15/06/1751 – Baltasar
Toneu
24/02/1752 – Joan Balcells
10/06/1753 – Jordi Caputi
13/05/1754 – Jordi Caputi
31/05/1757 – Josep Caballol
14/06/1760 – Francesc Plana
02/10/1763 – Mateu Mestre
05/06/1766 – Mateu Mestre
16/08/1769 – Leandre Baura
01/07/1772 – Leandre Baura
25/05/1775 – Ildefons Ferrer
27/06/1778 – Rafael Passarell
22/05/1781 – Rafael Passarell
23/06/1784 – Sebastià Casas
15/05/1787 - Francesc Prats
18/09/1790 – Ildefons Ferrer
26/05/1794 – Ildefons Ferrer
15/06/1796 – Tomàs Castellà
13/04/1801 – Miquel Busqué
04/07/1804 – Agustí Espina
23/07/1807 - Josep Pont
24/08/1814 – Pelegrí Martí
20/10/1817 – Jaume Vada
20/07/1820 – Jaume Vada
03/06/1822 – Antoni Ros, Prefecte d’Estudis
00/08/1823 – Jaume Arbós, Vicari provincial
00/06/1824 – Joaquim Tomàs
10/12/1826 – Joan Crisòstom Reixach
28/06/1827 – Francesc Solà
18/05/1830 – Pere Ferrer
25/05/1833 – Joan Crisòstom Reixach
24/11/1845 – Jacint Feliu
25/04/1846 – Pere Freixa, Vicari provincial
01/02/1847 - Vicenç Tió, Vicari provincial
16/08/1847 - Vicenç Tió
18/02/1852 – Narcís Tarter
01/05/1863 – Gaietà Renom, Vicari provincial
16/07/1865 – Gaietà Renom
24/08/1869 – Bernat Collasso
07/08/1872 – Bernat Collasso
20/07/1875 – Josep Draper
15/06/1878 – Josep Jofre
14/07/1881 – Josep Jofre
10/10/1881 – Ramon Riera, Vicari Provincial
24/07/1884 – Ramon Riera
30/05/1887 – Ramon Riera
30/05/1890 – Ramon Riera
10/04/1892 – Francesc Llonch, Vicari provincial
30/05/1893 – Francesc Llonch
18/06/1896 – Francesc Llonch
04/07/1899 – Antoni Mirats
13/05/1902 – Antoni Mirats
23/08/1906 – Antoni Mirats
05/08/1909 – Salvador Marcó
06/09/1912 – Lluís Fàbregas
14/07/1915 – Lluís Fàbregas
28/08/1919 – Lluís Fàbregas
11/07/1920 – Jaume Orriols, Vicari provincial
01/08/1922 – Jaume Orriols
10/08/1925 – Ramon Castellví
04/08/1928 – Pantaleón Galdeano
25/12/1928 – Joan M. Vives, Vicari provincial
09/07/1931 – Joan M. Vives
11/07/1934 – Joan M. Vives
11/12/1934 – Prudenci Soler, Vicari provincial
21/11/1936 – Manuel Bordàs, Vicari Provincial
22/07/1940 – Manuel Bordàs
18/08/1943 – Joan M. Vives
31/07/1946 – Joan M. Vives
18/07/1949 – Julià Centelles
22/07/1952 – Julià Centelles
07/08/1955 – Francesc Llenas
15/07/1958 – Francesc Llenas
25/07/1961 – Joan Trenchs
21/07/1964 – Francesc Llenas
25/08/1967 – Salvador Salitjes
14/07/1970 – Josep Almirall
09/06/1973 – Josep Almirall
11/04/1976 – Jaume Bayó
29/12/1978 – Josep M. Balcells
07/04/1982 – Josep M. Balcells
02/04/1985 – Josep M. Balcells
16/09/1985 – Josep Liñan
28/03/1988 – Josep Liñan
25/03/1991 – Andreu Trilla
10/04/1995 – Andreu Trilla
29/03/1999 – Andreu Trilla
14/04/2003 – Jaume Pallarolas
Secretaris generals de les Institucions Escolars:
1988 – Carles Mascaró
1997 – Ramon Francolí
|
15/07/1916 |
Concòrdia entre el P. Provincial de l’Escola Pia i els marmessors del Sr. Antoni Borrell (Evaristo Ruiz de Larramendi, General Guitart i Raimon Duran i Ventosa); la Torre del Governador esdevé Institut Borrell de l’Escola Pia sota l’advocació de la Mare de Déu de la Mercè |
|
27/07/1916 |
Es constitueix la comunitat amb els juniors procedents de Moià |
|
24/09/1916 |
Comencen les classes per als alumnes del poble amb 30 nois |
|
09/09/1919 |
S’inicien les obres per a aixecar dos pisos de l’edifici |
|
15/09/1925 |
Inauguració de l’internat |
|
10/09/1928 |
Arriben els primers calassancis procedents de l’Eucaria |
|
25/09/1929 |
Els juniors que quedaven marxen a Albelda d’Iregua a acabar els estudis |
|
00/10/1933 |
Fundació de la Delegació de la Mútua Eduard Llanas |
|
18/07/1936 |
La comunitat ha d’abandonar la casa |
|
17/09/1939 |
S’obren novament les classes als alumnes del poble |
|
Estiu 1940 |
Colònia escolar del col·legi de Sant Antoni de Barcelona |
|
01/10/1941 |
Obertura novament del Calassanciat |
|
03/12/1948 |
Arriben a la població les relíquies de sant Josep de Calassanç |
|
09/12/1951 |
L’edifici Unión Alellense passa a ser propietat de l’Associació Catòlica d’Antics Alumnes |
|
12/01/1960 |
Comença a publicar-se el Butlletí, portaveu de l’Associació d’Antics Alumnes |
|
1962 |
S’estableix a Alella el noviciat i juniorat de germans operaris |
|
1964 |
El Butlletí d’Antics Alumnes es converteix en la revista Alella |
|
1968 |
Deixa d’existir a Alella el Calassanciat i el noviciat i juniorat de germans |
|
01/07/1972 |
Erecció del noviciat per a clergues |
|
00/06/1977 |
Es deixen d’impartir classes als nois del poble |
|
05/10/1977 |
El noviciat de clergues es traslladat a Moià-Barcelona |
|
01/11/1980 |
Inauguració de la primera fase de les pistes del poliesportiu |
|
00/09/2000 |
Es deixa la casa |
|
00/02/2001 |
L’Ajuntament concedeix la medalla de plata de la població a l’Escola Pia |
Rectors:
1916 – Josep Ricart
1919 – Josep Gual
1922 – Joaquim Flaquer
1928 – Joan Batllori
1934 - Pius Sarri
1943 – Joan Batllori
1946 – Enric Centelles
1947 – Laureà Perecaula
1955 – Josep Baburés
1967 – Ramon Melé
1973 – Josep Pelegrí
1976 – Joan Farràs
1979 – Manuel Bagunyà
1982 – Lluís Boronat
1991 - Lluís Guixà
1997 – Antoni Sabater
2000 – la casa queda tancada
Mestres de calassancis:
1928 - Jaume Casanovas
1952 – Ernest Bellés
1958 - Enric Serraïma
1970 – Josep Almirall
Arenys de Mar (col·legi CASSÁ, carrer Sant Pere 43)
|
1904 |
Es fundà el col·legi de primària dirigit pel germans de la Salle |
|
1923 |
El germans de la Salle deixen el col·legi i els substitueixen el gabrielistes |
|
1969 |
Els gabrielistes deixen el col·legi |
|
1969 |
Queda sota la tutela de la parròquia i l’Acció Catòlica |
|
1969 |
Els responsables del col·legi acorden amb l’Escola Pia que un religiós tindrà cura del centre com a director pedagògic; l’Escola Pia no en té cap més responsabilitat |
|
1981 |
L’Escola Pia deixa la direcció pedagògica del centre |
Directors pedagògics:
1969 – Ricard Manich
1974 – Salvador Freixas
1976 – Joan Herrero
|
10/11/1699 |
Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per a la fundació |
|
05/06/1700 |
El bisbe d’Urgell Julián Cano signà el permís per a la fundació de comunitat escolàpia a Balaguer |
|
12/06/1700 |
Els escolapis prenen possessió del Castell Formós o Casa dels Estudis que ha de ser el nou col·legi |
|
1700 |
La comunitat s’instal·la en una casa al costat de l’església de Sant Joan i allí comencen les classes, ja que el Castell Formós exigia moltes obres d’acomodació |
|
10/08/1701 |
L’Ajuntament cedeix al P. Rector Fèlix Audet unes cases de la plaça de Sant Salvador a on es trasllada el col·legi i comunitat |
|
1703 |
Els escolapis es traslladen al Castell Formós |
|
11/02/1706 |
L’Ajuntament ordena desallotjar als escolapis que desallotgin el Castell Formós que s’ha de convertir en caserna davant la proximitat de les tropes filipistes |
|
20/02/1711 |
Les tropes francocastellanes entren definitivament a Balaguer. Amb el col·legi completament destruït, el P. Jacint Tord es veié obligat a tornar a començar |
|
02/01/1740 |
Compra del solar al costat de la muralla al carrer Miracle, on s’edificarà el col·legi |
|
29/08/1743 |
Inauguració del col·legi al carrer Miracle |
|
1872-1878 |
A més del col·legi, a la casa de Balaguer hi ha el juniorat de la Província per disposició de l’últim Capítol Provincial |
|
23-24/5/1774 |
Primers exàmens públics impresos |
|
29/04/1975 |
Primera pedra de la nova construcció del col·legi que havia de permetre aixecar-hi pisos |
|
04/04/1810 |
Entraren els francesos a la ciutat i els escolapis es veieren obligats a abandonar el col·legi |
|
1814 |
Tornen a obrir-se les escoles en locals provisionals |
|
04/11/1824 |
S’acabà la restauració de l’edifici sota la mirada i orientació de l’arquitecte Antoni Cellés. |
|
1825 |
Inauguració de l’església. Hi havia un altar obra de l’escultor lleidatà Ramon Corcelles |
|
16/07/1841 |
Després dels anys de supressió de religiosos, la comunitat s’ha de dissoldre per manca de personal i perquè l’Ajuntament busca altres metres ja que els escolapis no tenen personal per atendre les classes. Només quedà a Balaguer el P. Genís Guardiola que atendrà l’església |
|
00/04/1945 |
La comunitat torna a la vida amb nous membres després de la restauració del primer de març per les Corts espanyoles |
|
23/07/1846 |
La Direcció General d’Instrucció Pública reconeix el col·legi per a l’ensenyament del batxillerat |
|
06/12/1861 |
Un incendi destrueix bona part de l’edifici |
|
12/09/1862 |
L’Ajuntament acordà la creació d’una aula de pàrvuls al col·legi de l’Escola Pia |
|
00/04/1867 |
Alguns alumnes paguen una quota per a quedar-se unes hores més al col·legi: són els recomanats |
|
1870 |
La comunitat decideix destinar una part de l’edifici a internat |
|
04/01/1901 |
Un decret episcopal del bisbe d’Urgell Salvador Casañas aprovà la fundació de la Confraria de la Guàrdia d’Honor del Sagrat Cor de Jesús |
|
12/10/1907 |
El Segre es desborda i inunda part de la ciutat |
|
02/05/1909 |
Fundació de la Congregació Menor de la Mare de Déu de l’Escola Pia i de Sant Josep de Calassanç per als alumnes més grans del col·legi |
|
16/07/1920 |
Inauguració de l’Exposició Agrícola (amb material portat de l’Escola Pia d’Olot) |
|
1932 |
En el pati del col·legi es creà el grup local de la Federació de Joves Cristians de Catalunya; els escolapis crearen un grup propi amb el nom de Verge del Miracle |
|
29/03/1933 |
Els pares de família aprovaren en assemblea la fundació de la Mútua Maragall que agrupés les escoles religioses de Balaguer, Camarasa i Linyola per a defensar els seus interessos i conservar el col·legi escolapi |
|
21/07/1936 |
Els religiosos es veuen obligats a abandonar el col·legi davant de la revolta |
|
18/03/1939 |
Després d’un anys d’estar ocupat per l’exèrcit, l’autoritat militar cedí el col·legi als escolapis que l’ocuparen immediatament |
|
12/12/1948 |
Arribaren a la ciutat les relíquies de sant Josep de Calassanç |
|
1952-1953 |
Es tornà a donar el batxillerat |
|
01/05/1955 |
Homenatge de la ciutat al P. Joan Profitós i Fontà que havia mort feia uns mesos; se li dedicà una avinguda |
|
12/06/1958 |
Inauguració de la piscina i camp d’esports |
|
30/04/1965 |
El Ministeri d’Educació declara el col·legi autoritzat elemental |
|
06/04/1968 |
Una ordre del Ministeri d’Educació declara el col·legi reconegut elemental |
|
18/09/1973 |
Ordre Ministerial homologa l‘EGB (BOE 18/09/1973) |
|
24/08/1974 |
Ordre Ministerial homologa el parvulari (BOE 14/10/1974) |
|
1977-1978 |
Entren nenes a l’escola de manera regular |
|
18/10/1978 |
Es comprà el solar de la família Gramunt per a edificar-hi un nou col·legi |
|
12/10/1981 |
El bisbe d’Urgell Mons Joan Martí i Alanis beneí la primera pedra del nou edifici |
|
05/04/1983 |
Inauguració del nou edifici de col·legi i trasllat de l’alumnat |
|
05/11/1999 |
L’Ajuntament concedí la Medalla d’Or de la Ciutat a l’Escola Pia en un dels actes del tercer centenari de la fundació del col·legi |
Bibliografia:
— Joan Florensa i Pares: Tres-cents anys de l’Escola Pia a Balaguer, Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1999.
Rectors:
1700 – Fèlix Audet
1707 – Joaquim Bernardelli
1716 – Jacint Tord
1719 – Bartomeu Mir
1739 – Josep Caballol
1742 – Felip Masses
1745 – Jacint Cruells
1746 – Joan Antoni Soler
1748 – Tomàs Casas
1752 – Joan Josep Ferrer
1754 – Josep Caballol
1757 – Joan Josep Ferrer
1760 – Antoni Costa
1763 – Josep Caballol
1766 – Josep Pujol
1778 – Antoni Costa
1781 – Calassanç Bages
1784 – Tomàs Castellà
1787 – Leandre Baura
1790 – Sebastià Casas
1794 – Jaume Alsina
1795 – Maurici Bohigas
1799 – Agustí Macià
1803 – Pelegrí Martí
1814 – Pere Ferrer
1817 – Joan Crisòstom Junoy
1820 – Pere Freixa
1827 – Jeroni Reixach
1833 – Francesc Solà
1834 – Genís Guardiola
1846 – Jeroni Reixach
1848 – Joan Cura
1858 – Ignasi Turet
1865 – Esteve Grilló
1865 – Sebastià Busquets
1866 – Agustí Costa
1866 – Gabriel Cardona
1872 - Joan Arús
1877 – Gaspar Comas
1879 – Francesc Godó
1885 – Narcís Costa
1886 – Josep Arís
1894 – Josep Pujadas
1900 – Francesc Rovira
1912 – Josep Dalmau
1917 – Josep Guàrdia
1919 – Joan Vallverdú
1922 – Joan Batllori
1925 – Enric Canadell
1928 – Pompili Pagès
1931 – Joan badia
1940 – Josep Campanyà
1943 – Antoni Serramià
1946 – Pere Bassaganya
1952 – Josep Sabater
1958 – Joan Bosch
1964 – Josep M. Oller
1967 – Joan Zanuy
1973 – Joan Herrero
1976 – Josep M. Martí
1976 – Jaume Pallarolas
1983 – Joaquim Querol
1987 – Marian Baqués
1991 – filial de Tàrrega
2004 – sense comunitat
Directors:
1987 – Marian Baqués
1991 – Josep M. Morros
2000 – Jaume Ars
|
Mn. Francesc Galí fundà el col·legi Balmes en una casa situada als Jardinets del Passeig de Gràcia. Impartia batxillerat a fills de classe mitja |
|
|
1899 |
Els escolapis es fan càrrec del col·legi |
|
Trasllat a una casa del carrer Còrsega núm. 325 |
|
|
1926 |
Compra del solar del xamfrà Travessera de Gràcia / carrer Balmes i comença la construcció de l’edifici |
|
27/11/1928 |
Inauguració del nou edifici del carrer Balmes 208 |
|
1933 |
Fundació de la Mútua Escolar de Pares |
|
19/07/1936 |
Els religiosos es veuen obligats a abandonar la casa |
|
1939 |
L’edifici no es pot recuperar i les classes s’imparteixen en una casa del carrer Comte de Salvatierra, xamfrà Via Augusta |
|
03/09/1939 |
Els escolapis recuperen el seu edifici |
|
1939-1940 |
Les classes tornen a impartir-se a l’edifici de la Travessera |
|
1942 |
Fundació de l’Escolania de la Mare de Déu de Montserrat |
|
1943 |
S’aixequen dos pisos sobre l’anterior construcció |
|
1948 |
El col·legi es fa responsable de l’escola parroquial de Santa Teresa de l’Infant Jesús, que es converteix en sucursal de l’escola |
|
1950 |
Es compra el solar adjunt del carrer Balmes |
|
1952-1957 |
Es construeix en el nou solar ampliació del col·legi. Antoni Tàpias, antic alumne, hi col·loca esgrafiats a la façana |
|
1953 |
Fundació de l’Agrupament escolta Sant Josep de Calassanç, origen del Centre Escolapi de Muntanya (CEM) |
|
19/04/1975 |
Ordre Ministerial homologa el centre d’EGB (BOE 04/06/1975) |
Rectors:
1899 – Salvador Marcó
1902 – Jaume Orriols
1912 – Enric Rodamilans
1916 – Lluís Vilar
1919 – Salvador Riba
1920 – Josep Oliver
1922 – Ramon Castellví
1925 – Josep Soler i Garde
1931 – Josep Guañabens
1940 – Francesc Munné
1943 – Manuel Bordàs
1946 – Lluís Ferreiro
1952 – Jaume Messeguer
1955 – Antoni Porredon
1958 – Jaume Messeguer
1964 – Oriol Sala
1965 – Joan Trenchs
1967 – Jaume Romans
1970 – Josep Pelegrí
1971 – Sebastià Calzada
1973 – Lluís Tort
1976 – Valeri Soldevila
1982 – Josep M. Oller
1988 – Carles Pérez
1989 – sense comunitat
Directors:
1980 – Pere Rius
1982 – Ramon Tarròs
1987 – Josep M. Soler
1996 – Enric Masllorens
2003 – Josep M. Lluch
|
01/10/1893 |
Obre les portes el col·legi com a sucursal del de Sant Antoni, impartint pàrvuls, primària i comerç |
|
Juliol 1936 |
Els religiosos es veuen obligats a abandonar el col·legi. Es va fer públic que en la comunitat hi havia militars perquè un religiós que prestava el servei militar tenia l’uniforme a l’habitació i aquells dies estava amb permís a casa seva |
|
01/04/1939 |
S’obriren novament les classes per als alumnes |
|
1950-1952 |
Un religiós de la comunitat es fa càrrec de la direcció pedagògica de l’escola parroquial del Santa Maria del Taulat, del Poble Nou |
|
Estiu 1956 |
Reducció de la comunitat a dos religiosos |
|
1959-1960 |
Es comença a impartir batxillerat |
|
1977 |
Declarat el col·legi filial de núm. 1 de l’Institut de Batxillerat Milà i Fontanals |
|
1972-1973 |
Comença a ser centre subvencionat |
|
28/08/1974 |
Ordre Ministerial homologa el parvulari (BOE 10/10/1974) |
|
04/09/1974 |
Ordre Ministerial homologa el centre d’EGB (BOE 28/09/1974) |
Rectors:
1893 – Salvador Riba
1919 – Salvador Bové
1925 – Salvador Marcó
1928 – Josep Gironès
1931 – Rafael Marimon
1934 – Miquel Simon
1946 – Pompili M. Codinach
1952 – Sebastià Fonts
1955 – Joan Camp
1956 – Pere Boronat
1964 – Joan Clapers
1973 – Antoni Piña
Directors:
1980 - Salvador Riera
1985 – Rosa Bertranpetit
1987 – Pere Vilaseca
1989 – Enric Sàrries
1992 – Miquel Garcia
1996 – Josep M. Soler
1997 – Manuel Nicolàs
2003 – Josep Alemany
|
1971-1972 |
Sobre el centre a l’edifici de l’Escola Pia de Sarrià, però com a COU per a tots els col·legis d’escolapis i escolàpies de Barcelona; com a titular figura l’Escola Pia de Nostra Senyora |
|
Es transforma en centre independent de COU |
|
|
Tornà a dependre del titular de Nostra Senyora per motius legals |
|
|
1982 |
Es trasllada físicament al col·legi de Nostra Senyora per a tenir un batxillerat previ amb el qual anirà formant un sol centre |
Bibliografia:
— Revista de Ciencias de la Educación (Madrid abril-setembre 1973), pp. 297-398.
Directors:
1971 – Pau López Castellote
1993 - Juan José Albericio
|
1939 |
Alguns alumnes de batxillerat del col·legi de Nostra Senyora comencen a col·laborar en el catecisme parroquial del barri de Mina Pequín. Ho impulsen successivament els PP. Ramon Segalés, Salvador Salitjes i Vicenç Ortí |
|
1940 |
El membres del Centre intern d’Acció Catòlica del col·legi de Nostra Senyora es responsabilitzen de la catequesi del suburbi Mina Pequin |
|
00/02/1955 |
Fra Maties Solà, bisbe de Colofon, beneí les Escoles gratuïtes Pius xii |
|
1957 |
Comença a funcionar el Taller de Natzaret |
|
00/08/1963 |
En una barraca del barri s’estableix una comunitat de religiosos escolapis |
|
14/11/1966 |
Ministeri d’Educació reconeix el col·legi de primària Escuelas Pías de Pequín (expedient núm. 8866) |
|
1971-1974 |
Es produeix el desallotjament i enderroc de les barraques de la Mina i els escolapis passen a viure als blocs de Sant Adrià |
Responsables del catecisme (no residents a Mina Pequin):
1939 – Vicenç Ortí
1947 – Josep Liñan
1958 – Jaume Sistac
1960 – Ramon Tarròs
Rectors:
1963 – Josep M. Segura
1964 – Antoni M. Maduell
1967 – Francesc de P. Botey
1973 – Antoni M. Maduell
1973 – Francesc Garcia de Haro
1976 – Josep M. Monferrer
1979-1995 – filial de L’Hospitalet
1995 – Francesc Capdevila
2003 – Josep M. Monferrer
|
00/07/1909 |
Per a atendre els alumnes després de l’incendi de Sant Antoni durant la Setmana Tràgica, es llogà una casa al Passeig de Gràcia número 7 |
|
1910 |
S’independitzà del Col·legi de Sant Antoni |
|
1911 |
Es comprà una casa al carrer de la Diputació número 277 |
|
01/07/1912 |
La comunitat es trasllada a la nova casa per a començar-hi les classes |
|
Inauguració de la capella |
|
|
00/04/1933 |
Fundació de la Mútua Escolar Bernat Metge |
|
20/07/1936 |
Els religiosos es veuen obligats a abandonar el col·legi |
|
00/04/1939 |
Es tornaven a donar classes al col·legi |
|
1939 |
Es converteix en la Seu provincial, en substitució de Sant Antoni |
|
22/09/1939 |
El col·legi és reconegut oficialment per a impartir batxillerat |
|
1940 |
Es compra la casa del costat per ampliar el col·legi |
|
A la planta baixa d’aquesta casa s’hi construeix la nova capella amb pintures de Miquel Farré i Albanés i una imatge de la Mare de Déu de l’Escola Pia de l’escultor Rius |
|
|
1939 |
Un grup d’alumnes comença a col·laborar al suburbi de la Mina Pequin |
|
1952 |
Fundació de l’Agrupament Mare de Déu de Núria, principi del Centre Escolapi de Muntanya (CEM) amb l’agrupament de Balmes |
|
1960 |
Reforma total de l’interior dels dos immobles. L’escultor Val talla la imatge de la porteria |
|
02/06/1975 |
Ordre Ministerial homologa l’EGB (BOE 05/07/1975) |
|
03/07/1975 |
Ordre Ministerial homologa el centre de Batxillerat Unificat Polivalent (BUP) (BOE 07/08/1975) |
|
1982-1983 |
El Cou Jaume Bofill es trasllada de Sarrià al col·legi de Nostra Senyora i s’inicia el tancament de l’Educació general bàsica per a convertir-lo només en centre de BUP i COU |
Bibliografia:
— Claudi Vilà i Palà: Real Colegio de Nuestra Señora de las Escuelas Pías. Barcelona 1944.
Rectors:
1910 – Ramon Piera i Mauri
1918 – Josep Bové i Obradors
1919 – Martí Fabregà i Catà
1922 – Josep M. Jaume i Jorba
1925 - Joan M. Vives i Boter
1928 – Manuel Bordàs i Celma
1931 – Josep M. Sirés i Ibern
1934 – Ramon Pollina i Batalla
1939 – Joan M. Vives i Boter
1939 – Carles Riera i Fruns
1940 – Joan M. Vives i Boter
1943 – Carles Riera i Fruns
1946 – Julià Centelles i Ortí
1949 – Joaquim Tous i Farell
1950 – Joan M. Vives i Boter
1952 – Àngel Casamitjana i Xutglà
1955 – Ramon Mestre i Mestre
1959 – Lluís Boronat i Aragonès
1967 – Ricard Pons i Ballarin
1970 – Jordi Maymó i Casabayó
1971 – Francesc Martínez-Sòria i Ramos
1976 – Josep M. Oller i Sardañons
1982 – Ramon Marimon i Carol
1985 – sense comunitat
Directors:
1980 – Sebastià Calzada
1982 – Pau López Castellote
1993 – Juan José Albericio
|
1988 |
L’Escola Pia es fa càrrec de la parròquia del Carme |
Rectors de la parròquia:
1988 – Jame Bayó
1989 – Josep M. Oller
1995 - Salvador Riera
1997 - Josep M. Rierola
Barcelona Parròquia de Sant Josep de Calassanç
|
09/10/1945 |
El bisbe de Barcelona, Dr. Gregorio Modrego Casaus, aprovà un mapa de parròquies a la ciutat de Barcelona; una de les de nova creació va dedicar-la a sant Josep de Calassanç |
|
02/10/1951 |
El mateix bisbe encarregà aquesta parròquia a l’Escola Pia |
|
09/08/1953 |
El P. Pompili M. Cudinach, nomenat rector de la parròquia s’estableix al barri i comença l’activitat pastoral |
|
26/05/1967 |
Les religioses escolàpies cedeixen la seva església del col·legi de Sant Martí per que serveixi com a temple parroquial; hi ha unes pintures de Josep Obiols i Palau (1964) |
|
1968 |
En aquest any comença a editar-se setmanalment el Full Parroquial |
|
1973 |
Es reforma el presbiteri del temple segons les normes litúrgiques |
|
01/01/1979 |
S’inaugura el Casal Calassanç al carrer Sant Quintí amb auditori, sala d’actes, biblioteca, capella i sales per a activitats diverses. En el vestíbul hi un mural en terra cota dissenyat per Francesc Barrachina i executat per Mª Dolors Ballvè i Montserrat Carulla |
|
26/05/1980 |
En una de les plantes de l’immoble del carrer Sant Quintí, núm. 5 hi comença a viure la comunitat escolàpia que té cura de la parròquia |
|
00/06/1982 |
Estrena dels gegants del barri En Quintí i Na Peguera, obra del Sr. Domingo Umbert |
|
00/09/1985 |
Comença el seu camí la coral L’Arpa. |
|
1987 |
El grup de Teatre Amateur Casal Calassanç dóna les primeres mostres de les actuacions que seguiran els anys següents |
|
1990 |
Comencen els Certàmens Literaris de Poesia i de Prosa |
|
29/03/1991 |
Surt el primer número del fulls Anem a fons |
Rectors de la parròquia:
1953 – Pompili M. Cudinach
1957 – Joan Sala
1961 - Ricard Manich
1965 – Jaume Bayó
1976 – Genís Samper
1979 – Josep M. Rierola
1997 - Manuel Bagunyà
1999 - Carles Mascaró
2003 - Sadurní Tudela
|
17/12/1802 |
P. Provincial demana al Rei poder fundar una residència a Barcelona |
|
20/08/1805 |
Ajuntament canvia la petició afegint que sigui escola |
|
11/05/1806 |
D. Mariano de Ara i l’Escola Pia pacten la cessió del convent dels antonians |
|
03/07/1815 |
Ferran vii dóna el vist-i-plau als acords anteriors de 1806 |
|
13/07/1815 |
El bisbe de Barcelona autoritza la constitució de la comunitat religiosa |
|
21/07/1815 |
El P. Antoni Ros pren possessió de l’antic convent antonià |
|
27/08/1815 |
La nova comunitat celebra per primera vegada la festa de sant Josep de Calassanç a l’església de Sant Antoni |
|
22/11/1815 |
Comencen les classes per als alumnes |
|
1818 |
Es compren camps de la part posterior de l’antic convent i església |
|
27/03/1819 |
El P. Provincial Jaume Vada decreta el trasllat de la seu provincial de Mataró a la casa de Sant Antoni de Barcelona |
|
04/12/1827 |
Ferran vii entra a Barcelona pel portal de sant Antoni i els escolapis el saluden amb cartells de benvinguda; després el monarca visità l’escola |
|
10/05/1846 |
Primera pedra del Seminari segons plànols de l’arquitecte Miquel Garriga i Roca |
|
26//05/1847 |
Els interns es traslladen al nou edifici |
|
02/11/1847 |
El P. Provincial Vicenç Tió beneeix la capella del Seminari |
|
29/11/1850 |
Antoni M. Claret, nomenat bisbe de Santiago de Cuba, visita el col·legi |
|
1852 |
S’ensenya el Sistema Mètric Decimal, segons la llei del 19/7/1849 |
|
1862 |
S’enderroquen les muralles al costat del col·legi (ara Ronda Sant Pau) |
|
00/09/1862 |
Isabel ii cedeix a l’Escola Pia l’espai de les muralles al costat del col·legi |
|
1875 |
Als extrems de l’edifici del Seminari s’hi afegiren dos cossos fins a la Ronda |
|
1875-1884 |
Construcció de l’edifici del xamfrà Ronda sant Pau – carrer Sant Antoni |
|
1881 |
Restauració del pòrtic de l’església, les finestres són harmonitzades i s’hi afegeixen els escuts dels antonians i de l’Escola Pia |
|
1884-1885 |
Comencen els alumnes recomanats |
|
17/01/1888 |
Un grip d’antics alumnes a Sant Antoni inicien l’Acadèmia Calassància, dirigits pel P. Eduard Llanas |
|
07/03/1888 |
Acte inaugural de l’Acadèmia Calassància |
|
1899 |
Es publica la primera revista del col·legi que és redactada pels alumnes: La Joventut Catalanista |
|
25/03/1902 |
El P. Jaume Català fundà la Congregació Menor de la Mare de Déu de l’Escola Pia i de Sant Josep de Calassanç |
|
1902-1903 |
S’implanta un nou Pla d’Ensenyaments Comercials amb la simulació d’empreses i la moneda escolar |
|
1902-1903 |
S’introdueix la bata escolàpia per a tots els alumnes |
|
1903 |
Fundació de la Congregació de l’Àngel Custodi |
|
1903-1904 |
S’introdueixen al parvulari cançons amb moviments rítmics |
|
06/05/1906 |
Fundació de la Congregació Major de la Mare de Déu de l’Escola Pia i de Sant Josep de Calassanç 14/02/1905: aprovació del Govern Civil 18/12/1905: aprovació del Vicari General del bisbat de Barcelona |
|
1906 |
Es convoca entre els alumnes un concurs de fotografies originals |
|
1906 |
Creació del Centre Obrer Calassanci |
|
01/12/1906 |
Surt el número 1 de la revista Ave Maria |
|
27/07/1909 |
Incendi del col·legi en la Setmana Tràgica; l’edifici del Seminari s’ensorrà; es perderen les pintures de Jaume Huguet, la biblioteca els museus, etc. |
|
05/04/1910 |
S’obren novament les aules |
|
1915 |
Creació de l’Associació d’Antics Alumnes |
|
00/11/1921 |
Al col·legi hi havia un grup de Pomells de Joventut |
|
1922-1923 |
S’inicia la pràctica del bàsquet, portat de Cuba pel P. Eusebi Millán |
|
00/06/1927 |
Comiat de l’arbre que donava ombra al pati i s’havia de tallar per a aixecar-hi el nou edifici. |
|
1928-1929 |
Comença a ocupar-se el nou edifici, que dóna a la Ronda de Sant Pau |
|
1933 |
Creació de la Mútua Escolar P. Eduard Llanas |
|
19//07/1936 |
Els religiosos es veuen obligats a abandonar el col·legi que es saquejat i, en part, incendiat |
|
00/02/1939 |
El Provincial trasllada la residència de Sant Antoni a Nostra Senyora |
|
14/04/1939 |
El P. Provincial recupera l’edifici que es troba en males condicions; la volta de l’església s’havia ensorrat; s’acabà d’enderrocar |
|
04/07/1939 |
P. Joaquim Tous, rector, torna de França i retorna al seu col·legi |
|
01/10/1939 |
Tornen a obrir-se les aules als alumnes |
|
estiu 1940 |
Colònies escolars a Alella; al segon any, foren prohibides pel governador civil |
|
17/05/1951 |
Benedicció de l’església |
|
1952 |
S’obre una sala de cinema per als alumnes i gent del barri |
|
1957 |
Creació d’un agrupament escolta dintre del CEM (Centre Escolapi de Muntanya) |
|
02/10/1970 |
Decret del P. Provincial Josep Almirall pel qual la seu provincial torna a ser la casa de Sant Antoni (edifici del xamfrà) |
|
27/08/1975 |
Ordre Ministerial homologa BUP (BOE 24/09/1975) |
|
15/10/1975 |
Ordre Ministerial homologa filial Pere Claver (BOE 26/11/1975) |
|
16/01/1976 |
Ordre Ministerial homologa parvulari (BOE 16/03/1976) |
|
08/09/1976 |
Ordre Ministerial homologa l’EGB (BOE 02/12/1976) |
|
1978-1979 |
S’introdueix la coeducació al batxillerat |
|
1983-1984 |
Comencen a admetre’s nenes al parvulari |
|
1984 |
Les dues filials d’instituts (la del Calassanci i la de Sant Pere Claver) que ja estaven ubicades al col·legi es fusionen amb aquest i formen un sol centre de BUP |
|
1987-1988 |
El col·legi accepta convertir-se en centre experimental de la reforma educativa |
Bibliografia:
— Joan Florensa i Parés: Breu història de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona (1815-1990). Barcelona 1990.
Rectors:
1815 – Antoni Ros
1820 – Francesc Solà
1827 – Antoni Ros
1829 – Pere Freixa
1845 – Pere Ferrer
1845 – Vicenç Tió
1848 – Narcís Tarter
1852 – Gaietà Renom
1858 – Joaquim Comas
1866 – Joan Martra
1875 – Antoni Anglada
1885 – Josep Gispert
1894 – Antoni Anglada
1897 - Joan Miracle
1900 – Ramon Comaplà
1902 – Ramon Piera
1912 – Eusebi Boronat
1917 – Antoni Sumalla
1919 – Jaume Orriols
1920 – Lluís Serra
1920 – Salvador Riba
1925 – Ramon Pollina
1828 – Joan M. Vives
1929 – Josep Guañabens
1931 – Carles Riera
1934 – Constantí Noguera
1935 – Joaquim Tous
1949 – Jaume Roca
1952 – Romuald Duch
1952 – Lluís Ferreiro
1958 – Jaume Bayó
1961 – Enric Serraíma
1962 – Joan Feliu
1970 – Josep Liñan
1972 – Segimon Balagué
1973 – Ramon Tarròs
1976 – Sebastià Calzada
1979 – Josep Liñan
1985 – Jaume Romans
1991 – Calassanç Balagué
1995 – Adolf Garcia-Duran
2003 – Jordi Nogués
Directors:
1979 – Baltasar Hernández
1982 – Ramon Novell
1986 – Miquel Garcia
1996 – Josep M. Soler
1997 – Josep Alemany
|
21/08/1890 |
Se signa l’escriptura de compra-venda de la primera parcel·la del solar on s’edificarà el col·legi, davant del notari Rafael Vilaclara |
|
00/10/1892 |
Comencen les obres de moviment de terres |
|
24/01/1893 |
L’Ajuntament de Sarrià aprovà el projecte del nou edifici segons el plànols de l’arquitecte Francesc Mariné i Martorell |
|
19/05/1894 |
L’Ajuntament de Sarrià acordà donar el nom de carrer de les Escoles Pies al que dóna a la porta del col·legi |
|
00/07/1894 |
S’instal·la a la torre el rellotge, obra del rellotger Maurici Anfruns |
|
13/09/1894 |
Benedicció del nou edifici i dos dies després comencen a habitar-lo els religiosos |
|
1894-1895 |
Comença el primer curs al col·legi el qual només admet alumnes interns ja és el trasllat de l’internat que hi havia al col·legi de Sant Antoni de Barcelona |
|
00/09/1895 |
En la sala d’actes s’hi col·locat un baix relleu que representa l’aparició de la mare de Déu a sant Josep de Calassanç, obra de l’escultor Josep Sanabra |
|
1902-1903 |
Comença a aplicar-se el nou Pla d’estudis comercials conjuntament amb els col·legis de Sant Antoni i de Terrassa |
|
1904 |
Comença el Museu Comercial, de caire pedagògic o didàctic; la inauguració oficial serà el 1906 |
|
01/01/1906 |
Amb aquesta data s’edita la moneda escolar per a la simulació d’empreses o escriptori escolar dintre del Pla d’estudis comercials |
|
26/05/1907 |
Primer festival d’educació física |
|
1906-1907 |
Es publiquen per primera vegada les memòries del col·legi |
|
1923-1924 |
És el primer curs en que s’admeten alumnes mig pensionistes al costat dels interns |
|
1927-1928 |
S’admeten juntament amb els alumnes interns i mig pensionistes, els externs |
|
03/02/1931 |
El Govern Civil de Barcelona aprovà els estatuts de l’Associació d’Antics Alumnes de l’Escola Pia de Sarrià |
|
21/08/1933 |
Es registren en el Govern civil de la província els estatuts de la Mútua Escolar J. Gispert |
|
1933-1934 |
Durant aquest curs s’estrena el Gabinet Paidomètric |
|
19/07/1936 |
Els religiosos comencen a abandonar la comunitat davant dels esdeveniments que tenen lloc a Barcelona |
|
0/02/1939 |
A primer de febrer tres escolapis es possessionen de l’edifici del col·legi que des del 27 de gener estava ocupat per tropes de Franco |
|
21/02/1939 |
Noves tropes de l’exèrcit de Franco arribades a Barcelona per a la desfilada de la victòria prenen sense avís el col·legi i s’hi instal·len uns dos mil soldats: després de la desfilada, s’hi queda una divisió de sanitat militar fins el 23 d’agost. Durant aquest fou quan es destruí més el col·legi |
|
01/01/1930 |
Comencen a arribar novament els interns per a comença el dia següent el curs |
|
estiu 1961 |
Es recuperen la meitat de les pintures de Josep Segrelles (actualment a la sala de congregacions de la Cúria provincial, a la Ronda de Sant Pau 80) |
|
1964 |
Se signà un acord amb la Sra. Berta Jiménez de Trayter per el seu parvulari tingués els alumnes que ho sol·licitaven a l’Escola Pia |
|
1967-1968 |
Durant aquest es posà en marxa la Televisió Juvenil (TVJ), cadena interna de televisió que organitzà el festival de la cançó del col·legi, teatre, informació, etc. |
|
20/06/1968 |
Benedicció de l’altar, obra de Salvador Aulèstia. Un any després es col·locà la imatge de la Mare de Déu (talla de fusta) en el retaule dissenyat pel mateix artista així com el conjunt del presbiteri |
|
29/12/1970 |
L’alcalde Barcelona Josep M. de Porcioles inaugurà el pavelló esportiu amb piscina, gimnàs, servei sanitari, secretaria, sala de jocs. La construcció anà a càrrec de l’empresa AGME |
|
1970 |
En començar a funcionar el pavelló esportiu, es creà el Club Escolapis Sarrià (CES); l’emblema sortí d’un concurs entre els alumnes que guanyà Antoni Robledo Blàzquez |
|
04/10/1971 |
S’inauguraren les classes del COU Jaume Bofill en les aules del col·legi, encara que aquest centre depenia directament de la Província i per a tots els col·legis d’escolapis i d’escolàpies |
|
1972-1973 |
La disminució d’interns obliga a reestructurar el centre i desapareixen les seccions; queda una sola secció d’interns, els quals s’integraven des d’ara amb el mig pensionistes i externs en unes mateixes aules. |
|
08/07/1975 |
El Ministeri d’Educació homologà el col·legi com a centre de Batxillerat Unificat i Polivalent (BUP), BOE 07/08/1975 |
|
1977-1978 |
S’integren al centre les primeres noies al 3r de BUP. El crus següent s’estengué la coeducació a la resta de nivells d’EGB i de BUP |
|
1977-1978 |
S’introdueix el català com assignatura en l’ensenyament |
|
1977-1978 |
És l’últim curs en que hi ha interns al col·legi |
|
00/11/1977 |
El Ministeri d’Educació aprovà l’Educació General Bàsica (EGB) |
|
23/03/1982 |
El Departament d’Ensenyament de la Generalitat dóna el permís per a la creació del Centre Calassanç de Formació Professional, que funcionaria independentment del col·legi; en fou director el Sr. Josep Maixenchs |
|
1992-1993 |
Comença a aplicar-se la “reforma” en l’ensenyament |
|
1994-1995 |
S’ubica al col·legi l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), centre universitari constituït en fundació privada de la qual l’Escola Pia en forma part |
|
15/11/1994 |
Acte central de la celebració del centenari de la fundació del col·legi amb l’assistència del President de la Generalitat, Molt Honorable Jordi Pujol |
|
06/05/1995 |
Bateig del gegant En Vilana amb l’antic uniforme dels interns, construït pel Sr. Ramon Aumedes del taller Sarandaca de Granollers |
Bibliografia:
— Miquel Puig i Reixach: L’Escola Pia de Sarrià (1894-1995). Barcelona, Escolapis de Sarrià, 1998.
Rectors:
1885 – Josep Gispert
1894 – Antoni Anglada
1897 – Joan Miracle
1899 – Ramon Comaplà
1899 – Josep Llauradó
1912 – Jaume Orriols
1919 – Lluís Vilar
1922 - Ramon Pollina
1925 – Pantaleón Galdeano
1928 – Albert Bartomeu
1928 – Adolf Roger
1934 – Albert Bartomeu
1939 – Joan Tomàs
1939 – Antoni Font
1943 – Joaquim Seguí
1946 – Calassanç Ubasart
1952 – Jaume Massaguer
1958 – Lluís Ferreiro
1960 – Josep Moya
1961 – Modest Galofré
1964 – Jaume Massaguer
1967 – Joan Padrós
1970 – Joan Feliu
1973 – Salvador Dalmau
1979 – Adolf Garcia-Duran
1985 – Elies Ferreres
1988 – Francesc Martínez-Sòria
1990 – Jordi Maymó
1993 – Ramon Melé
1999 – Lluís Tort
2000 – sense comunitat
Directors:
1976 – Jordi Maymó
1982 – Lluís Tort
1983 – Jordi Maymó
1987 – Antoni Tort
1991 – Joan Francesc Soler
1996 – Miquel Garcia
Barcelona Escola Professional de la Mare de Déu de l’Esperança
o de Wad-Ras
|
1949-1950 |
L’Escola Pia es fa càrrec de la direcció pedagògica del centre de protecció preventiva segons conveni amb el Tribunal de Menors |
|
08/08/1949 |
Erecció canònica de la comunitat |
|
00/11/1951 |
S’abandonà la casa per desavinences en qüestions econòmiques |
Rector:
1949 – Calassanç Balañà
|
04/03/1909 |
El P. General Manuel Sánchez dóna el permís per a la fundació |
|
18/10/1909 |
Comencen les classes a «la Sibèria», baixos d’una antiga fràbrica del l’actual carrer de l’Escola Pia |
|
19/11/1909 |
S’inscriu el col·legi a l’Institut General Tècnic de Barcelona amb el número 230 |
|
20/11/1909 |
El P. Provincial Salvador Marcó inaugura oficialment el col·legi |
|
15/06/1910 |
Escriptura d’entrega de béns que conté les bases de fundació |
|
26/08/1914 |
Benedicció de la nova capella ala casa Marquès |
|
01/10/1914 |
Inauguració de les aules annexes a la casa Marquès; es deixa la Sibèria |
|
00/01/1916 |
L’Ajuntament decideix obrir el carrer de Font i Boet, amb la qual decisió es parteix la finca i una part queda inservible i s’ha de vendre |
|
24/12/1922 |
Morí el P. Joan Bautista Ambròs primer rector i fundador del col·legi; extraordinària manifestació de dol a la població. Presidí els funerals el P. Antoni Mirats, Vicari general d’Espanya i que com a Provincial havia obert el col·legi de Caldes |
|
1933 |
Davant les lleis que prohibien l’ensenyament als ordes religiosos, el col·legi de Caldes passa a ser una filial de la Mútua Bernat Metge establerta al col·legi escolapi de Nostra Senyora de Barcelona |
|
20/07/1936 |
Els religiosos es veuen obligats a abandonar la seva casa |
|
06/02/1939 |
El P. Eduard Martí, com a rector, va prendre possessió novament del col·legi que no havia patit gaires desperfectes, excepte la capella de la qual foren cremats tots els altars i imatges (serví uns mesos de parròquia) |
|
1944 |
Benedicció de la capella restaurada amb una pintura coma retaule de Santiago Padrós i una imatge de la Dolorosa de Sebastià Badia; s’obrí novament al culte públic |
|
1947 |
Creació de l’Associació d’Antics Alumnes; la secció de bàsquet va ser l’activitat més remarcable de l’Associació i fins i tot l’ha sobreviscut |
|
1948 |
Arriben les relíquies de sant Josep de Calassanç a la població |
|
1954 |
Arrebossat de totes les façanes (excepte la de l’hort o de ponent) |
|
1956 |
L’Ajuntament dedica un el carrer on hi havia la Sibèria a l’Escola Pia |
|
1956 |
S’admeten nens de pàrvuls perquè les Religioses Vedrunes deixen de tenir nens petits |
|
1959 |
Adequació de les golfes i tercera planta per a aules de comerç |
|
00/01/1962 |
Comença el mini-bàsquet |
|
estiu 1966 |
Colònies amb alumnes a Sant Sebastià; després a Montjoia |
|
1966-1967 |
Es donen classes de català a batxillerat |
|
02/03/1967 |
Declarat Col·legi Lliure Adoptat (CLA) |
|
00/02/1969 |
Primeres gestions per a traslladar l’edifici del col·legi en un nou solar |
|
1969 |
Adquisició del solar per a edificar el nou col·legi |
|
1973-1974 |
El col·legi deixa d’impartir el batxillerat que passa al Centre Manolo Hugué, de l’Ajuntament, però dirigit temporalment pels escolapis |
|
11/06/1974 |
Ordre Ministerial homologa l’EGB (BOE 25/07/1974) |
|
22/06/1974 |
Ordre Ministerial homologa el parvulari |
|
1975-1976 |
S’implanta la llengua catalana a l’escola des del parvulari |
|
17/09/1978 |
Inauguració del col·legi nou al carrer P. Poch; les classes comencen l’endemà |
|
14/10/1978 |
El President de la Generalitat, Josep Tarradellas, inaugura oficialment el col·legi |
|
00/01/1979 |
Inauguració de les aules del parvulari nou |
|
30/11/1980 |
Homenatge de l’Ajuntament al P. Josep Poch i Gallart, dedicant-li un carrer al costat del nou col·legi |
|
27/11/1994 |
Inauguració oficial de l’ampliació de l’edifici |
Bibliografia:
— Joan Florensa i Parés: Col·legi Font de les Escoles Pies, Caldes de Montbui, 1909-1984, Barcelona, Escola Pia de Catalunya, 1984.
Rectors:
01/10/1909 – Joan Bta. Ambròs i Vilà
31/08/1919 – Josep Vila i Matarrodona
13/08/1925 – Calassanç Girbau i Soler
21/07/1931 – Eduard Martí i Nualart
21/08/1940 – Jaume Casanovas i Perramon
05/09/1940 – Marcel·lí Canals i Homs
23/08/1943 – Josep Guañabens i Maspons
24/08/1946 – Ricard Manich i Franch
10/08/1952 – Pere Ferrer i Roca
17/08/1961 – Josep Baburés i Carrera
03/09/1967 – Joaquim Fàbregas i Mas
23/01/1969 – Joan Florensa i Parés
26/06/1976 – Miquel Comas i Vilà
29/06/1977 – Josep M. Morros i Castelltort
23/08/1982 – Antoni Baltà i Talló
Directors:
1993 - Antoni Piña
2004 – Gregori Martínez
|
15/01/1816 |
Certificació de l’Ajuntament sobre la dotació assignada als mestres existents |
|
19/01/1816 |
Vicari General commuta dos beneficis a favor de l’Escola Pia |
|
25/01/1816 |
Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per a la fundació |
|
02/06/1819 |
Llicència del Rei per a la fundació del col·legi de l’Escola Pia |
|
02/08/1819 |
Llicència del bisbe de Girona per a la fundació de la comunitat |
|
05/09/1819 |
Domènec de Caralt cedeix a l’Escola Pia la seva casa Marcó i la finca adjacent |
|
13/11/1819 |
Comencen les classes per als alumnes |
|
13/10/1859 |
Col·locació de la primera pedra del nou col·legi |
|
1891 |
S’han acabat les obres del nou edifici per a escoles |
|
1902 |
El bisbe Tomàs Sivilla trasllada al col·legi el Venerable Orde Tercer de Sant Francesc, la qual radicava abans al convent del PP. caputxins |
|
00/04/1903 |
Fundació de la Congregació Mariana |
|
1903 |
Fundació de la Associació Calassància de Calella |
|
12/03/1914 |
El Governador civil de la província aprova els estatuts de la Societat Cultural Benèfica de la Joventut Obrera de Calella |
|
1922 |
S’acaba l’església |
|
05/07/1933 |
Fundació de la Mútua arquebisbe Costa i Fornaguera |
|
22/07/1936 |
Els religiosos es veuen obligats a abandonar el col·legi |
|
01/03/1939 |
Els escolapis poden tornar al seu col·legi, del que s’havien apoderat les tropes franquistes |
|
18/04/1939 |
S’obren novament les aules del col·legi |
|
26/09/1949 |
Fundació de l’Associació d’Antics Alumnes |
|
04/12/1948 |
Les relíquies de sant Josep de Calassanç arriben a la població |
|
05/12/1965 |
Inauguració del nou pavelló escolar, cantonada carrers Sant Isidre i Jubara amb un relleu a l’exterior de Francesc Barrachina |
|
28/08/1974 |
Ordre Ministerial homologa el parvulari (BOE 10/10/1974) |
|
03/09/1974 |
Ordre Ministerial homologa l’EGB (BOE 15/10/1974 |
|
13/02/1997 |
El President de la Generalitat, Molt Honorable Jordi Pujol, inaugura el nou edifici |
Bibliografia:
— Claudi Vilà i Palà: Calella: Colegio Escolapio de los Santos Reyes. Salamanca 1973
Rectors:
1819- Joan Crisòstom Junoy
1822 – Pere Ferrer
1823 – Joan Crisòstom Junoy
1824 – Vicenç Fornaguera
1850 – Felip B. Cardellach
1854 – Pere Amat
1858 – Agustí Dordal
1865 – Joaquim Comas
1872 – Ignasi Turet
1879 – Fèlix Sors
1885 – Joan Casanovas
1888 – Narcís Costa
1894 – Sebastià Serra
1900 – Agustí Gual
1917 – Manuel Forcada
1919 – Josep Ricart
1921 – Joan Aumallé
1925 – Ramon Canadell
1928 – Antoni Camp
1934 – Joan Batllori
1940 – Josep M. Sirés
1941 – Pere Bassagaña
1946 – Jaume Carceller
1952 – Nicolau Busquets
1955 – Lluís Boronat
1958 – Joan Clapers
1964 – Pere Ferrer
1967 – Joan Cunillera
1970 – Josep M. Claramunt
1973 – Adolf García-Durán
1979 – Joan Clapers
1982 – Ernest Bellés
1985 - Manuel Bagunyà
1987 - Carles Pérez
1988 – sense comunitat
Directors:
1980 – Agustí Herrero
1985 – Josep M. Canet
1987 – Carles Pérez
1988 – Josep Basart
1993 – Esteve Federico
2003 – Lluís Jornet
|
09/09/1896 |
L’Escola Pia i la Sra. Emília Carles i Tolrà pactaren la fundació d’un col·legi per a ensenyament nocturn, davant el notari de Barcelona Miguel Martí i Beya |
|
04/10/1896 |
S’obren les classes per obrers en horari de matí o de nit (segons torn laboral) |
|
12/05/1936 |
L’inspector ordena tancar el col·legi aplicant la llei de Congregacions religioses |
|
20/07/1936 |
Els religiosos es veuen obligats a abandonar el col·legi i refugiar-se |
|
15/02/1936 |
P. Pere Bassagaña arriba a Castellar i es possessiona del col·legi |
|
20/04/1939 |
Comencen les classes per als alumnes recomanats i externs |
|
01/06/1939 |
Comencen les classes nocturnes per a obrers |
|
20/09/1939 |
El P. Provincial ordena tancar el col·legi i retirar-se els religiosos |
|
23/09/1939 |
El P. Pere Bassagaña, com a rector, és l’últim a marxar de Castellar |
Bibliografia:
— Joan Florensa i Parés: Els escolapis a Castellar del Vallès (1896-1939). Comunicació presentada al 2n Congrés d’Història local, 30 d’abril 2005.
Rectors:
15/06/1897 - Casimir Donadeu i Gusi
10/06/1900 - Sebastià Serra i Picanyol
12/11/1909 - Joan Vilà i Puig
31/08/1912 - Jaume Mirosa i Graset
23/08/1919 - Llorenç Guàrdia i Torné
05/08/1922 - Lluís Rodés i Pou
27/12/1923 - Josep Gironès i Clapers
estiu 1925 - Josep Vila i Matarrodona
11/07/1931 - Josep Campanyà i Falqués
14/07/1933 -: Pere Bassagaña i Casadevall
|
11/02/1709 |
Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per a la fundació |
|
27/10/1718 |
Es comunica al bisbe d’Urgell que s’ha tancat el col·legi |
Rectors:
1710 – Jaume Pujol
1711 – Miquel Picanyol
1713 – Leandre Mulat
1717 – Maurici Rossinés
|
08/06/1925 |
Se signà l’escriptura de compra-venda de la finca entre la família Vilà i l’Escola Pia |
|
1926-1927 |
Aquest curs s’hi inaugura l’Escola Calassància |
|
1928 |
L’Escola Calassància es trasllada a Alella i ocupa l’espai que han deixat buit els juniors que han passat al juniorat d’Albelda d’Iregua |
|
00/01/2001 |
L’Escola Pia signà la venda de la finca |
President:
1925-1928 - Pau Llambés
Director dels calassancis:
1926-1928 – Jaume Casanovas
|
Era un col·legi governat per la Junta del Patronat Parroquial de Sant Esteve de la ciutat que funcionava des de començaments de segle. El juliol de 1933 entraren en converses amb els escolapis a fi que aquest se’n fessin càrrec |
|
|
20/09/1933 |
El P. Julià Centelles va prendre possessió de la casa i immediatament els religiosos es feren responsables de les escoles mentre el Patronat seguia essent-ne el titular. Pel fet de tractar-se d’un col·legi parroquial no entrava en els prohibits per la llei de Congregacions |
|
13/12/1933 |
La comunitat és erigida canònicament i el P. Centelles n’és nomenat rector |
|
28/05/1934 |
El P. Julià Centelles va ser nomenat professor de literatura de l’Institut de segons Ensenyament |
|
06/10/1934 |
Els Fets del 6 d’Octubre posaren en perill la casa i comunitat dels escolapis ja que la caserna es trobava propera al col·legi i els revoltats intentaren assaltar-lo |
|
26/12/1934 |
L’espai era insuficient per a tenir un col·legi com calia. En aquesta data se signà l’escriptura de compra d’una finca del Sr. Josep Serrat i Bonastre davant el notari Felip Font |
|
19/07/1936 |
La comunitat ha d’abandonar el col·legi |
|
21/07/1936 |
El col·legi juntament amb l’església parroquial i altres edificis de la parròquia foren incendiats i destruïts |
|
16/04/1939 |
Tornà a Granollers el P. Centelles i aconseguí amb el Patronat i el Sr. Serrat obrir el col·legi a la casa del carrer Condestable núm. 1 (ara, 36) |
|
01/05/1939 |
Comencen les classes en el nou edifici |
|
07/08/1939 |
Se signà l’escriptura definitiva de compra amb el Sr. Serrat i Bonastre |
|
09/06/1940 |
Benedicció de la primera pedra d ela nova església |
|
00/06/1945 |
Inauguració de les noves dependències: església amb aules i internat a sobre |
|
20/12/1948 |
Arriben a la ciutat les relíquies de sant Josep de Calassanç |
|
12/04/1959 |
Acte principal de la celebració dels 25 anys de la fundació del col·legi |
|
1959-1960 |
Últim curs amb internat |
|
26/05/1963 |
Cloenda dels II Jocs Esportius Escolapis de Catalunya que organitzà el col·legi |
|
23/03/1964 |
El Patronat traspassà la propietat de la finca de manera total a l’Escola Pia |
|
29/04/1964 |
El Ministeri d’Educació declara el col·legi reconegut elemental de batxillerat |
|
19/06/1970 |
Inauguració oficial (ja funcionava des de començament d’any) del bloc d’aules i dependències del col·legi a l’avinguda Sant Esteve |
|
1970-1971 |
Els alumnes disposen d’una pista poliesportiva asfaltada, en la qual poden practicar el handbol; aquest esport havia donat i continuà donant molts jugadors d’elit a l’equip de la ciutat |
|
03/07/1975 |
Ordre Ministerial homologa el BUP (BOE 07/08/1975) |
|
13/10/1976 |
Ordre Ministerial homologa l’EGB (BOE 13/12/1976) |
|
20/10/1976 |
Ordre Ministerial homologa el parvulari (BOE 14/12/1976) |
|
1982-1983 |
Comença a impartir-se el COU en el col·legi |
Rectors:
1933 – Julià Centelles
1940 – Josep Sirés
1940 – Joan Vila
1942 – Pere Boronat
1943 – Jaume Roca
1949 – Jaume Castelltort
1955 – Jaume Carceller
1958 – Sebastià Fonts
1961 – Jordi Maymó
1962 – Miquel Ferrer
1965 – Rossend Casallarch
1967 – Jordi Nogués
1968 – Marian Federico
1973 – Joan Zanuy
1976 – Carles Arrufat
1977 – Ángel Cuevas
1982 – Pere Biel
1988 – Rodolf Puigdollers
1994 – No hi ha comunitat
Directors:
1982 – Marian Federico
1991 – Antoni Tort
1992 – Josep Alemany
1997 – Jaume Font
2002 – Esteve Federico
2003 – Joan Vila
|
23/04/1638 |
El bisbe d’Urgell, Pau Duran, signà el decret pel qual dóna llicència per a la fundació de l’Escola Pia a Guissona |
|
28/04/1638 |
L’Ajuntament i el P. Alacchi signaren els acords per a l’establiment d’un col·legi davant el notari de Guissona Dr. Jaume Jacint Torres |
|
02/05/1638 |
Primera pedra de l’edifici que havia de ser col·legi, segons acta del notari Dr. Jaume Jacint Torres. Totes les despeses anaven a compte del bisbe Pau Duran |
|
15/05/1638 |
Comencen les obres de l’edifici |
|
04/01/1641 |
Són confiscats tots els béns del bisbe d’Urgell Pau Duran |
|
25/08/1641 |
El P. Alacchi es troba a Barcelona, malalt i a punt per a embarcar cap a Roma; la casa de Guissona queda abandonada |
|
04/07/1642 |
Morí a Palerm el P. Melcior Alacchi, el que primer havia intentat una fundació de l’Escola Pia a Catalunya |
|
18/02/1651 |
A Arenys de Noguera morí el bisbe d’Urgell Pau Duran |
Bibliografia:
— Eduard Camps i Cava; Joan Santaeulàlia i Pujol: Guissona. Barcelona, Joan Santaeulàlia, 1982; pp. 489-546.
Rector:
Melcior Alacchi
|
16/05/1732 |
Permís reial, de Felip v, per a la fundació de l’Escola Pia a Igualada |
|
21/07/1732 |
La Congregació dels Dolors cedeix la seva església als escolapis |
|
04/09/1732 |
Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per a la fundació |
|
04/09/1732 |
Mn. Joan Padró fa donació de béns a favor del col·legi escolapi |
|
09/09/1732 |
Comencen les classes per als alumnes |
|
25/10/1735 |
Primera comunió solemne dels alumnes |
|
29-30/7/1785 |
Primers exàmens públics impresos |
|
01/01/1808 |
Les tropes franceses obliguen els religiosos a abandonar la casa i la ciutat |
|
27/08/1835 |
L’Ajuntament recomana als escolapis que no tornin de moment al col·legi. La casa queda abandonada davant les lleis desamortitzadores i el perill d’ésser assaltats |
|
09/06/1849 |
Una Reial Ordre recorda que l’administració del convent de sant Agusti comporta vetllar pel culte a la Mare de Déu de la Pietat |
|
08/02/1858 |
Nova concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia |
|
03/10/1858 |
L’Ajuntament inaugura el col·legi escolapi situat ara en l’exconvent dels agustins |
|
01/11/1858 |
El bisbe de la diòcesi beneeix el nou col·legi |
|
1861 |
La campana La Calassància és col·locada al campanar; fosa per Isidre Vallès de Barcelona |
|
14/02/1864 |
Primer acte de culte en honor de la Mare de Déu de la Pietat |
|
23/11/1881 |
Acaba el plet entre els escolapis i el bisbat per l’ús de la capella de la Mare de Déu de la Pietat |
|
1908 |
Inauguració de la façana modernista afegida segons projecte de l’arquitecte Domènech. Instal·lació de la torre del rellotge |
|
00/09/1934 |
Creació de la Mútua Escolar Igualadina a fi de poder mantenir l’ensenyament religiós |
|
20/07/1936 |
Els religiosos es veuen obligats a abandonar el col·legi |
|
22/01/1939 |
Els militars franquistes converteixen el col·legi en camp de concentració |
|
09/03/1939 |
Els escolapis tornen a impartir classes de primària en unes cases llogades |
|
23/12/1939 |
La imatge de la Mare de Déu de la Pietat es tornà a col·locar en el seu cambril |
|
1940 |
Construcció del templet de la Mare de Déu de la Pietat segons projecte de l’arquitecte Cèsar Martinell |
|
22/01/1940 |
L’Ajuntament per primera vegada ofrena el ciri votiu a la Mare de Déu de la Pietat |
|
1941-1942 |
S’obre l’internat després de la restauració i condicionament d eles seves dependències |
|
Estiu 1946 |
S’organitzen a la mateixa escola colònies d’estiu |
|
13/12/1948 |
Pas per Igualada de les relíquies de sant Josep de Calassanç |
|
15/10/1953 |
Surt el primer número del Butlletí de l’Associació d’Antics Alumnes |
|
29/05/1955 |
Inauguració de la primera pista poliesportiva |
|
11/10/1959 |
Coronació canònica de la Mare de Déu de la Pietat |
|
16/05/1963 |
Declarat com a centre «reconegut elemental de batxillerat» |
|
1970-1975 |
Construcció de l’edifici annex amb cuina i menjadors a la planta baixa |
|
26/08/1975 |
Ordre Ministerial homologa l’EGB |
|
28/08/1975 |
Ordre Ministerial homologa el parvulari (BOE 02/10/1975) |
|
24/09/1975 |
Ordre Ministerial homologa el BUP (BOE 14/11/1975) |
|
1975 |
S’obren les portes del Col·legi Abat Oliba, centre de batxillerat de totes les escoles religioses d’Igualada |
|
1981 |
Uns grup d’antics alumnes publiquen Les aventures d’En Peret Baldufa Trencapinyes de Florenci Morera |
|
1985 |
Inauguració del nou pavelló esportiu cobert |
|
00/12/1993 |
Es crea entre totes les congregacions religioses d’Igualada dedicades a l’ensenyament l’Escola Religiosa d’Igualada (ERI) |
|
2003 |
S’acaba la restauració del claustre |
Rectors:
1732 – Miquel Picanyol
1736 – Salvador Llenas
1737 – Joan B. Vidal
1742 – Jordi Caputi
1748 – Joan Josep Ferrer
1749 – Joan Balcells
1751 – Jordi Caputi
1753 – Pere Roure
1754 – Nicolau Lamarge
1757 – Jordi Caputi
1763 – Jacint Cruells
1766 – Ildefons Ferrer
1766 – Leandre Baura
1769 – Jacint Ricart
1772 – Jordi Caputi
1775 – Pere Roure
1778 – Gaietà Marí
1781 – Sebastià Casas
1784 – Marià Busqué
1787 – Josep Ponsa
1790 – Maurici Bohigas
1794 – Josep Picas
1796 – Josep Pont
1799 – Tomàs Miret
1801 – Josep Pont
1801 – Maurici Bohigas
1804 – Antoni Ros
1814 – Francesc Solà
1824 – Francesc Raventós
1833 – Jeroni Reixach
1858 – Joan Renom
1865 – Ramon Busquets
1869 – Ramon Riera
1872 – Gabriel Cardona
1875 – Ramon Antiga
1879 – Ramon Riera
1881 – Domènec Valls
1885 – Narcís Catà
1895 – Miquel Cercós
1897 – Josep Arís
1900 – Pere Villar
1915 – Joan Vallverdú
1919 – Ramon Pollina
1922 – Pere Mestres
1925 – Agustí Casas
1928 – Joan Carné
1931 – Josep Gironès
1934 – Antoni Camp
1940 – Ramon Segalés
1946 – Romuald Duch
1949 – Josep Poch
1952 – Josep Baburés
1955 – Ramon Segalés
1961 – Jaume Romans
1967 – Rossend Casallarch
1970 – Jordi Gaza
1973 – Ramon Novell
1976 – Joaquim Querol
1982 – Antoni Marcet
1985 - Bonaventura Pedemonte
1990 - Àngel Cuevas
1997 – deixa de ser comunitat
Directors:
1984 – Bonaventura Pedemonte
1985 – Antoni Marcet
1987 – Bonaventura Pedemonte
1990 – Àngel Cuevas
1997 – Rosa M. Sánchez
|
1908 |
S’obre una residència per a estudiants hispanoamericans |
|
1914 |
La invasió alemanya, en començar la primera guerra europea, obliga a abandonar la fundació |
|
1933 |
Segon intent de fundació de la residència |
|
1935 |
S’abandona definitivament la casa |
Rectors:
1908-1914 – Jaume Català i Comas
1933-1935 – Joan Carné i Puig
L’Hospitalet (parròquia del barri de Can Serra)
|
1968 |
Acord entre l’Escola Pia i l’arquebisbat de Barcelona per atendre les classes de religió dels Instituts de Batxillerat de l’Hospitalet, Cornellà i Gavà. |
|
18/10/1969 |
P. Provincial erigeix la comunitat de l’Hospitalet filial de la de Nostra Senyora |
|
18/12/1971 |
Nomenament del primer rector de la parròquia de Can Serra |
|
26/12/1971 |
Presentació del centre d’esplai o Club Infantil |
|
19/06/1972 |
Erecció canònica de la casa |
|
02/04/1973 |
L’arquebisbat cedeix la parròquia de Sant Bernat a l’Escola Pia |
|
21/07/1974 |
Primera pedra de la casa de la Reconciliació |
|
08/12/1974 |
Inauguració de la casa de la Reconciliació |
|
1995 |
Es deixà la parròquia i es tancà la comunitat |
Rectors de la comunitat:
1972 – Ramon Marimon
1973 – Jaume Botey
1979 – Andreu Trilla
1988 – Manuel Bagunyà
1991 – Josep Liñan
1992 – Manuel Bagunyà
1995 – no hi ha comunitat
Rectors de la parròquia:
1972 – Ramon Marimon
1973 – Jaume Botey
1979 – Andreu Trilla
1989 – Manuel Bagunyà
1995 – es deixa la parròquia
|
24/04/1737 |
Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per a la fundació |
|
01/05/1737 |
Concòrdia entre la Parròquia de Santa Maria i l’Escola Pia |
|
13/11/1737 |
Llicència del rei Ferran vi per a la fundació |
|
26/12/1737 |
Inauguració de la residència dels escolapis situada en la Fonda del Pardal |
|
02/01/1738 |
Els escolapis comencen a impartir les classes |
|
30/06/1739 |
Els escolapis compren la «la Sínia d’En Ramis», part de l’espai que esdevindrà l’actual col·legi |
|
06/12/1739 |
El bisbe de Barcelona, Francisco del Castillo y Vintimilla, beneí i col·locà la primera pedra del nou edifici de l’Escola Pia |
|
00/05/1743 |
En aquesta data ja existia el Seminari de Nobles |
|
24/06/1754 |
La comunitat es trasllada de la Fonda del Pardal a la nova residència i col·legi |
|
1767-1768 |
Es dóna ensenyament de Nàutica |
|
00/05/1768 |
Primers exàmens públics impresos amb motiu de la canonització de sant Josep de Calassanç |
|
10/09/1772 |
El seminaristes comencen a habitar la part de la baixada de Santa Anna, de nova construcció |
|
27/01/1781 |
El capità de corsaris Jaume Bru amb la seva tripulació col·locà una imatge de sant Josep de Calassanç a la cantonada de la plaça amb la baixada; tallada en pedra de la pedrera de Sant Bartomeu de Vic per Antoni Real |
|
00/10/1783 |
Capítol Provincial celebrat per primera vegada a Mataró |
|
31/05/1789 |
Inauguració de la nova església de Santa Anna |
|
16/07/1808 |
Les tropes franceses saquegen el col·legi i assassinen el P. Francesc Capdevila a la biblioteca |
|
03/01/1814 |
S’inicien les classes de filosofia o facultat de filosofia |
|
1864 |
Construcció de la galeria que donava al pati |
|
27-28/7/1865 |
Exposició Agrícol a l’entrada del col·legi organitzada per la Comissió Municipal del Patronat de Pobres |
|
29/04/1868 |
Isabel ii accepta que el col·legi Catalunya o Valldemia passi als escolapis; cosa que no es produí |
|
1881 |
S’inicia l’Observatori Meteorològic i el 1887 es publiquen les primeres dades en la Revista Calasancia |
|
17/03/1881 |
Apareix el primer número de la revista El Colegial, manuscrita per l’alumne Sulsona, primera revista d’aquesta escola |
|
26/05/1881 |
Primera vegada que consta la celebració de la primera comunió amb solemnitat |
|
15/08/1881 |
Erecció de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat per iniciativa de Joaquim Fontrodona |
|
1890 |
S’estrenà un dosser en l’altar del Sagrament, obra de Josep Puig i Cadafalch |
|
00/04/1913 |
Carta d’antics alumnes convocant a la creació d’una Associació |
|
17/12/1913 |
S’implanten els Torns Eucarístics segons iniciativa del P. General Tomàs Viñas a fi de fomentar la comunió freqüent i fins i tot diària |
|
18/06/1916 |
Inauguració del Museu Comercial |
|
1922 |
L’Escola Pia de Santa Anna acollia grups de Pomells de Joventut |
|
24/11/1929 |
Presentació del primer equip de bàsquet del col·legi amb el nom de University Santa Ana (USA); va competir amb el Premilitar A |
|
01/07/1934 |
Assemblea constituent de la Mútua Calassanç Vives, creada pels pares de família, la qual es fa càrrec del col·legi |
|
24/07/1936 |
Els religiosos es veuen obligats a abandonar el col·legi |
|
11/02/1929 |
Alguns religiosos poden tornar al col·legi i comprovar-ne l’estat |
|
01/05/1939 |
S’obren novament les classes |
|
16/01/1944 |
Homenatge al germà «Francisco» Roca i Roma |
|
04/12/1948 |
Arribada de les relíquies de sant Josep de Calassanç a Mataró |
|
1954 |
Es restaura el grup infantil Armats de Santa Anna, iniciat abans pel germà Joaquim Brucart amb text del P. Josep Concabella |
|
18/11/1956 |
Creació de l’Associació de Pares de Família |
|
13/10/1958 |
S’inicia l’agrupament escolta pel P. Francesc Capdevila |
|
04/07/1961 |
L’Ajuntament concedeix al Col·legi Santa Anna de l’Escola Pia la Medalla d’Or de la Ciutat |
|
08/04/1962 |
Celebració a Mataró dels Primers Jocs Esportius Escolapis de Catalunya |
|
26/04/1965 |
Primera concelebració a l’església de Santa Anna, la qual església es reformà segons les noves línies litúrgiques i amb la col·laboració artística de Manuel Cusachs que elaborà la imatge de Santa Anna, l’altar, els canelobres, l’atril |
|
29/09/1968 |
Inauguració del nou edifici de la plaça de Santa Anna |
|
08/04/1975 |
Ordre Ministerial homologa l’EGB (BOE 10/06/1975) |
|
10/04/1975 |
Ordre Ministerial homologa el parvulari (BOE 22/06/1975) |
|
09/07/1975 |
Ordre Ministerial homologa el BUP (BOE 07/08/1975) |
|
octubre 1989 |
Inauguració del retaule del presbiteri, obra de l’artista Manuel Cusachs |
|
03/09/2002 |
Inauguració oficial de l’edifici de Santa Anna Mar pel president de la Generalitat Molt Honorable Jordi Pujol. Es deixa l’edifici de Recoder |
Bibliografia:
— Josep Poch i Gallart: Las Escuelas Pías de Mataró. La Iglesia de Santa Ana y el Hno. José Guardia de S. Juan Bautista. Mataró 1963, Premi Iluro 1962.
— Claudi Vilà i Palà: Escuelas Pías de Mataró. Su historial pedagógico. Salamanca 1972.
— El retaule de Santa Anna de Manuel Cusachs. Mataró 1989.
Rectors:
1737 – Salvador Llenas
1740 – Miquel Picanyol
1742 – Francesc Plana
1745 – Jacint Cruells
1748 – Josep Caballol
1751 – Joan Balcells
1752 – Tomás Casas
1757 – Rafael Passarell
1760 – Francesc Plana
1766 – Ildefons Ferrer
1769 – Mateu Mestre
1772 – Ildefons Ferrer
1775 – Oleguer Jané
1778 – Ildefons Ferrer
1781 – Jaume Andreu
1784 – Rafael Passarell
1787 – Ildefons Ferrer
1790 – Josep Calassanç Bages
1794 – Josep Pont
1796 – Josep Picas
1804 – Miquel Busqué
1807 – Jaume Vada
1814 – Joaquim Tomàs
1824 – Maurici Bohigas
1827 – Adjutori Blanch
1833 – Ramon Ribera
1847 – Josep Rius
1858 – Gaietà Renom
1863 – Calassanç Casanovas
1865 – Josep Draper
1875 – Miquel Cercós
1882 – Francesc Sallarès
1893 – Josep Llauradó
1899 – Francesc Llonch
1906 – Fèlix Sors
1909 – Josep Soler i Garde
1919 – Pere Vilar
1920 – Joan Comellas
1924 – Joan M. Vives
1925 – Lluís Feixas
1928 – Ramon Castellví
1929 – Constantí Noguera
1934 – Lluís Feixas
1940 – Calassanç Balañà
1943 - Calassanç Ubasart
1946 – Miquel Simon
1949 – Joaquim Seguí
1952 – Salvador Salitjes
1955 – Llorenç Bonet
1958 – Josep Liñan
1961 – Salvador Salitjes
1964 – Salvador Dalmau
1973 – Jordi Gaza
1976 – Ricard Manich
1982 – Joan Herrero
1988 – Ramon Novell
1995 – Josep M. Oller
2003 – Josep M. Comadran
Directors:
1973 – Josep A. Ripollés
1982 – Eugeni Romeu
1991 – Marian Federico
1996 – Carles Cereceda
|
01/06/1682 |
Concòrdia entre l’Ajuntament de Moià i l’Escola Pia |
|
31/05/1683 |
Mn. Jaume Boixó dóna tots els seus béns a l’Escola Pia per la fundació |
|
01/07/1683 |
Llicència de Carles II per a la fundació |
|
13/09/1683 |
El bisbe de Vic Jaume de Mas dóna llicència per a fundació per a cinc anys |
|
15/09/1683 |
El P. Domingo Prado com a delegat de l’Escola Pia pren possessió de la casa del carrer de les Joia, la qual esdevindrà la primera de l’Orde a Espanya |
|
1689 |
Comencen les obres del col·legi actual |
|
1703 |
Comença a ser habitat el nou edifici per a col·legi i comunitat |
|
1727 |
S’inicien les obres de l’església |
|
1750 |
La nova església es dedica al culte |
|
21/01/1750 |
Segona concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia |
|
22-23/7/1782 |
Primers exàmens públics impresos |
|
8-10/10/1839 |
Els carlins entren a Moià i incendien el col·legi |
|
05/03/1852 |
Carta de Jaume Torrents a P. Provincial Narcís Tarter oferint-se per a finançar la reconstrucció del col·legi |
|
07/08/1853 |
Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per a la reobertura del col·legi |
|
10/01/1854 |
Reobertura de l’escola |
|
29/06/1873 |
Militars ocupen el col·legi i hi causen desperfectes |
|
6-9/09/1883 |
Celebració del segon centenari de la fundació del col·legi |
|
09/09/1883 |
Col·locació de la primera pedra de les noves aules |
|
14/09/1903 |
Comencen les classes en les noves aules |
|
1915 |
Sr. Coma deixa en testament la finca de «Can Cristo» a l’Escola Pia |
|
24/05/1935 |
Venda de «Can Cristo» a l’Ajuntament davant notari Trias de Bes |
|
22/07/1936 |
Escolapis es veuen obligats a abandonar el col·legi i amagar-se |
|
05/02/1939 |
El P. Josep Sarri celebrà novament la missa a l’església de nou habilitada |
|
10/05/1969 |
Es concedeix un Col·legi Lliure Adoptat (CLA) de batxillerat |
|
1970-1971 |
Els alumnes de batxillerat comencen el curs en el nou edifici de l’Ajuntament; deixa de dependre de l’Escola Pia |
|
13/09/1970 |
Benedicció del nou edifici per a escoles darrera de l’antic |
|
08/01/1975 |
Ordre Ministerial homologa el parvulari (BOE 27/02/1975) |
|
08/01/1975 |
Ordre Minsterial homologa l’EGB (BOE 22/02/1975) |
|
1977-1978 |
Les aules de l’edifici vell i la comunitat queden instal·lats després de remodelar-se l’edifici |
|
1983-1984 |
Celebració del tercer centenari de la fundació del col·legi |
|
1983-1984 |
S’eliminen les vidrieres del claustre i es cobreix l’interior; s’enderrocà el monument al Sagrat Cor de Jesús |
Bibliografia:
— Rossend Casallarch i Montràs: Història de l’Escola Pia de Moià (1683-1994). 1994.
Rectors:
1683 – Domènec Prado
1684 – Tomàs Passante
1687 – Marino Spina
1692 – Martí Spensatello
1694 – Felip Matteix
1695 – Marino Spina
1696 – Pere Codda
1697 – Marino Spina
1701 – Gaspar de las Peñas
1702 – Fèlix Audet
1707 – Tomàs Mir
1711 – Joaquim Bernardelli
1711 – Maurici Rossinés
1712 – Miquel Picanyol
1724 – Baltasar Toneu
1727 – Salvador Llenas
1735 – Joan Balcells
1738 – Baltasar Toneu
1739 – Jacint Cruells
1745 – Joan Balcells
1748 . Francesc Plana
1751 – Francesc Ferrer
1752 – Salvador Cerdà
1757 – Jacint Cruells
1760 – Pere Roure
1764 – Josep Pujol
1766 – Joan Josep Ferrer
1768 – Pasqual Pascual
1769 – Jacint Cruells
1775 – Oleguer Jané
1781 – Tomàs Castellà
1784 – Oleguer Jané
1787 – Jordi Passant
1790 – Jaume Andreu
1791 – Joan Fins
1794 – Jordi Gurri
1801 – Agustí Espina
1804 – Jordi Gurri
1807 – Francesc Solà
1814 – Joan Ferrer
1817 – Pere Ferrer
1821 – Miquel Vila
1823 – Pere Ferrer
1827 – Narcís Tarter
1830 – Genís Guardiola
1833 – Josep Rius
1854 – Joan Font
1858 - Joan Cura
1858 – Ramon Busquets
1865 – Ignasi Turet
1872 – Joan Casanovas
1885 – Domènec Valls
1900 – Gliceri Nonell
1909 – Rafael Otero
1912 – Josep Pujadas
1913 – Antoni Tasi
1915 – Josep Gual
1915 - Llorenç Molins
1919 – Joaquim Flaquer
1922 – Calassanç Balanyà
1925 – Joan Batllori
1928 – Joaquim Flaquer
1934 – Josep Navarro
1943 – Pius Sarri
1946 – Eduard Martí
1952 – Jaume Casanovas
1955 – Pius Sarri
1955 – Valeri Soldevila
1961 – Lluís Campanyà
1964 – Ernest Bellès
1970 – Rossend Casallarch
1976 – Salvador Vallès
1977 – Ernest Bellès
1979 – Marian Baqués
1987 – Antoni Marcet
1991 – Marian Baqués
1999 – Manuel Bagunyà
2003 – Antoni Piña
2005 – Manuel Bagunyà
Directors:
1991 – Pilar Espuña
2003 – Maria Rosa Padrós
|
16/11/1885 |
Els escolapis es possessionen de l’edifici. Era un col·legi únicament per a l’ensenyament del llatí als aspirants a entrar al seminari |
|
1888 |
S’hi introdueix també la primària |
|
1891 |
S’imparteix a més el batxillerat |
|
1913 |
El P. Provincial decideix establir-hi l’Escola Calassància, és a dir, un aspirantat per als nois que pensaven entrar després a l’Escola Pia |
|
1929 |
Es traslladà l’Escola Calassància a Alella com a Calassanciat juntament amb que hi havia a l’Eucaria |
|
1936-1938 |
Durant la guerra civil el col·legi va haver de ser abandonat pels religiosos |
|
04/04/1938 |
L’exèrcit anomenat nacional entra a la ciutat i converteix el col·legi en hospital de sang; els escolapis tarden uns mesos a recuperar el seu col·legi |
|
1954 |
La Província obre un Calassanciat-I per als nois que al seu poble no poden cursar el batxillerat; després de segon curs passaven a Alella |
|
1966 |
El Ministeri d’Educació declara el centre col·legi lliure adoptat (CLA) |
|
1972 |
La Llei d’Educació de 1970 no va fer viable la continuïtat del col·legi |
Rectors:
1885 – Joan Miracle
1889 – Calassanç Anglada
1891 – Gaspar Gibergues
1894 – Pius Galtés
1897 – Eusebi Plana
1906 – Domènec Ramon
1913 – Enric Centelles
1919 – Calassanç Balanyà
1922 – Ramon Colomé
1925 – Ferran Folch
1928 – Joan Ziegler
1931 – Nicolau Busquets
1940 – Enric Centelles
1943 – Josep Navarro
1949 – Antoni Dou
1958 – Ernest Bellès
1961 – Climent Ferreres
1964 – Ramon Martí
1970 – Pere Parareda
1971 – Miquel Pardo
|
6/10/1686 |
Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per a la fundació del segon col·legi escolapi a Catalunya |
|
10/7/1690 |
Edicte del bisbe de la Seu d’Urgell Oleguer de Montserrat autoritzant la fundació |
|
1690 |
Els religiosos s’instal·len en l’edifici annex a l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels patrona de la localitat |
|
1783 |
La casa es converteix en juniorat de teologia |
|
13/06/1793 |
Primers exàmens públics impresos |
|
1808-1814 |
Durant la Guerra del Francès la població patí atac de cap bàndol, la qual cosa fou atribuïda a la intercessió de la patrona, la Mare de Déu del Àngels. El 15 d’agost de 1815, diada patronal, es festejà la solemnitat de manera especial. |
|
1835 |
Les escomeses fratricides entre carlins i cristins aconsellaren el trasllat dels religiosos de la imatge de la Mare de Déu dels Àngels a l’interior de la població. La imatge es guardà a la capella dels Dolors. |
|
02/08/1843 |
Es restituí la imatge de la Mare de Déu dels Àngels a la seva ermita dels escolapis. |
|
1844 |
Només quedava a la comunitat el P. Sebastià Busquets, que amb mala salut es veié obligat a traslladar-se a Balaguer. La comunitat quedà tancada. |
Bibliografia:
— Miquel Puig i Reixach: «Oliana, 1690. L’Escola Pia d’un poble urgel·lità», en Catalaunia (Barcelona, gener 1991), núm. 334, pp. 8-19.
|
26/08/1857 |
Llicència de la Reina per a la fundació de l’Escola Pia |
|
30/11/1857 |
Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per a la fundació |
|
1858-1859 |
S’obren les portes de l’escola als alumnes |
|
22/09/1871 |
Ajuntament acorda substituir els escolapis per professors seglars i ordena als religiosos que desallotgin les dependències de l’Hospici que ocupaven |
|
06/10/1871 |
Els religiosos abandonen l’edifici i s’instal·len en una casa particular |
|
05/04/1877 |
Primera pedra de l’edifici actual |
|
1879 |
S’inicia l’Observatori Meteorològic (P. Josep Tapiola) |
|
27/09/1879 |
La comunitat s’instal·la al nou edifici |
|
07/03/1896 |
Inauguració de l’església |
|
1901 |
S’acaba de construir l’edifici |
|
1912-1914 |
El P. Joan Roig organitza el kindengarden |
|
1920 |
El P. Manuel Montané organitzà una Exposició Agrícola, fruit de cinc anys de treball durant els quals aproximà els alumnes al camp de la Garrotxa |
|
1926 |
Primera colònia d’estiu al col·legi |
|
09/11/1939 |
Els escolapis poden recupera de bell nou el seu edifici |
|
07/12/1948 |
Arribaren les relíquies de sant Josep de Calassanç a la ciutat |
|
25/04/1959 |
El col·legi es declarat reconegut elemental pel Ministeri d’Educació |
|
05/11/1972 |
Inauguració de la pista de bàsquet |
|
26/02/1974 |
Ordre Ministerial homologa l’EGB (BOE 02/04/1974) |
|
12/03/1974 |
Ordre Ministerial homologa el parvulari (BOE 22/04/1974) |
|
23/06/1975 |
Ordre Ministerial homologa el centre de formació professional (BOE 21/08/1975) |
|
1977 |
Es tanca l’internat |
|
1978-1979 |
S’admeten nenes a l’escola |
Bibliografia:
— Claudi Vilà i Palà: Escuelas Pías de Olot. Salamanca 1974.
— Lluís Marañón i Marañón: Escola Pia d’Olot. 125è aniversari. Olot 1984.
Rectors:
1858 – Pere Amat
1861 – Agustí Casanovas
1866 – Joan Renom
1872 – Miquel Sabadell
1882 – Josep Arís
1885 – Francesc Godó
1891 – Fèlix Sors
1900 – Casimir Donadeu
1906 – Manuel Roca
1917 – Manuel Serra
1919 – Ferran Folch
1922 – Josep Gasulla
1923 – Carles Riera
1928 – Bonaventura Belart
1931 – Jaume Subirana
1940 – Eduard Martí
1943 – Joan Bta. Cardona
1946 – Timoteu Almirall
1949 – Sebastià Fonts
1952 – Climent Ferreres
1955 – Laureà Perecaula
1964 – Joan Bosch
1964 – Ramon Melé
1967 – Josep M. Palau
1969 – Joaquim Fàbregas
1970 – Josep M. Domingo
1971 – Lluís Guixà
1976 – Calassanç Balagué
1979 – Lluís Marañón
1988 – Joaquim Querol
1991 – Lluís Boronat
1992 – Joaquim Querol
1995 – Oriol Sala
1999 – filial de Moià
2001 – sense comunitat
Directors:
1990 – Lluís Matabosch
2003 – Miquel Àngel Zarza
|
1893 |
Començà a impartir-se l’ensenyament de pàrvuls, primària i comerç en una casa del carrer Calders “Can Mir” |
|
??/11/1893 |
Reial Ordre cedeix edifici de l’exconvent i de l’església de Sant Francesc a l’Escola Pia per a col·legi |
|
08/01/1894 |
Els escolapis ja han pres possessió de l’exconvent de Sant Francesc |
|
27/08/1894 |
Per primera vegada els escolapis celebren la festa de sant Josep de Calassanç a l’església de Sant Francesc. Dos dies abans es beneí una imatge del sant |
|
27/08/1894 |
Els escolapis han restaurat el rellotge que novament torna a funcionar des d’aquest dia |
|
10/09/1894 |
Comencen les classes de primera i segon ensenyament |
|
00/09/1895 |
El bisbe de Mallorca vol convertir l’església de Sant Francesc en parròquia, privant-ne l’ús als escolapis |
|
27/09/1904 |
P. rector Josep Pujol entrega la casa de Sant Francesc i els altres béns rebuts a l’Ajuntament i el notari de Palma José Alcover i Maspons n’aixeca acta |
Rectors:
[1893]: Agustí Gual i Marré, president
13/05/1894: Agustí Gual i Marré
18/06/1897: Agustí Gual i Marré
10/06/1900: Francesc Xavier Riera i Gironella
04/06/1901: Josep Pujol i Rius
15/05/1902: Josep Pujol i Rius
|
09/07/1963 |
El P. Jordi Turull morí a conseqüència d’un allau al peu del Montperdut |
|
31/03/1964 |
L’Escola Pia de Catalunya signa l’escriptura de compra de l’edifici que la Mútua l’Aliança tenia a la vall de Pineta. Colònies Jordi Turull anirà formant-se com una entitat educativa més dintre de la Província i la seva casa principal d’activitats serà la casa de la vall de Pineta |
|
1964 |
Comencen a l’estiu els torns de colònies per a nois amb una línia pedagògica basada sobretot en l’escoltisme |
|
1967 |
Com a Monitors comencen a anar-hi els juniors d’Iratxe. L’últim estiu que hi participen és el de 1970 |
|
1971 |
Afiliació al Servei de Colònies de Vacances de Barcelona amb el número 20 |
|
1974 |
A partir d’aquest moment s’organitzen cursos per a la formació i capacitació de monitors |
|
1974 |
Comença a publicar-se Timbaler, periòdic per als dies de colònies |
|
1975 |
Un equip de monitors i monitores de la Comunitat Cristiana de Santa Anna de Mataró se’n responsabilitzen |
|
00/09/1975 |
A Santa Maria de l’Estany s’aprovà el primer estatut del monitor de Pineta |
|
00/11/1975 |
Un equip format per Manel Bagunyà, Jaume Pascual, Julià Pastor i José de Jaime es responsabilitza de les colònies |
|
03/05/1976 |
Primer curs de monitors |
|
1977 |
Es diversifiquen les activitats: es fan torns de colònies per a nens de Mina Pequín a Alfar (Maresme). Les tandes són mixtes |
|
1978 |
Primer Congrés de Monitors a Vilanova i la Geltrú |
|
1980 |
Primera convocatòria dels Premis Jordi Turull |
|
1980 |
Curs de Monitors a Alella |
|
1981 |
Primera gran festa de Pares dels nois i noies de les colònies. Presentació d’En Tano, el gegant de Pineta, obra del Sr. Domingo Humbert Presentació de la geganta l’Estiveta, obra del mateix autor |
|
1985 |
Comença la publicació de material per al lleure en Daus i Espiell |
|
1986 |
Primer campament |
|
1988 |
Actuació de la Caravana Teatral a l’Eucaria |
|
00/01/1997 |
Comencen les obres de restauració i reforma de la casa de Pineta |
|
1999 |
Les oficines es traslladen al carrer Sant Antoni, núm. 54 |
|
2003 |
La casa de Claverol s’incorpora a Colònies Jordi Turull |
|
2002 |
Acaben les obres de restauració de l’edifici |
Bibliografia:
- Carles Riera i Fonts: Impressions d’un món de somni. Barcelona, Colònies Jordi Turull, 1978.
- Marian Baqués i Trenchs: Diari d’un monitor: reflexions sobre l’educació a propòsit de l’esplai. Barcelona 1980.
- Manel Bagunyà i Valls: Històries de les Colònies de Pineta. Tarragona, El Mèdol, 2004.
Directors o responsables:
1964 – Lluís Martín
1965 – Hilari Alcaraz
1966 – Joan Farràs
1975 – Manel Bagunyà
1986 – Salvador Riera
1988 – Pau Tarruell
1990 – Eduard Pini
1991 – Jordi Gonzàlez
1997 – Toni Barranco
2002 - Carles Gil
|
23/11/1728 |
Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per a la fundació |
|
13/12/1728 |
Obertura del col·legi |
|
1730 |
Trasllat a una nova residència “la casa del pa o paller reial” |
|
23/06/1771 |
Primers exàmens públics impresos |
|
1793-1795 |
Ocupat pels francesos |
|
1812-1814 |
Abandonat per la Guerra del Francès |
|
1892 |
Observatori Meteorològic: primeres dades publicades a Revista Calasancia |
|
1933 |
Creació del Pedagogium Ceretà com a Mútua Escolar de Pares |
|
26/07/1936 |
Abandonat per la Guerra Civil |
|
00/01/1940 |
Ajuntament dóna a un carrer el nom de ”Escola Pia” |
|
1947 |
Creació de l’Associació d’Antics Alumnes |
|
Col·legi d’Alta Muntanya o internat |
|
|
Inauguració del nou edifici |
|
|
26/04/1961 |
Reconegut per al batxillerat elemental |
|
1962 |
Reconegut per al batxillerat superior |
|
22/01/1971 |
L’Escola Pia ofereix el col·legi a l’Ajuntament |
|
27/09/1971 |
L’Escola Pia ofereix el col·legi al Ministeri d’Educació |
|
24/10/1971 |
L’Escola Pia fixa les condicions a l’Associació de Pares per si es volen fer càrrec de l’administració econòmica del col·legi |
|
1972 |
L’Escola Pia accepta l’oferta de compra del Ministeri d’Educació |
|
Estiu 1972 |
La comunitat abandona el col·legi |
Rectors:
1728 – Miquel Picanyol
1733 – Bartomeu Mir
1736 – Francesc Plana
1742 – Joan Antoni Soler
1746 – Miquel Picanyol
1748 – Lluís Humer
1748 – Baltasar Toneu
1751 – Rafael Passarell
1754 – Mateu Mestre
1757 – Francesc Prats
1760 - Salvador Cerdà
1766 – Sebastià Casas
1769 – Rafael Passarell
1772 – Sebastià Casas
1775 – Francesc Prats
1778 – Josep Antoni Maresma
1781 – Marià Busqué
1784 – Gaietà Marís
1787 – Josep Calassanç Bages
1790 – Josep Pont
1794 – Jaume Arbós
1796 – Agustí Espina
1799 – Jaume Arbós
1800 – Jaume Alsina
1804 – Francesc Solà
1815 – Joan Crisòstom Junoy
1817 – Joan Ferrer
1818 – Sebastià Bargués
1819 – Felip Darder
1820 – Lluís Blanch
1824 – Jeroni Reixach
1827 – Joan Pau Sadurní
1833 – Joan Torrents
1835 – Joan Cura
1845 – Esteve Guilló
1865 – Ramon Riera
1869 – Marià Cau
1871 – Narcís Catà
1878 – Casimir Donadéu
1879 – Josep Arís
1882 – Gilbert Roura
1882 – Jaume Trullàs
1884 – Joan Cortès
1885 – Marià Tubau
1894 – Josep Prat
1902 – Rafael Otero
1909 – Manuel Forcada
1915 – Joan Batllori
1922 – Ramon Canadell
1925 – Josep Gironès
1928 – Pompili M. Codinach
1946 – Pere Mampel
1955 – Joan Padrós
1961 – Josep Pelegrí
1964 – Joaquim Fàbregas
1967 – Josep Pelegrí
1970 – Lluís M. Ferrer
|
01/03/1858 |
L’Ajuntament i l’Escola Pia signen la concòrdia de fundació de col·legi de primera i segona ensenyança a a la ciutat |
|
25/09/1858 |
L’Ajuntament aprova la cessió del convent de Sant Francesc als escolapis a fi que hi obrin el col·legi |
|
1860 |
El col·legi es transforma en institut de segon ensenyament |
|
1870 |
La Junta revolucionària sorgida de la Gloriosa que governa la ciutat, vol un centre no dirigit per religiosos i insta els escolapis a abandonar l’edifici i col·legi |
Rectors:
1857 – Bartomeu Sallarès
1866 – Narcís Catà
|
10/12/1814 |
Memorial de l’Ajuntament demanant al Rei Ferran vii una fundació de l’Escola Pia |
|
20/03/1815 |
Se signa la concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia amb les bases per a la fundació |
|
00/7/1815 |
Informe del bisbe de Barcelona, favorable a la fundació de l’Escola Pia |
|
12/12/1815 |
Informe favorable de la Reial Audiència de Catalunya per a la fundació, però adverteix que els escolapis catalans parlen malament el castellà i caldria que per a la fundació vinguessin religiosos de Castella, extrem que no es complí pas |
|
26/02/1816 |
El marquès de Ciutadilla, Antoni Cortès d’Andrada, Meca, de Cardona, Cassador, Rocabertí i de Guimerà dóna la seva casa «Meca» de Sabadell a l’Escola Pia. Una pintura conservada a l’Arxiu Provincial ho recorda |
|
05/03/1818 |
Reial cèdula de Ferran vii autoritzant la fundació de l’Escola Pia |
|
11/05/1818 |
Triomfal rebuda de la ciutat als escolapis i pressa de possessió de la casa |
|
9-10/04/1828 |
Ferran vii i esposa visiten Sabadell i el col·legi de l’Escola Pia |
|
05/01/1829 |
El Reial Patrimoni concedeix subvenció per a la nova església de Sant Agustí (actualment coneguda com la «del Padres»). Un medalló de la façana recorda aquesta donació |
|
07/03/1831 |
P. Tomàs Miret beneeix la primera pedra de la nova església; arquitecte Antoni Cellés. Els plànols recorden l’església de San Francisco de Madrid |
|
09/09/1832 |
Inauguració de la nova església, decorada amb pintures sobre tela de Salvador Mayol, conservades a l’actual església de l’Escola Pia |
|
04/04/1845 |
S’inaugura el noviciat de la Província |
|
25/02/1867 |
El govern reconeix el col·legi com a centre autoritzat de segon ensenyament |
|
08/06/1868 |
Declarat institut lliure de segon ensenyament |
|
1871-1873 |
Construcció de l’edifici per a Seminari a la plaça de Sant Roc, avui és l’Ajuntament (amb algunes modificacions) |
|
12/7/1873 |
Els escolapis són expulsats del col·legi per la força |
|
18/1/1874 |
Els escolapis tornen a viure al col·legi, a poder usar l’església i a donar classes |
|
03/08/1882 |
Primera pedra del nou edifici (l’actual) per a col·legi segons plànols de l’arquitecte Miquel Pascual |
|
23/04/1885 |
P. Provincial beneí el nou edifici |
|
25/04/1885 |
Comencen les classes al nou edifici |
|
02/05/1886 |
Acte inaugural de l’Acadèmia Calassància, institució cultural creada per a fomentar l’interès cultural del alumnes. El primer director va ser el P. Jaume Capdevila |
|
0/05/1918 |
Festes per a commemorar el centenari de la fundació del col·legi a la casa Meca; en recordança, es col·locà una làpida a la porteria que encara s’hi conserva |
|
1897 |
Comença a funcionar l’Observatori Meteorològic (P. Jaume Serradell) 01/01/1897: inauguració solemne (P. Joaquim Badia) 26/01/1901: director P. Josep Baburés 1912: es construeix el pavelló al terrat |
|
25/05/1924 |
Benedicció de la primera pedra de l’església modernista actual, segons plànols de l’arquitecte Bernardí Martorell |
|
01/05/1932 |
Inauguració de l’església modernista |
|
23/08/1932 |
Constitució pels pares d’alumnes de la Mútua Fèlix Amat |
|
20/07/1936 |
Els religiosos han d’abandonar el col·legi |
|
1936-1939 |
Durant el període de la guerra civil l’edifici serví, entre altres usos, com a Grup escolar la Renaixença |
|
15/03/1939 |
P. rector Agustí Pagès aconsegueix que els militars li restitueixin el col·legi. L’església, que no havia estat cremada, serví de parròquia |
|
03/04/1939 |
S’obren novament les classes de primària i comerç |
|
23/11/1941 |
P. abat coadjutor de Montserrat, Aureli M. Escarré, consagrà l’altar major |
|
15-17/12/1948 |
Presència de les relíquies de sant Josep de Calassanç a la ciutat |
|
1948-1949 |
Es cobreix l’església amb teules que encara hi mancaven |
|
18/05/1958 |
Ajuntament concedeix al col·legi la Medalla d’Or de la ciutat |
|
1959-1960 |
Funcionen grups escolars a de les barriades; les dirigeix el P. Domingo Colet |
|
1967-1968 |
Últim any amb internat |
|
0/11/1968 |
Es crea l’Escolania de Sant Agustí o Pueri Cantores |
|
07/01/1973 |
Una Ordre Ministerial homologa l’Educació General Bàsica o EGB (BOE 21/02/1975) |
|
08/01/1875 |
Una Ordre Ministerial homologa el parvulari (BOE 21/02/1975) |
|
03/07/1875 |
Una Ordre Ministerial homologa provisionalment el BUP |
|
1975 |
Creació del Centre d’Estudis Vidal i Barraquer per al BUP que pretén aplegar tots els alumnes d’aquest nivell de la ciutat que vulguin cursar-lo |
|
23/04/1976 |
Primera actuació pública de la Cobla Jovenívola, sorgida dels Pueri Cantores |
Bibliografia:
— Antoni Piña i Batllevell: L’Escola Pia de Sabadell. La seva història, els seus mestres, els seus alumnes. Sabadell 1985.
Rectors:
1818 – Magí Deuseran
1819 – Faust Abril
1825 – Tomàs Miret i Farrera
1827 – Pere Freixa
1830 – Narcís Tarter
1847 – Jeroni Reixach
1865 – Agustí Casanovas i Manent
1872 – Ramon Riera i Oró
1875 – Francesc Sallarès i salt
1879 – Joaquim Corominas i Pla
1906 – Francesc Llonch i Salvans
1912 – Joan Aumallé i Prat
1915 – Eloi Vidal i Tugas
1919 – Blai Badia i Forna
1922 – Eloi Vidal i Tugas
1927 – Joan Aumallé i Prat
1928 – Lluís Feixas i Turon
1929 – Xavier Santaeugènia i Civit
1931 – Ramon Hostench i Noguera
1935 – Agustí Pagès i Bartrina
1940 – Modest Galofré i Jané
1941 – Joan Profitós i Fontà
1943 – Enric Centelles i Mora
1946 – Joan Profitós i Fontà
1952 – Lluís Boronat i Aragonès
1955 – Pere Mampel i Martí
1956 – Salvador Dalmau i Castel
1961 – Ricard Pons i Ballarín
1964 – Sebastià Calzada i Badia
1967 – Josep M. Balcells i Xuriach
1970 – Joan Trenchs i Boada
1976 – Antoni Piña i Batllevell
1982 – Joan Zanuy i Marimon
1990 – Jordi Nogués i Carulla
1999 – Eduard Pini i Barreiros
2002 – Ferran Mateos i Planas
Directors:
1982 – Antoni Piña
1985 – Antoni Tort
1987 – Josep M. Canet1
1989 – Joan Vila
2003 – José Antonio Martín
|
01/09/1977 |
L’Escola Pia i el bisbat de Barcelona signen el conveni pel qual la primera tindrà cura de la parròquia del Sagrat Cor de Sabadell del barri de Ca N’Oriac |
|
1999 |
Deixa de ser comunitat, però alguns religiosos continuen residint-hi |
|
estiu 2000 |
L’Escola Pia rescindeix el contracte amb el bisbat |
Rectors de la comunitat
1977 . Josep M. Rierola
1978 – Jordi Nogués
1982 – Francesc Carreró
1991 – Josep M. Martí
2000 – els religiosos abandonen la casa
Rectors de la parròquia:
1980 – Francesc Carreró
1991 – Josep M. Martí
2000 – Es rescindeix el contracte amb el bisbat
|
00/00/1932 |
Fundació de l’Associació Cultural de Sitges |
|
00/09/1933 |
Bases d’acord entre l’Escola Pia i la Cultural |
|
1933-1934 |
El P. Antoni Serramià es desplaça a Sitges com a director del col·legi del Sagrat Cor |
|
Estiu 1934 |
Es forma una comunitat de religiosos encarregat del col·legi |
|
00/06/1935 |
Trasllat del col·legi a can Montaner a la carretera |
|
21/07/1936 |
El col·legi és saquejat |
|
03/05/1939 |
S’obren novament les classes |
|
Estiu 1941 |
Els escolapis deixen el col·legi per falta de personal |
|
11/11/1947 |
El P. Pere Ferrer es fa càrrec de la direcció del col·legi |
|
22/11/1947 |
Acord entre l’Escola Pia i l’Associació Cultural per tornar a Sitges |
|
12/09/1948 |
Benedicció de l’església del col·legi |
|
00/09/1948 |
Es constitueix novament comunitat escolàpia |
|
22/09/1964 |
L’Acadèmia Sitges s’uneix al col·legi |
|
30/04/1965 |
Celebració dels IV Jocs Esportius Escolapis amb Vilanova i la Geltrú |
|
14/08/1965 |
Un decret del govern declara el centre Col·legi Lliure Adoptat (CLA) |
|
08/07/1969 |
Comencen les obres per al nou edifici |
|
13/10/1970 |
Comencen les classes en el nou edifici encara no acabat del tot |
|
07/06/1972 |
El col·legi de les Religioses Mercedàries s’uneix al de la Cutural / Escola Pia |
|
10/12/1974 |
Transformació i classificació del col·legi per a pàrvuls |
|
10/12/1974 |
Transformació i classificació del col·legi per a educació general bàsica (EGB) |
|
21/12/1978 |
El BUP del col·legi és homologat |
Bibliografia:
— Cinquanta anys d’activitat de l’Associació Cultural i de l’Escola Pia a Sitges 1933-1983, Sitges 1984.
Rectors:
1933 – Antoni Serramià i Ventura
1934 – Jaume Bisbal i Castelltort
1939 – Antoni Serramià i Ventura
1940 – Josep Guañabens i Maspons
1941 – Manuel Castro Fernández
1947 – Pere Ferrer i Roca
1952 – Joaquim Renom i Costa
1958 – Climent Ferreras i Antolí
1961 – Àngel Oliveras i Cuspinera
1961 – Ramon Pujol-Galceran i Montaña
1964 – Laureà Peracaula i Diumenge
1967 – Josep M. Domingo i Serret
1970 – Ramon Tarròs i Esplugas
1973 – Ignasi M. Muntaner i Pascual
1976 – Andreu Clapés i Flaquer
1982 – Àngel Cuevas i Villamañán
1986 – Josep M. Martí i López
1987 – Àngel Cuevas i Villamañán
Directors:
1980 – Andreu Clapés
1986 – Àngel Cuevas
1990 – Josep A. Ripollès
1993 – Antoni Baltà
1996 – Josep Julià
1999 – Jordi Cadevall
|
26/10/1744 |
Ajuntament acorda demanar que els escolapis fundin col·legi a la ciutat |
|
15/07/1747 |
El Duc de Medinacelli, Antonio Fernández, dóna el seu consentiment |
|
08/10/1747 |
El bisbe, Fra Josep de Mezquia, concedeix la llicència per a la fundació |
|
13/05/1756 |
El rei Ferran vi autoritza la fundació com a hospici |
|
11/03/1757 |
Se signen els acord de fundació entre l’Ajuntament i l’Escola Pia |
|
12/03/1757 |
Els escolapis comencen les classes a la «casa de l‘ensenyança» al carrer St. Llorenç |
|
18/04/1770 |
El bisbe beneeix la capella de la nova casa adquirida al carrer St. Llorenç |
|
16/01/1774 |
Ajuntament autoritza construir col·legi a la Camorra |
|
09/04/1774 |
El bisbe Fra Rafael Lassala beneeix la primera pedra del nou edifici |
|
31/03/1790 |
Els escolapis comencen a habitar en el nou edifici, construït segons plànols de l’arquitecte Francesc Pons i sota la direcció del germà operari Esteve Ribera |
|
29/09/1791 |
Primers exàmens públics impresos |
|
09/07/1796 |
Permís del rei per edificar església pública al costat del col·legi (no s’edificà) |
|
28/04/1823 |
Cent mil Fills de Sant Lluís incendien convents dels caputxins i dels dominics, però respecten els escolapis |
|
20/04/1837 |
Els carlins entren a Solsona després arrasar part de la ciutat; el col·legi no es va veure afectat |
|
15/05/1837 |
Carles, el pretendent carlí, arriba a Solsona després de la fracassada «expedició reial»; els escolapis són foragitats del seu col·legi que es converteix en hospital del nombrosos ferits. Els escolapis abandonen la ciutat. |
|
L’edifici del col·legi és enderrocat tot i la campanya promoguda amb el lema «Salvem els escolapis». A la planta baixa es conservaven les tres aules amb estructura del segle xviii. |
Rectors:
1758 – Mateu Mestre
1769 – Oleguer Janer
1778 – Leandre Baura
1787 – Miquel Busqué
1797 – Agustí Barnés
1804 – Jaume Vada
1807 – Jaume Arbós
1814 – Jaume Vada
1817 . Jaume Arbós
1824 – Antoni Ros
1827 – Melcior Trullàs
1833 – Vicenç Tió
|
09/11/1883 |
Ajuntament aprova les bases de fundació de col·legi escolapi |
|
17/03/1884 |
Ajuntament i Escola Pia signen escriptura d’acord per a fundació de col·legi en l’exconvent que havia estat cedit per la Junta Suprema de Vendes de Béens Nacionals el 31/10/1842 i el bisbat cedí l’església de la Mercè amb l’autorització de Roma el 15/09/1884 |
|
05/09/1885 |
Arriben els primers religiosos escolapis i formen la comunitat |
|
15/09/1884 |
S’obriren les portes de les aules per als alumnes |
|
02/12/1885 |
Reial Decret incorpora el col·legi a l’Institut de Lleida |
|
1905 |
Comencen a impartir-se classes nocturnes per a obrers |
|
1917-1922 |
El P. Bernat Noguera funda el Museu Local amb peses antigues trobades a les rodalies de la ciutat |
|
1918-1923 |
El P. Josep Franquesa inicia un Cor gregorià a la parròquia i funda la revista Àmfora, primera del col·legi |
|
06/10/1922 |
Morí el P. Carles Perelló en desplomar-se la bastida en que s’havia enfilat per pintar un mural a l’escala |
|
1927-1929 |
P. Eusebi Millán inicia el bàsquet a Tàrrega |
|
1926-1932 |
P. Pere Rimbles crea l’herbari amb plantes medicinals de la contrada, molt consultat el anys següents |
|
1933 |
El batxillerat s’imparteix en El Modern Liceu, al carrer Agoders |
|
11/06/1936 |
L’Alcalde de la ciutat comunica que ha advertit al P. rector de l’Escola Pia que han de deixar el col·legi que l’Ajuntament els havia cedit a més tardar el 15/07/1936 |
|
15/07/1936 |
El dia assenyalat l’Ajuntament expulsà els escolapis del col·legi; surten per la porta principal, però entren per l’església a la part de comunitat sobre el temple, sobre el qual no tenia facultats l’Ajuntament |
|
22/0/1936 |
Els religiosos han d’abandonar la comunitat davant els esdeveniments |
|
21/02/1939 |
El P. Lluís Martínez es fa càrrec del col·legi tot i que el P. Joan Profitós ja n’havia pres possessió anteriorment |
|
15/09/1939 |
Comencen les classes de primària; el dia 9/10/1939, les de batxillerat lliure |
|
11/12/1948 |
Arribada de les relíquies de sant Josep de Calassanç a la ciutat |
|
1964 |
Ordre Ministerial declara el batxillerat com reconegut elemental |
|
12/07/1973 |
Ordre Ministerial homologa l’EGB (BOE 10/09/1973) |
|
11/02/1974 |
Ordre Ministerial homologa parvulari (BOE 13/03/1974 ) |
|
31/05/1995 |
L’Ajuntament lliura la Medalla d’Or de la Ciutat al col·legi de l’Escola Pia de Tàrrega |
|
23/12/1995 |
Repiquen per primera vegada les campanes del campanar construït com a record del primer centenari de la fundació del col·legi |
Bibliografia:
— Josep Baburés i Carrera: Cent anys d’Escola Pia a Tàrrega. Tàrrega 1986
Rectors:
1884 – Joan Miracle
1884 – Francesc Llonch
1892 – Sebastià Serra
1894 – Gaspar Gibergues
1902 – Blai Badia
1919 – Enric Centelles
1920 – Pau Roca
1922 - Jaume Novell
1925 – Eduard Martí
1931 – Josep Navarro
1934 – Lluís Martínez
1942 – Ferran Martínez
1947 – Francesc Munné
1948 – Ferran Martínez
1949 – Francesc Llenas
1952 – Adrià Moya
1958 – Miquel Franco
1959 – Antoni Dou
1961 – Valentí Barbat
1964 – Josep Antoni Soler
1966 – Joan Bosch
1967 – Ramon Mestre
1970 – Calassanç Balagué
1976 – Lluís Guixà
1988 – Àngel Casas
1989 – Josep M. Comadran
1994 – Pere Biel
1996 – Antoni Baltà
Directors:
1987 – Josep M. Comadran
1994 – Pere Biel
1996 – Antoni Baltà
|
2/08/1864 |
Acords entre l’Ajuntament i l’Escola Pia, pel qual primer cedeix l’exconvent de Sant Francesc (actualment hospital de Sant Llàtzer) per a col·legi de primària i de batxillerat |
|
08/09/1864 |
Comencen les classes per als alumnes |
|
17/10/1868 |
Els religiosos es retiren de Terrassa |
|
30/08/1901 |
Els escolapis signen l’escriptura de compra del Real Colegio Tarrasense |
|
15/09/1901 |
Els escolapis comencen les classes en el nou edifici |
|
1902-1903 |
Començà a aplicar-se el Pla d’estudis comercials conjuntament amb els col·legis de Sant Antoni i de Sarrià |
|
18/04/1904 |
El rei Alfons xiii visita el col·legi per a saludar al P. Godos, antic mestre seu |
|
1907 |
S’estableix i organitza pròpiament el Pupil·latge |
|
24/10/1908 |
Es funda entre els alumnes l’Ateneu Calassanci |
|
1910 |
S’inicia al col·legi la pràctica de l’hoquei herba |
|
1910-1911 |
Comencen a funcionar les aules de la Sucursal al carrer de la Pau (després García Humet) |
|
1927-1928 |
El P. Miquel Altisent comença a la seva classe Els Amiguets de la Litúrgia |
|
03/08/1933 |
La Mútua Escolar Dr. Cadevall queda inscrita al registre d’Associacions del Govern Civil de la Província |
|
20/07/1936 |
Els religiosos es veuen obligats a abandonar el seu col·legi |
|
29/01/1939 |
El P. Antoni Porredon pren possessió del col·legi amb autorització del poder militar |
|
10/04/1939 |
S’obren novament les portes de les classes de pàrvuls, primària i comerç |
|
27/01/1940 |
Ordre Ministerial reconeix el col·legi de batxillerat |
|
25/01/1945 |
Primera pedra de la nova església El Templo de los Niños |
|
07/06/1952 |
Inauguració del Templo de los Niños |
|
1956 |
S’habiliten els dos pisos que hi havia sobre el Templo de los Niños i s’hi trasllada la comunitat i el Pupil·latge |
|
11/11/1957 |
Inauguració de la imatge de sant Josep de Calassanç del pati central, obra de l’escultor Francesc Juventeny |
|
1960 |
Se suprimeixen els dos torreons que hi havia arran del carrer Col·legi perquè dificultaven l’entrada de vehicles |
|
25/09/1962 |
La ciutat pateix unes greus inundacions; el col·legi acull i atén damnificats |
|
06/06/1962 |
L’Ajuntament declara el col·legi Entitat Cultural Benèfica de la Ciutat |
|
25/10/1978 |
Fundació de Calassanç. Societat Cooperativa |
|
1981-1982 |
Es matriculen nenes al parvulari per primera vegada |
|
14/07/1982 |
Ministeri d’Educació autoritza la creació de la formació professional |
|
27/11/1983 |
Bateig del Trapella, primer gegant del col·legi; la se va companya, la Diana, va ser batejada el 21/04/1991 |
|
04/04/1984 |
L’Ajuntament lliura a l’Escola Pia la Medalla d’Or de la Ciutat |
|
00/06/1985 |
Autorització per a experimentar la reforma educativa (DOG 13/09/1985) |
|
1990 |
Primera convocatòria dels Premis Calassanç de la Ciutat de Terrassa |
|
1991-1992 |
Els escolapis adquireixen el col·legi local de les Missioneres de la Immaculada Concepció, que passa a dependre de l’Escola Pia |
|
08/11/1995 |
En assemblea extraordinària s’autodissol la Calassanç. Societat Cooperativa |
Bibliografia:
— Joan Florensa i Parés, Jordi Oliva i Llorens i Mariona Vigués i Julià. Una escola implicada amb la ciutat. Escola Pia de Terrassa 1864 – 2002. Terrassa, Escola Pia de Terrassa, 2002.
— Joan Florensa i Parés: «El Juniorato escolapio de Terrassa», en Analecta Calasantiana (gener-juny 1985), núm. 53, pp. 185-212.
Rectors:
1864 – Gaspar Comas
...........
1901 – Pau Gené
1909 – Ramon Comaplà
1912 – Salvador Coch
1919 – Salvador Marcó
1925 – Prudenci Soler
1928 - Adolf Roger
1928 – Josep Sirés
1931 – Joan Carné
1933 – Josep Bové
1934 – Ignasi Lorente
1939 – Josep Riba
1940 – Antoni Porredon
1943 – Josep M. Jaume
1944 – Antoni Font
1946 – Ramon Segalés
1947 – Jaume Massaguer
1952 – Ramon Mestre
1955 – Joan Feliu
1958 – Joan Trenchs
1961 – Magí Valls
1964 – Ramon Mestre
1967 – Josep Almirall
1970 – Josep M. Oller
1973 – Carles Mascaró
1976 – Joan Clapers
1979 – sense comunitat
Directors:
1976 – Carles Mascaró
1981 – Joan Francesc Soler
1991 – Ramon Francolí
1997 – Antoni Burgaya
|
1962 |
Amb motiu de la riuada i inundació del 24 de setembre, el P. Alexandre García-Durán comença a treballar al barri que havia estat fortament afectat |
|
1966 |
Dos religiosos viuen a partir d’aquest any al barri i s’erigeix en casa canònica |
|
1967-1968 |
Alguns religiosos comencen a col·laborar a l’escola Joan xxiii |
|
Construcció del col·legi d’EGB, propietat del bisbat en un principi, i dirigit pels escolapis |
|
|
1977 |
Es tanca canònicament la casa, però queden religiosos vivint-hi i treballant al barri i en col·legis de la ciutat |
|
00/01/1991 |
Els religiosos deixen de viure al barri |
Bibliografia:
— Ferran Sans i Pascual: «L’Escola Pia abandona les Arenes», en Catalaunia (Barcelona febrer 1991), núm. 335, pp. 8-10.
Rectors:
1982 – Jordi Nogués
1990 – deixa de ser comunitat
|
1893 |
L’Ajuntament i l’Escola Pia signaren la concòrdia de fundació d’un col·legi de primer i segon ensenyament a la ciutat, en l’antic convent dels carmelites |
|
1901 |
El P. Eduard Llanas, Vicari general d’Espanya, intentà traslladar-hi el juniorat de San Pedro de Cardeña però les indecisions de l’Ajuntament ho impediren |
|
10/08/1905 |
El P. Provincial Antoni Mirats ordenà el tancament del col·legi i que la comunitat abandoni la ciutat |
Rectors:
1893 – Marian Tubau
1897 – Pius Galtés
1900 – Fèlix Sors
1901 – Blai Badia
1902 – Salvador Marcó
|
06/03/1863 |
Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia |
|
24/03/1866 |
Testament de D. Salvador Samà |
|
31/07/1876 |
Autorització del govern per a la fundació |
|
18/08/1876 |
Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia després del llegat Samà |
|
11/09/1876 |
Permís del bisbe D. Joaquim Lluch per a la fundació |
|
25/09/1876 |
Permís del P. Vicari General d’Espanya per a la fundació |
|
13/08/1877 |
Arriben els primers escolapis a la ciutat, que s’instal·len a les Escoles Ventosa |
|
23/08/1877 |
Primera pedra de col·legi Samà |
|
18/09/1877 |
Primer curs d’ensenyament (només s’imparteix el batxillerat) |
|
23/09/1877 |
Benedicció de la capella |
|
23/09/1879 |
Inauguració del nou edifici |
|
1880 |
Construcció del gimnàs |
|
1881 |
Funciona un Observatori Meteorològic provisional |
|
23/11/1883 |
Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per impartir ensenyament primari |
|
1884 |
Construcció del nou Observatori Meteorològic (P. Antoni Mirats) |
|
1884-1885 |
S’obriren les aules de primer ensenyament |
|
15/10/1885 |
Col·legi assimilat de segon ensenyament |
|
1887 |
Observatori Meteorològic: primeres dades publicades a Revista Calasancia |
|
10/03/1890 |
Inauguració de la capella |
|
15/03/1908 |
Fundació de l’Associació Calassància |
|
08/08/1933 |
Es crea la Mútua Escolar Manuel de Cabanyes |
|
00/09/1933 |
El batxillerat s’imparteix a l’Acadèmia del carrer Francesc de Sales Vidal |
|
13/11/1933 |
Els escolapis són expulsats del col·legi Samà |
|
22/07/1936 |
Els religiosos es veuen obligats a dispersar-se per la persecució |
|
20/02/1939 |
Es torna l’edifici Samà als escolapis |
|
15/09/1939 |
Es reemprenen les classes després de la guerra civil |
|
04/01/1949 |
Les relíquies de sant Josep de Calassanç a la població |
|
29/08/1961 |
Es decideix suprimir l’internat |
|
03/04/1965 |
IV Jocs Esportius Escolapis a Vilanova i la Geltrú i Sitges |
|
25/08/1965 |
Col·legi reconegut elemental de batxillerat |
|
31/05/1966 |
Col·legi reconegut superior de batxillerat |
|
00/06/1976 |
Es deixa d’impartir batxillerat al col·legi |
|
19/09/1977 |
Fundació de la Cooperativa Escolar E. C. Ricart per als cursos de batxillerat; s’instal·la al col·legi Samà |
|
01/12/1977 |
Celebració del centenari de la fundació del col·legi |
|
27/11/1978 |
L’Ajuntament concedeix la Medalla d’Or de la Ciutat a l’Escola Pia |
|
1984 |
Es crea la Coral Moixaina formada per pares i mares de l’escola afeccionats al cant; l’Àlex Urpí n’és el director. Paral·lelament neix la Coral Infantil la Moreneta |
|
28/11/2002 |
Solemne acte institucional en que s’inaugurà la celebració dels cent vint-i-cinc anys de la fundació |
|
27/11/2003 |
Com a cloenda de les celebracions dels cent vint-i-cinc anys de la fundació, l’Ajuntament concedeix a l’Escola Pia la Medalla d’Or de la Ciutat i edita un fulletó amb la biografia del P. Eduard Llanas, fundador del col·legi |
Bibliografia:
— Joan Florensa i Parés: «El Col·legi Samà de Vilanova i la Geltrú: primer decenni de vida acadèmica (1877-1887)», en IV Jornades d’Història de l’Educació als Països Catalans. Comunicacions. Tarragona 1980.
— Mª Providència Garcia i Segarra: L’educació a Vilanova i la Geltrú durant la segona meitat del segle xix. Tesis doctoral. Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1992.
— Albert Virella i Bloda: Evolució històrica de l’ensenyament a Vilanova i la Geltrú i la fundació de l’Escola Pia. Vilanova i la Geltrú 2001.
Rectors:
1877 – Eduard Llanas
1886 – Ramon Comaplà
1899 – Joan Bta. Ambròs
1902 – Joan Colomer
1906 – Lluís Fàbregas
1909 – Leandre Cuixart
1917 – Pere Vilar
1919 – Josep Soler i Garde
1922 – Josep M. Oliver
1925 – Manuel Bordàs
1928 – Enric Mur
1928 – Carles Riera
1931 – Ferran Folch
1934 – Pompili Pagès
1940 – Joan Noguer
1943 – Jaume Subirana
1946 – Salvador Llenas
1949 – Valeri Soldevila
1955 – Josep M. Domingo
1961 – Josep M. Bosch
1964 – Ricard Pons
1967 – Sebastià Calzada
1971 – Jaume Sistach
1876 – Antoni Marcet
1982 – Josep M. Morros
1983 – Carles Pérez
1987 – Antoni Piña
1993 – Adolf García-Duran
1995 – Ramon Novell
2002 – Pere Biel
2004 – Lluís Marañon
Directors:
1983 – Miquel Garcia
1985 – Antoni Piña
1993 – Josep Julià
1999 – Jordi Cadevall
2003 – Mª Concepció Pérez
Cooperativa Escolar E.C. Ricart:
1977 – Salvador Vallès
1978 –
- Josep M. Valls
1981 – Frederic Monmany
1983 – Josep Ramon Molina
1987 – Miquel A. Martínez